L'Advocacia de l'Estat surt de l'acusació al Tribunal de Comptes per l'acció exterior

L'Advocacia de l'Estat ja no mantindrà les acusacions als exalts càrrecs de la Generalitat en el procediment obert al Tribunal de Comptes per l'acció exterior del 2011 al 2017.

El motiu és que els diners que presumptament s'haurien gastat de manera il·lícita no eren de l'administració central, sinó de la Generalitat, que és l'administració que hauria de reclamar-los.

Això ja va quedar establert en la sentència del 2018 del mateix tribunal per l'organització de la consulta del 9N del 2014, dictada per Margarita Mariscal de Gante, la mateixa que s'encarregarà del cas de l'acció exterior.

Sense "legitimació activa"

Aquesta sentència, la número 16 del 2018, estableix en la pàgina 19 que l'administració central no té "legitimació activa" perquè els diners que reclama no són de la seva titularitat:

"Una administració o entitat pública tindria legitimació activa si es presenta com a entitat perjudicada i reclama per a ella mateixa la indemnització, i no estaria activament legitimada, al contrari, per exercitar accions en favor d'altres administracions o entitats públiques quan considerés que el perjudici s'ha ocasionat als fons públics d'aquestes últimes."

Malgrat això, l'Advocacia de l'Estat en el seu dia va presentar denúncia al Tribunal de Comptes per l'acció exterior dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont.

L'argument que va fer servir és que els diners eren de la Generalitat, però aportats per l'Estat, una argumentació que la sentència de Mariscal de Gante havia rebutjat.

Recurs al Tribunal Suprem

Hi va haver un recurs al Tribunal Suprem que no s'ha resolt fins aquest juny, i que va donar suport a la tesi del Tribunal de Comptes, resolució que no s'ha sabut fins aquest dimecres.

L'acció de l'Advocacia de l'Estat en aquest cas ha generat aquesta setmana una pugna en el govern espanyol: Pedro Sánchez va assegurar que no li donarien instruccions, mentre Irene Montero va reclamar que es retirés.

Segons diversos mitjans, durant la vista de la "liquidació provisional" d'aquests dimarts i dimecres, l'Advocacia de l'Estat pràcticament no hi va intervenir, i ha declinat continuar amb la denúncia.

Aquests mitjans asseguren que hi ha advocats de l'Estat que consideren que poden continuar investigant i denunciant aquest cas malgrat la sentència del 2018.

Calvo diu ara que l'Advocacia "no hi pot ser"

Malgrat tot això, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha afirmat aquest dijous que l'Advocacia de l'Estat "no hi pot ser", precisament per la sentència del 2018 sobre el 9N.

Segons ha dit, llavors "ja no hi va ser" perquè "no tenia legitimitat per ser-hi", i s'ha lamentat de "l'estela de comentaris i fantasies que s'han desencadenat en 48 hores":

"Doncs miri, l'Advocacia General de l'Estat no pot ser allà perquè no s'estan ventilant fons de l'administració general de l'Estat, sí de la Generalitat però no de l'administració general. És que no hi és perquè no hi pot ser, així de senzill."

Entrevistada a RNE, Calvo s'ha queixat del que ha anomenat "filibusterisme constant" d'aquests dies sobre això que, ha dit, "deteriora les institucions i confon la ciutadania".

La Fiscalia, sí

De tota manera, la Fiscalia sí que manté les acusacions, igual que Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, les entitats que van iniciar el procediment.

Mentrestant, aquest dimecres el Tribunal de Comptes ha desestimat totes les al·legacions dels exalts càrrecs acusats, i ha elevat a definitiva la xifra de 5,4 milions que han de consignar.

15 dies per 5,4 milions

Tenen 15 dies per fer-ho o els embargaran béns per aquest valor, cosa que ha denunciat l'exresponsable del Diplocat, Albert Royo, a qui es reclamen 3,75 milions:

Com l'Estat saqueja els comptes dels ciutadans a qui considera dissidents polítics. 3,75 milions d'euros a pagar en 15 dies. Ni que els tingués... Sense judici i manat per un tribunal que no està format per jutges. Inaudit dins la Unió Europea. pic.twitter.com/yaZE4ati2Y

— Albert Royo (@AlbertRoyo5) June 30, 2021

A Francesc Homs li reclamen 2,9 milions d'euros; a Artur Mas i a Andreu Mas-Colell, 2,8 milions a cadascun, i a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, 1,9 milions cadascun.

La llista és més llarga, fins a 34 persones, a cadascuna de les quals s'imputen diferents partides pressupostàries, la majoria de les quals són compartides entre diversos afectats.

La suma de totes les partides són els 5,4 milions, que estan obligats a aportar de manera solidària, i ara han de decidir com s'ho reparteixen.

El govern de la Generalitat, per la seva banda, al·legarà que no ha patit cap perjudici i que totes les despeses d'Acció Exterior estan previstes en l'Estatut.

El Suprem rebutja els recursos a la sentència del 9N

D'altra banda, el Tribunal Suprem ha fet públic aquest dijous que no admet els recursos que van presentar Artur Mas i els altres condemnats pel Tribunal de Comptes a pagar 4,9 milions pel 9N.

Segons el Suprem, els recursos no estan prou fonamentats jurídicament, i no han justificat que hi hagués un conflicte de jurisdicció en aquest cas.

A més del de Mas, el Suprem ha rebutjat els recursos de Joana Ortega, Josefina Valls, Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovès, Jaume Domingo i Teresa Prohias.

Aquest dimarts, Mas va explicar que els recursos es van presentar fa 2 anys i mig, i es va queixar que el Suprem encara ni tan sols hagués decidit admetre'ls o no a tràmit.