L'Advocacia de l'Estat no veu la "violència estructural" que requereix la rebel·lió

L'Advocacia de l'Estat ha defensat, en les conclusions finals del judici del procés, que l'1-O es van donar "totes les condicions" que preveu el delicte de sedició. Rosa María Seoane, que representa l'Advocacia, ha definit l'1 d'octubre com "un moviment reactiu amb caràcter generalitzat, massiu i públic" i ha afegit que és "evident l'aixecament i l'oposició que es va produir per part de més de dos milions de persones".

Sobre els processats, ha afirmat que es van coordinar per impedir les accions de l'Estat contra el referèndum:

"Queda fora de tot dubte que els processats, cadascú en el seu rol, van ser coautors d'aquest delicte, perquè de forma predeterminada, organitzada amb caràcter previ, van participar en aquesta configuració del que seria l'aixecament públic i tumultuari que va tenir lloc el dia 1 d'octubre, tot amb la finalitat clara i manifesta d'impedir i neutralitzar l'acció ordenada per part de l'Estat per impedir la celebració del referèndum."

No hi va haver "violència com a element estructural"

Seoane ha distingit entre la violència planificada, necessària per al delicte de rebel·lió que manté la Fiscalia, i l'ús de la força, que és un dels condicionants del delicte de sedició:

"No es pot equiparar violència, en termes d'aquests delictes, amb l'ús de la força. El delicte de sedició fa menció a l'ús de la força. No podem entendre que la referència a la violència en el delicte de rebel·lió pugui referir-se al simple ús de la força."

L'advocada de l'Estat ha estat taxativa a l'hora d'afirmar que els acusats no van actuar amb la violència que exigeix el delicte de rebel·lió:

"L'ús de la violència no ha sigut un dels elements estructurals del pla dut a terme per part dels acusats com a mitjà per aconseguir els seus fins ni ha estat organitzada de manera proporcionada."

Seoane ha recordat que la qüestió de la violència es va introduir en el debat parlamentari del delicte de rebel·lió "precisament per impedir que conductes que persegueixen els mateixos fins però que no fossin violents fossin castigades amb el delicte de rebel·lió."

La representant de l'Advocacia ha considerat que tant els testimonis com els vídeos del judici han permès constatar que l'1-O es va fer tant "ús de la força" com que es va "intentar impedir fora de les vies legals" que els funcionaris poguessin complir la seva feina. Aquesta força, ha afegit, es va traduir en "resistència passiva però també activa amb incidents més o menys remarcables". 

Als col·legis on només hi havia una parella de Mossos d'Esquadra, els agents es van trobar la gent "en actitud de desobediència clara i manifesta." 

L'exposició de Seoane, que ha començat la intervenció amb veu nerviosa, s'ha allargat poc més d'una hora i mitja.

Les proves de la sedició

Rosa María Seoane ha enumerat les proves que, a parer de l'Advocacia de l'Estat, demostren que els encausats en el judici del procés van cometre sedició. Ha esmentat el full de ruta conjunt dels partits del 2015, el full de ruta de l'ANC del mateix any, l'agenda Moleskine trobada a casa de Josep Maria Jové i el document Enfocats.

En el judici s'ha demostrat, ha afirmat Seoane, que aquests fulls de ruta es van convertir en programa polític i van ser "el guió que va seguir el govern" de la Generalitat en l'onzena legislatura. Tot això, amb el suport de les entitats socials independentistes. En concret, sobre l'ANC, Seoane ha remarcat que el full de ruta defensava que la societat "emergeix com a element de pressió davant l'Estat i com a element d'empenta en aquest procés".

Tres pilars: Parlament, govern i mobilització social

Seoane ha destacat que "tota l'estratègia passava per la conjunció de tres vectors: l'activitat parlamentària, la governamental i la mobilització social."

En el primer àmbit, ha mencionat diverses vegades el paper de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament, i ha esmentat, per exemple, que es va aprovar una reforma del reglament del Parlament que "tenia la voluntat de poder tramitar de forma immediata la llei de convocatòria del referèndum". En aquest sentit, ha recordat que la segona quinzena d'agost es va declarar hàbil "de forma totalment extraordinària" i que la proposició de llei va quedar "guardada en un calaix" per decisió de Forcadell:

"La decisió de no sotmetre'l a admissió a tràmit va ser de qui en tenia la potestat, que era la senyora Forcadell. Així va tenir el projecte normatiu fins al moment que hauria de concórrer amb un consell de govern. De manera que el dia 6 de setembre es va desencadenar el procés de tramitació. Això obeïa al temor que arribés una suspensió del Tribunal Constitucional."

També ha comentat l'aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent o que es va ignorar l'informe del Consell de Garanties Estatutàries o els avisos del lletrat major i el secretari general del Parlament.

En el segon pilar, el del govern, ha esmentat el "referèndum o referèndum" de Carles Puigdemont a la qüestió de confiança del setembre del 2016, així com diverses notes manuscrites a l'agenda de Jové.

Segons Seoane, el govern va fer "un autèntic desplegament administratiu" per tirar endavant el referèndum, amb accions com la conferència a Brussel·les de Puigdemont, Junqueras i Romeva, la "licitació molt intensa d'acords marc" o el fet que Vicepresidència es fes càrrec de l'àmbit de processos electorals.

I respecte a la mobilització social, ha remarcat que el 20S Jordi Sànchez "en cap cas va donar ordres perquè no hi hagués problemes de seguretat" i també que ell i Jordi Cuixart es van enfilar al cotxe de la Guàrdia Civil sense que fos necessari.

"Han dit que era necessari perquè part de la concentració no ho sentia, però els vídeos posen en evidència que el sistema de so i l'escenari habilitats permetien la perfecta audició a tota la concentració, sense que fos necessari fer aquesta exhibició al Patrol."

L'advocada de l'Estat ha afirmat que tots els membres del govern van ser "coautors del delicte de sedició". A més, ha destacat que Forcadell va tenir un "paper fonamental" per donar "aparença de legalitat" al referèndum amb un "marc normatiu paral·lel i completament il·legítim".

I ha manifestat que els pèrits que va cridar la defensa de Cuixart van confirmar "la força que donava als concentrats, a la gent que es va alçar de forma pública i tumultuària, el fet que el referèndum estigués avalat per les autoritats". De Sànchez i Cuixart n'ha assenyalat la "capacitat de lideratge"  i que van "encoratjar les masses contra l'actuacio judicial". 
 

Veu acreditada la malversació 

Seoane ha considerat provat el perjudici per les arques públiques que ha tingut el procés independentista més enllà de les "despeses mínimes acreditades" en el jdudici. "Hi ha hagut una adscripció generalitzada de tots els recursos materials i humans de la Generalitat a aquest fi il·lícit", ha conclòs. 

La pena més gran que demana l'Advocacia és de 12 anys, per a Oriol Junqueras, per sedició i malversació. Pels mateixos delictes, demana 11 anys i 6 mesos a Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull. Deu anys per Carme Forcadell, 8 per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i 7 anys per Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.