S'ha creat un banc amb prop de 5.000 mostres de persones que van viure a l'Europa occidental i l'Àsia entre el mesolític i el neolític (Unsplash)

L'ADN dels pastors de les estepes explica per què hi ha més esclerosi múltiple a Europa

Quatre estudis publicats a la revista Nature expliquen com les migracions de fa milers d'anys són l'origen de l'elevat risc genètic dels europeus de patir esclerosi múltiple, que afecta encara més els habitants del nord

Redacció/Agències

La revista Nature dedica la seva portada d'aquest mes de gener a quatre estudis sobre els efectes de les migracions i la selecció genètica dels habitants d'Europa i de l'Àsia Central en els darrers 15.000 anys, que revelen per què els habitants del nord d'Europa tenen més risc genètic de patir esclerosi múltiple que els del sud.

Comparant mostres d'ADN d'habitants d'Euroàsia amb els genomes d'europeus blancs actuals, els investigadors han pogut quantificar quina proporció de material genètic d'antics grups europeus tenen els europeus actuals. 

Així, han descobert que la predisposició genètica dels europeus de patir esclerosi, una malaltia autoimmune del sistema nerviós, és fruit de la invasió de les tribus de les estepes fa 5.000 anys.
 

Gens que protegien de les infeccions 

Quan la població va passar de la caça i la recol·lecció a l'agricultura i la ramaderia, coincidint amb canvis en la dieta i la densitat de la població, el gen de l'esclerosi era un avantatge immunològic que protegia els pastors de les malalties infeccioses de les seves ovelles i el seu bestiar.  

Això explicaria per què hi ha àrees geogràfiques i ètnies que pateixen més aquesta malaltia del cervell i la medul·la espinal, que afecta 2 milions i mig de persones al món, amb més prevalença a Europa, amb prop de 143 casos per cada 100.000 habitants.

"Aquests resultats canvien la nostra visió de les causes de l'esclerosi múltiple i tenen implicacions per al tractament", assegura el director del projecte, Eske Willerslev, de les Universitats de Cambridge i Copenhaguen.

I és que es tracta d'una malaltia que no té cura, malgrat els avenços que s'han fet per conèixer-la.

S'ha creat un banc amb prop de 5.000 mostres de persones que van viure a l'Europa occidental i l'Àsia entre el mesolític i el neolític (Unsplash)


Les migracions, la clau dels canvis genètics

L'estudi ha confirmat que l'historial genètic dels europeus sorgeix de tres grans migracions: la dels caçadors recol·lectors fa uns 45.000 anys, la de l'expansió dels agricultors de l'Orient Mitjà fa uns 11.000 anys i l'arribada dels nòmades de les estepes fa uns 5.000 anys.

Segons l'anàlisi, abans de l'arribada de l'agricultura, hi havia una gran línia divisòria genòmica entre el mar Bàltic i el Negre que separava els caçadors recol·lectors de l'est i els de l'oest en dues poblacions genèticament diferents entre si.

Representació de l'ADN
Els pastors de les estepes van reemplaçar el patrimoni gènic europeu (Unsplash)

Amb l'arribada dels agricultors de l'Orient Mitjà les diferències es van ampliar. Mentre que a l'oest gairebé es va reemplaçar el genoma dels caçadors recol·lectors, a l'est no va ser així.

Probablement, segons els investigadors, perquè les condicions climàtiques de l'est eren menys adequades per a l'agricultura.

Quan fa 5.000 anys van arribar els pastors nòmades de les estepes, els Yamnaya, les diferències genètiques van desaparèixer, ja que en menys de mil anys aquestes tribus van reemplaçar el patrimoni gènic --el conjunt de tots els gens d'una població determinada en un moment concret-- de les poblacions euroasiàtiques.

Segons els resultats de l'estudi, el fet que la influència d'aquests pastors nòmades fos molt menor al sud d'Europa explica per què el nombre de casos d'esclerosi és prop del doble al nord del continent.


Avenços en el coneixement del passat i del present

En un dels estudis hi ha participat el paleogenetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona Carles Lalueza-Fox, que ha explicat a l'agència EFE que "aquest tipus d'estudis permeten conèixer a una escala temporal i amb un detall increïble les malalties o trets físics que caracteritzen les poblacions europees". I subratlla:

"Si tenim en compte que els tres primers genomes antics es van publicar el 2010, és fàcil reconèixer l'avenç exponencial que representen aquestes eines per al coneixement del passat."

Una representació d'un cervell
L'esclerosi múltiple afecta 2 milions i mig de persones al món


Més malalties i trets físics heretats

Un altre article revela que els gens que eleven el risc de diabetis tipus 2 i d'Alzheimer són herència dels caçadors-recol·lectors.

Per altra banda, segons els estudis, el fet que els nord-europeus siguin més alts que els veïns del sud s'explicaria també per l'ascendència estepària del nord.

En anàlisis futures, els autors esperen aconseguir noves dades sobre els marcadors genètics de l'autisme, el TDAH, l'esquizofrènia, el trastorn bipolar i la depressió.


El banc de gens més gran del món

Per dur a terme les quatre investigacions, l'equip ​d'experts, liderats per científics del Regne Unit, Dinamarca i els Estats Units, ha creat el banc de gens humans antics més gran del món.

Conté prop de 5.000 mostres de persones que van viure a l'Europa occidental i l'Àsia entre el mesolític i el neolític fins a l'edat mitjana passant per l'edat del bronze, la del ferro i el període viking.

El genoma més antic d'aquest conjunt és un individu de fa 34.000 anys. La comparació l'han fet amb 410.000 mostres del Biobanc del Regne Unit, una immensa base de dades genètiques a disposició de la comunitat científica.
 

ARXIVAT A:
SalutCiència
Anar al contingut