L'advocat de Societat Civil Catalana acusa Francesc Homs de ser el cervell del 9N

En el segon dia del judici al Tribunal de Comptes per responsabilitat comptable pel 9N, aquest dijous l'advocat de Societat Civil Catalana, SCC, ha acusat Francesc Homs de ser el cervell de l'organització del procés participatiu o consulta.

Homs està acusat, juntament amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, d'haver malversat 5,2 milions d'euros públics en el 9N. Tots 4 van declarar aquest dimecres, i van negar les acusacions.

"Planificació incompatible amb la ignorància"

En les seves conclusions, l'advocat de SCC, Manuel Zunón, ha dit que el 9N va ser "un referèndum encobert" i que, per tant, hi va haver "malversació comptable" de diners públics.

Zunón ha assegurat que hi va haver "un pla de ruptura constitucional, en el qual res no es va improvisar", i en què hi va haver "una planificació incompatible amb la ignorància":

"No van pensar que això podia acabar en el Tribunal de Comptes. Tota la resta ho tenien molt ben estudiat."

Zunón ha afirmat que "els indicis clamen al cel", que la compra de 7.000 ordinadors per 2,8 milions d'euros es va fer per donar suport logístic a la consulta, malgrat que després "el material sobrant es va col·locar en els centres d'ensenyament".

#Tribunaldecuentas. Acaba @societatcc i comença advocat de l'Estat: ‘El #9N produjo un menoscabo a los caudales públicos'. ‘Las palabras actuan como dulces dosis de arsénico' ‘El #9N era algo tosco'. Treu l'artilleria. @324cat

— David Melgarejo (@DavidMelgarejo_) October 11, 2018

Demanda "esplèndida" de SCC

Per la seva banda, l'advocat de l'Estat ha fet un gran elogi de la demanda que va posar SCC al Tribunal de Comptes que ha motivat aquest judici. L'ha qualificada d'"esplèndida", i ha dit que hauria d'haver estat la Generalitat qui la posés:

 "Va ser un acte tosc i barroer, passant-ho de consulta popular a procés de participació ciutadana. El menyscabament està claríssim."

"Estic molt content per, en absència dels serveis jurídics de la Generalitat, estar aquí demanant diners per a ells, això és un estat de dret."

L'advocat de l'Estat, que s'ha referit despectivament a Catalunya com "aquella zona d'Espanya", ha assegurat que el 9N va ser un "autèntic referèndum".

La defensa de Mas critica el "relat polític" de SCC

En el torn de les defenses, l'advocat de Mas i Ortega, Rafael Entrena, ha assegurat que totes les despeses incloses en l'acusació "estaven justificades i no hi va haver controls que les qüestionessin":

"La consulta popular es convoca d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i amb articles vàlids, després del retallament del Tribunal Constitucional al text."

"No podem utilitzar l'acció pública per tot allò amb què no estem d'acord políticament."

.@RAFAELENTRENAFA ‘No podemos utilizar la acción pública para todo aquello en lo que no estamos de acuerdo políticamente'. Resposta a les dures afirmacions de l'advoca de l'Estat al judici del #Tribunaldecuentas pel #9N. @324cat

— David Melgarejo (@DavidMelgarejo_) October 11, 2018

Entrena, que ha recordat que el TSJC i el Tribunal Suprem ja van descartar el delicte de malversació, ha assegurat que SCC ha bastit "un relat polític" buscant una condemna addicional amb l'embargament dels bens dels acusats.

L'advocat ha lamentat que tant la fiscalia com l'advocacia de l'Estat "hagin pujat al tren" de SCC.

Un cop exposades totes les conclusions, el judici ha quedat vist per a sentència:

El judici pels comptes del #9N queda vist per a sentència @324cat

— Marta Viladot (@mviladots) October 11, 2018

Segon judici per a Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9N

En el primer judici a Barcelona davant el TSJC, el març del 2017, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau van ser condemnats per desobediència, però els van absoldre de l'acusació de prevaricació.

Llavors l'acusació de malversació de fons no va arribar a judici.  Mas va ser condemnat a 2 anys d'inhabilitació per ocupar càrrecs públics, Ortega a 21 mesos i Rigau a 18.

Per la seva banda, a Francesc Homs, exconseller de Presidència, que llavors era diputat al Congrés, com a aforat el va jutjar el Tribunal Suprem. El març del 2017 també el va condemnar per desobediència a un any i un mes d'inhabilitació.

El Tribunal de Comptes els jutja ara per responsabilitat comptable també per l'organització del 9N, i els reclama 5,2 milions d'euros, que ja s'han dipositat com a fiança.