L'ADN en un xiclet revela dades sobre els primers escandinaus

Ara fa deu mil anys, algú va llençar un xiclet a la costa oest del que avui és Suècia. Passat aquest temps, els investigadors l'han analitzat, n'han extret ADN i han ofert noves dades sobre els primers humans moderns d'Escandinàvia.

Un equip d'investigadors encapçalat per Natalija Kashuba, de la Universitat d'Uppsala, han publicat els seus resultats a la revista Communications Biology. Les seves conclusions permeten diferenciar les influències genètiques i culturals en la població primitiva de la regió.

Les característiques de la zona fan que no s'hagin conservat gaires restes humanes d'aquella època. I les que s'han trobat no solen tenir prou ADN ben conservat per fer anàlisis. Els autors van trobar una alternativa: escorça i resina de bedoll que algú va mastegar. Probablement, no era només una forma d'entretenir la gana, d'extreure'n el sabor o d'aprofitar-ne alguna virtut medicinal. Aquestes escorces mastegades s'utilitzaven com a pega per enganxar peces i fabricar eines.

La peça es va trobar al jaciment de Huseby-Klev, on hi havia una població de caçadors-pescadors. Quan els arqueòlegs van demanar de fer les anàlisis a Natalija Kashuba, aleshores al Museu d'Història de la Cultura d'Oslo, va dubtar, però va quedar impressionada que els investigadors haguessin aconseguit obtenir i preservar un material tan fràgil:

"Va ser necessari un temps abans que els resultats ens deixessin astorats, quan vam comprendre que ens ficàvem en una mena de recerca forense, seqüenciant ADN d'aquesta mena de massilla que va ser escopida en aquell lloc fa uns 10.000 anys!"

Gens occidentals, eines orientals

El xiclet devia ser compartit, perquè els investigadors hi van trobar ADN de tres individus: dues dones i un home. Les marques de les dents suggereixen que devien tenir entre 12 i 14 anys. Genèticament, s'assemblen a caçadors-recol·lectors d'altres poblacions europees de l'era glacial. En canvi, culturalment, les eines de pedra trobades són de l'estil que s'utilitzaven en el territori que avui és Rússia.

Aquesta possibilitat de divergència entre la influència genètica i la cultural havia estat proposada per estudis anteriors. Ara, l'ADN hi dona suport, com explica Emrah Kirdök, de la Universitat d'Estocolm:

"Les anàlisis demogràfiques suggereixen que la composició genètica dels individus de Huseby Klev té més similituds amb els caçadors-recol·lectors occidentals que amb els de l'est".

L'estudi també amplia la distribució geogràfica i el rang temporal dels escandinaus primitius. I mostra el gran potencial de l'ADN procedent de gomes mastegades per estudiar els moviments de la gent, les relacions socials, les malalties i l'alimentació.

"Bona part de la nostra història està en l'ADN i per això busquem en qualsevol cosa d'on creiem que en podem extreure", explica Per Persson, del Museu d'Història de la Cultura d'Oslo. Com conclouen els investigadors en l'article, aquestes massilles "poden ser una font d'informació sobre l'entorn, l'ecologia i el microbioma oral de les poblacions prehistòriques".