L'advocat del TJUE dona la raó a Llarena: Bèlgica no pot qüestionar la competència del Suprem

Jean Richard de la Tour argumenta que s'ha de demostrar l'existència de "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial espanyol per denegar una ordre de detenció al·legant vulneració de drets

Actualitzat

Bèlgica no pot denegar l'execució d'una ordre de detenció per possible vulneració de drets fonamentals sense demostrar l'existència de "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial espanyol, segons l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Així ha respost Jean Richard de la Tour les preguntes prejudicials presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l'abast de les euroordres contra els líders independentistes i sobre la capacitat dels estats membres de la Unió Europea per rebutjar-les. Per tant, li dona la raó.

Més concretament, De la Tour conclou que, per demostrar que hi ha un risc real de vulneració de drets fonamentals, l'autoritat judicial d'execució --en aquest cas, Bèlgica--, ha de disposar de dades objectives, fiables, precises i actualitzades degudament. En cas contrari, no pot denegar l'execució d'una euroordre de detenció.

L'advocat del TJUE afegeix que les persones contra les quals se segueix el procés penal "tenen a la seva disposició vies de recurs a Espanya per controlar, fins al nivell del Tribunal Constitucional, que es té en compte aquest dret fonamental".

La decisió d'aquest dijous, però, no és decisiva per al futur de les euroordres. L'opinió de l'advocat general no és vinculant per als quinze jutges de la Gran Sala del TJUE, que hauran de respondre més endavant sobre les qüestions plantejades per Llarena. Tot i no ser vinculants, sí que defineixen, en molts casos, el criteri que seguiran aquests quinze jutges en la sentència definitiva, que podria arribar de cara a la tardor.

La seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
La seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Europa Press/Arne Immanuel Bänsch)

Les conclusions de l'advocat general no han agradat l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. En un fil de Twitter, diu que "no són les que esperaven", però apunta que "no impliquen un futur lliurament dels exiliats, simplement ens tornen a la casella de sortida".


Qüestions motivades per la negativa a extradir Lluís Puig

L'origen de la vista d'aquest dijous es troba en el març de l'any passat, quan Llarena va dirigir-se al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè li aclarissin en quins casos es poden denegar les extradicions.

Ho va fer hores després que el Parlament Europeu retirés la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en tirar endavant el suplicatori demanat pel Suprem.

Amb la pèrdua de la immunitat, Llarena els podia tornar a reclamar a Bèlgica, però el jutge del Suprem volia evitar un altre revés judicial. Poques setmanes abans, al gener, Bèlgica havia rebutjat l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig en veure-hi risc de vulneració de drets fonamentals.

Lluís Puig, durant una entrevista
Lluís Puig, durant una entrevista (ACN/Nazaret Romero)

Set preguntes al TJUE

Davant la negativa belga, el jutge del Suprem va traslladar a la justícia europea els dubtes sobre la interpretació que han fet els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres.

Llarena va enviar set preguntes al TJUE, totes al voltant de la decisió de la justícia belga de rebutjar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig. El jutge del Suprem considera que, amb la negativa belga, es va vulnerar el principi de la confiança mútua que ha de regir les relacions entre els països de la Unió Europea.

Pablo Llarena, durant l'entrega del premi de la Fundación Villacisneros, el novembre del 2021
Pablo Llarena, durant l'entrega del premi de la Fundación Villacisneros, el novembre del 2021 (Europa Press/Alejandro Martínez Vélez)

Tres euroordres

Des que Carles Puigdemont i diversos membres del govern de la Generalitat van marxar a l'estranger després de la declaració unilateral d'independència hi ha hagut tres euroordres per intentar extradir-los.

La primera la va activar l'aleshores magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el novembre de 2017 contra Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i Meritxell Serret. Ho va fer just després d'enviar a la presó bona part del govern destituït amb l'aplicació de l'article 155. Quan el Suprem va quedar-se la causa, al desembre, el jutge Pablo Llarena va retirar totes les euroordres.

La segona euroordre es va activar el març del 2018. La va emetre Llarena, després d'enviar a presó quatre consellers del govern de l'1-O i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Aquesta euroordre afecta Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret.

És la que estava vigent quan van detenir Carles Puigdemont a Alemanya. El 12 de juliol, la justícia de Schleswig-Holstein va rebutjar extradir Puigdemont per rebel·lió i només va acceptar fer-ho per malversació. Una setmana després, Llarena va tornar a retirar totes les euroordres.

La tercera euroordre es va activar després de la sentència condemnatòria del judici del procés. El mateix dia de la sentència contra Puigdemont i, uns dies després, contra Comín, Ponsatí i Puig. Quan els tres eurodiputats de Junts van aconseguir acreditar-se, l'euroordre es va paralitzar.

Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, en una roda de premsa al Parlament Europeu
Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, en una roda de premsa al Parlament Europeu (ACN/Natàlia Segura)
ARXIVAT A:
Procés catalàPablo LlarenaCarles PuigdemontToni ComínClara PonsatíLluís PuigReferèndum 1-O
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut