L'addicció al Fortnite acaba en ingrés hospitalari: el cas extrem d'un menor de Castelló

L'addicció greu a un videojoc, en aquest cas al Fortnite, ha portat un adolescent de 15 anys de Castelló a haver de ser hospitalitzat durant dos mesos per desintoxicar-se.

 Un equip de l'Hospital Provincial de Castelló, la Universitat Jaume I i l'Hospital General Universitari han publicat a la Revista de Psiquiatría Infanto-Juvenil el cas i el tractament del noi, i alerten, en les seves conclusions, de la necessitat de fer atenció als comportaments dels menors i del consum cada cop més precoç sobretot entre els adolescents, que encara no han madurat "les seves funcions executives i cognitives".
 

Comportament

Els símptomes que van obligar a l'ingrés van ser l'aïllament del noi al domicili, el rebuig a les interaccions socials i negar-se a acudir als serveis sanitaris. A més, tenia un comportament inflexible i persistent, poc interès per l'entorn, i era molt selectiu en els gustos i les activitats que portava a terme.

La família també va observar que el noi, que fins a segon curs de secundària havia tret bones notes, va començar a saltar-se l'escola, no duia uns bons horaris de descans, no seguia el ritme del curs i marxava de classe. 

El jove, que ja acudia a l'Hospital de Dia, tenia alterat el ritme del son per l'ús de les pantalles i les hores que dedicava al videojoc, havia abandonat la cura personal i les activitats bàsiques diàries i no es prenia correctament la medicació prescrita.

L'avaluació dels metges va plantejar que l'addicció als videojocs responia a un intens malestar per la pèrdua recent d'un familiar i per l'ansietat que li generava l'augment del nivell d'exigència educatiu.
 

Tractament de desintoxicació

En aquest cas, el tractament del l'Hospital de Dia no va ser suficient, i l'equip mèdic va decidir l'ingrés hospitalari durant dos mesos per sotmetre'l a un procés de "desintoxicació" de l'ús i dependència del videojoc.

El tractament ha estat multudisciplinari, amb un enfocament cognitiu i conductual, treballant amb el pacient i la família. S'ha fet una reestructuració cognitiva i s'han desenvolupat habilitats personals i de maneig de contingències, i s'han establert pautes a diari.

Segons l'estudi, això ha servit per "ser capaç d'apreciar les repercussions que l'ús del videojoc estava tenint en la seva vida diaria" i li ha permès abordar el dol per la mort del familiar i tenir consciència de "com el joc va começar sent un refugi del seu malestar emocional". 

Després de l'hospitalització, el noi ha pogut reduir significativament l'ús de les pantalles, ha augmentat la socialització i ha millorat el funcionament personal. Un seguiment "estret i prolongat" des de l'Hospital de Dia ha servit per evitar recaigudes, segons explica l'informe, després de passar una "deshabituació dificultosa".

També ha servit per reincorporar-se progressivament als estudis i adquirir habilitats comunicatives, de grup i per regular les emocions. 

Alerta videojocs

La gravetat descrita en aquest cas fa concloure l'informe amb una alerta per l'ús inadequat dels videojocs i sobre el comportament dels menors que els consumeixen cada cop més aviat i quan són més vulnerables per la falta de maduresa.

Fan algunes recomanacions com ara "l'establiment de límits clars i ben definits" i "fomentar la pràctica d'altres fonts de satisfacció", també la creació d'espais familiars per fer activitats en grup i evitar els dispositius a les habitacions dels menors. També reclamen més informació dels perills dels videojocs a usuaris i familiars, la intervenció de l'admisnitració per al seu control i la millora de la detecció precoç en l'assistència primària. 

"És possible que estiguem davant l'aparició de la punta de l'iceberg que amaga una gran problemàtica si no es té en compte a temps." 

L'equip d'investigació, que forma part del programa de Trastorn Mental Greu de la Infància i l'Adolescencia, destaca que el joc Fortnite té unes característiques que el fan especialment addictiu, com ara imposar terminis per assolir els reptes de cada temporada per no perdre els progressos, o l'accés a plataformes de joc en viu.

Un trastorn del comportament

L'addicció a internet es va proposar com a trastorn del comportament el 1995, i no ha va ser admesa i definida com a tal fins al 2010. El 2018, l'OMS va incloure el trastorn per videojoc entre les malalties mentals. Els especialistes no consideren els videojocs nocius en ells mateixos, i admeten que un ús adequat pot tenir beneficis en l'àmbit educatiu i social i pot ser fins i tot terapèutic per a alguns trastorns. 

D'altra banda, consideren que hi ha factors de risc si es detecten indicadors com ara menys relació social, baix rendiment acadèmic, símptomes de depressió, personalitat perfeccionista o obsessiva, o aspectes sociofamiliars com el poc control parental, situacions d'estrès o ser de sexe masculí, entre el qual hi ha més prevalença en l'addicció.