L'Advocacia de l'Estat, ni a favor ni en contra d'indultar els condemnats per l'1-O
A diferència de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat no es pronuncia sobre els indults, però considera reparat el "perjudici econòmic" de l'1-O
L'Advocacia de l'Estat ha enviat al Tribunal Suprem l'informe sobre l'indult als presos independentistes condemnats en el judici del procés. A diferència de la Fiscalia, no s'hi pronuncia ni a favor ni en contra i assegura que és una decisió del govern espanyol.
Explica, però, que el "perjudici econòmic" provocat per la consulta de l'1 d'octubre, vinculat al delicte de malversació, ja estaria pagat. I, en aquest sentit concret, no troba cap impediment als indults.
L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane escriu que, com a part integrant de l'Administració General de l'Estat, a l'Advocacia no li correspon "manifestar-se sobre la justícia o conveniència de l'indult o sobre la forma o concessió de la mesura de gràcia".
L'informe de l'Advocacia diu textualment que si es manifestés a favor o en contra de l'indult "s'estaria avançant o determinant el sentit d'una decisió de la qual només el govern té la competència". D'aquesta manera, es limita a analitzar l'informe de Tribunal de Comptes pel que fa als delictes de malversació i conclou que els 4,1 milions que es calcula que va costar el referèndum han estat liquidats.
Fa unes setmanes, el Suprem va sol·licitar un informe al Tribunal de Comptes, a petició de l'Advocacia, perquè determinés si els condemnats havien retornat la quantitat reclamada derivada dels fons públics amb què es va sufragar l'1-O. És a dir, que acredités si s'havia procedit al dipòsit o la fiança d'aquests 4,1 milions d'euros.
L'informe del Tribunal de Comptes, que l'Advocacia incorpora, assenyala que "ha quedat garantida, no com a pagament sinó en concepte de garantia d'un futur procediment comptable, la quantitat total de 4.146.274,97 euros".
Informe centrat en quatre presos
L'Advocacia de l'Estat no fa cap comentari sobre el delicte de sedició, sobre el qual recau la major part de les condemnes. En l'informe, només analitza les peticions d'indults als quatre condemnats per malversació: Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull.
Deixa a banda, doncs, les condemnes per sedició, un delicte pel qual també es va condemnar Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots cinc van ser absolts del delicte de malversació.
La Fiscalia, en contra de l'indult
La postura de l'Advocacia contrasta amb l'informe de la Fiscalia, que fa setmanes es va oposar a qualsevol forma de concessió de gràcia per als presos del procés en considerar els fets com a molt greus i en "no veure raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin la seva aplicació".
El ministeri públic sosté que la concessió d'indults és una mesura que no pot operar "com a moneda política de canvi" per a "l'obtenció de suports parlamentaris".
La sala penal del Tribunal Suprem va demanar tant a la Fiscalia com a l'Advocacia de l'Estat que manifestessin la seva postura davant els indults. Ara, aquesta sala, com a òrgan sentenciador, haurà d'emetre el seu propi informe, que no serà vinculant. La concessió de l'indult correspon per firma al rei, a proposta del ministre de Justícia i prèvia deliberació del Consell de Ministres, que és qui té l'última paraula.
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar en una compareixença parlamentària el 23 de setembre que els indults dels presos del procés començarien a tramitar-se la setmana següent. El 30 de desembre, en una entrevista a RAC1, va apuntar que acabarien el primer semestre de 2021.
