Love Dalén i Patrícia Pecnerova, coautora del treball, amb un dels ullals
Love Dalén i Patrícia Pecnerova, coautora del treball, amb un dels ullals, a l'illa de Wrangel (Gleb Danilov)

L'ADN més antic, extret d'un mamut que va viure fa més d'un milió i mig d'anys

Ullals trobats a Sibèria proporcionen noves dades sobre l'evolució i l'adaptació al fred d'aquests animals

Un ullal trobat a Sibèria ha permès seqüenciar l'ADN més antic extret fins ara. Es tracta del material genètic de dos mamuts que van viure fa més d'un milió d'anys.

D'aquests dos, un, que han anomenat Krestovkam, va viure fa 1,65 milions d'anys. El segon, que ha rebut el nom d'Adycha, és més jove i les restes tenen 1,34 milions d'anys.

Una tercera mostra prové del mamut que ha rebut el nom de Chukochya, que va viure fa uns 870.000 anys.

La troballa i l'anàlisi l'ha dut a terme un equip internacional encapçalat per Love Dalén, del Centre de Paleogenètica d'Estocolm. Les dades del treball s'han publicat a la revista Nature.

Imatge artística dels mamuts
Imatge artística dels mamuts (Beth Zaiken/Centre de Paleogenètica)


Llinatge desconegut

Fins ara, l'ADN més antic seqüenciat era el d'un cavall que va viure fa entre 780.000 i 560.000 anys. Aquesta treball es va publicar el 2013.

El rècord ha estat polvoritzat amb un ADN que té el doble d'antiguitat. Els investigadors van trobar ullals al nord-est de Sibèria.

Basant-se en l'edat dels sediments on es van trobar, els investigadors atribuïen a les dues mostres més antigues una edat de més d'un milió d'anys. Les estimacions basades en el genoma dels mitocondris –orgànuls que venen a ser les centrals energètiques de la cèl·lula- l'antiguitat es va establir en 1,65 milions i 1,34 milions d'anys per a cadascuna.

Basant-se en la seqüenciació, els autors conclouen que en aquell període geològic, el Plistocè, hi havia dos llinatges de mamut a Sibèria.

Les restes del dos exemplars més joves pertanyen al llinatge que va donar lloc al mamut llanut. En canvi, el més antic, Krestovka, representa un llinatge que no es coneixia.

L'extracció d'un ullal es mostra en aquests vídeo gravat per Patrícia Pečnerová:

 



Els investigadors creuen que el genoma de Krestovka va divergir del d'altres mamuts fa entre 2,66 i 1,78 milions d'anys i que seria ancestre dels primers mamuts que van poblar Amèrica.

Un altre objectiu dels investigadors era investigar com s'havien adaptat aquests animals al fred siberià. Creuen que diverses variants genètiques són resultat d'aquesta adaptació i estan presents també en mamuts llanuts. La comparació s'ha fet també amb espècies actuals derivades d'aquestes, com els elefants africà i asiàtic.

Ullal d'un mamut llanut sobresortint en el terreny
Ullal d'un mamut llanut sobresortint en el terreny (Love Dalén)


Una finestra a temps profunds

Una altra deducció és sobre el creuament entre llinatges. Els científics han deduït, a partir de la comparació amb restes dels primers mamuts que van viure a Amèrica, que el llinatge de Krestovka i el del mamut llanut es van creuar en dues ocasions.

La troballa demostra la possibilitat d'analitzar ADN molt més antic del que es creia fins ara. Els autors creuen que hi haurà futures troballes que permetran estendre les anàlisis genètiques i comprendre millor els canvis evolutius i les especialitzacions d'animals antics. I afegeixen això:

"Els nostres resultats subratllen el valor d'entorns permanentment glaçats per estendre els límits temporals de la recuperació d'ADN i insinuen que s'obrirà un futur capítol de recerca d'ADN en temps profunds en què espècimens de latituds altes jugaran un gran paper".

En un comentari que acompanya l'article, Alfred L. Roca, de la Universitat d'Illinois, comenta que la genètica ha rebut una empenta cap a temps molt llunyans gràcies als gegants de l'edat de gel, però que "aviat també arribarà l'hora dels petits mamífers que vivien al seu voltant".

ARXIVAT A:
Recerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut