L'ADN de dues mòmies de fa 7.000 anys trobades al Sàhara revela un llinatge humà desconegut

El genoma de dues mòmies de fa 7.000 anys trobades a Líbia han revelat l'existència d'un antic grup humà fins ara desconegut, genèticament diferent, que va viure aïllat, quan el que ara coneixem com a desert del Sàhara era una terra verda i fèrtil, similar a la sabana, des de fa 14.500 fins fa 5.000 anys.

Aquesta troballa, publicada a Nature, desmenteix el que fins ara creien els antropòlegs, que aquest vast territori que recorre el nord d'Àfrica era un corredor de pas de migració humana, tot i que va ser espai de contacte cultural.

Per primer cop, un equip internacional liderat per investigadors de la Missió Arqueològica al Sàhara de la Universitat Sapienza de Roma i de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig ha desxifrat l'ADN dels habitants més antics del que anomenen el Sàhara Verd.

"La nostra investigació desafia els supòsits anteriors sobre la història de la població nord-africana i posa de manifest l'existència d'un llinatge genètic profundament arrelat i aïllat durant molt de temps", diu Nada Salem, de l'Institut Max Planck i una de les autores de l'estudi. 

"Aquest descobriment revela com el pasturatge es va estendre pel Sàhara Verd, probablement a través de l'intercanvi cultural en lloc de la migració a gran escala".

Les mòmies de dues pastores mortes fa 7.000 anys

Els científics han pogut seqüenciar l'ADN de dues mòmies perfectament conservades de forma natural descobertes al refugi de roca de Takarkori, al sud-oest de Líbia, per arqueòlegs de la Universitat Sapienza i el Departament d'Antiguitats de Trípoli. 

Es tracta de dues dones de fa 7.000 anys que formaven part d'un grup humà d'uns 1.000 individus pertanyents a un llinatge genètic nord-africà aïllat, que es dedicava a la ramaderia nòmada, i que posteriorment es va extingir, segons revela l'anàlisi genètica. 

"Aquest grup va mantenir-se aïllat mostrant una profunda continuïtat genètica al nord d'Àfrica des del final de la darrera edat de gel."

Els coneguts com a individus Takarkori descendien principalment d'un grup nord-africà que es va separar de les poblacions de l'Àfrica subsahariana al mateix temps que els llinatges humans moderns es van estendre per Àfrica, fa uns 50.000 anys. 

Contacte cultural, però no migratori

Els científics han vist que aquest grup de ramaders de bestiar només té un component genètic menor d'ascendència no africana, cosa que suggereix que la ramaderia s'hauria estès al Sàhara Verd a través d'intercanvis culturals en lloc de migracions a gran escala. 

A més, aquests genomes antics no tenen ascendència de l'Àfrica subsahariana, cosa que suggereix que, contràriament a les interpretacions anteriors, el Sàhara Verd no era un corredor que connectava el nord i l'Àfrica subsahariana, com explica Johannes Krause, genetista de l'Institut Max Planck i autor principal de l'estudi.

"L'absència de rastres d'ascendència subsahariana o dels grups europeus prehistòrics i del Pròxim Orient suggereix que la zona no era un corredor de pas per a poblacions del nord d'Àfrica i l'Àfrica subsahariana sinó un lloc de contactes i xarxes".

L'estudi també aporta una nova llum sobre l'ascendència dels neandertals, demostrant que els individus Takarkori tenien deu vegades menys ADN neandertal que els humans de fora d'Àfrica, però més que els africans subsaharians contemporanis.

"Els nostres resultats suggereixen que, tot i que les poblacions antigues del nord d'Àfrica estaven aïllades en gran part, van rebre rastres d'ADN de neandertal a través del flux genètic de fora d'Àfrica", diu Krause. 

"És extraordinari", diu Savino di Lernia, autor principal de l'estudi i director de la Missió Arqueològica Sapienza al Sàhara, referint-se a les revelacions que aporta el genoma sobre "l'ADN antic per reconstruir la història humana en regions com el nord d'Àfrica central".  

"Posar llum sobre el passat remot del Sàhara, fa augmentar el nostre coneixement dels moviments humans, les seves relacions culturals i els mecanismes d'establiment de l'economia pastoral en aquesta regió clau."

L'estudi conclou que aquest és un primer pas per descobrir aspectes clau de l'evolució humana. "Les nostres troballes representen un pas inicial important, i els futurs estudis genètics podrien revelar coneixements més refinats sobre la migració humana i el flux de gens a través del Sàhara", que es podran ampliar a mesura que els costos de la seqüenciació del genoma s'abarateixin i millorin les tècniques de laboratori.

Di Lernia destaca, a més, la importància del jaciment de Takarkori a Líbia, excavat per la missió entre el 2003 i el 2006, que "continua donant descobriments arqueològics increïbles", diu. Recorda que s'hi han trobat els rastres més antics de consum de llet per humans a l'Àfrica, i la prova més antiga de la ramaderia al continent africà, de fa uns 8.000 anys, una investigació publicada també a Nature el 2021.