L'aeroport de Castelló compleix un any encara sense vols i amb unes despeses de mig milió d'euros al mes
Els únics avions que es poden veure a Castelló són els que sobrevolen el territori. No n'hi ha cap que hi aterri. Ni ara ni fa un any, quan es va inaugurar el famós aeroport que ha esdevingut símbol del malbaratament econòmic al País Valencià i, per extensió, a l'estat espanyol. La infraestructura compleix un any sense canvis a l'horitzó. Les institucions asseguren que busquen solucions, però, mentrestant, l'aeroport continua xuclant 508.000 euros cada mes en manteniment, sous, vigilància i protecció de la fauna. Sis milions d'euros anuals. I encara hi ha pendents unes obres per ampliar la pista on han de girar els avions.
Felip GordilloActualitzat
El 25 de març del 2011 quedarà marcat en la història de Castelló. És el dia que es va inaugurar amb tota la pompa l'aeroport de Castelló. La infraestructura havia d'arribar a acollir un milió de passatges per omplir els 40.000 pisos que s'havien projectat. Eren els clients de 12 camps de golf i, fins i tot, d'un nou parc d'atraccions. Tot plegat, un miratge.
Un any després de tallar la cinta, l'aeroport continua tan buit com llavors. Buit d'avions que s'enlairin i hi aterrin, però no pas dels serveis necessaris per mantenir-lo viu. Les institucions es troben davant de la disjuntiva d'abandonar-lo o seguir alimentant la màquina d'engolir bitllets. Però no tenen opció: l'aeroport va costar 150.000 milions d'euros que ara no es poden llençar a les escombraries.
Mentre espera un futur millor, l'aeròdrom xucla cada mes 508.000 euros de les arques públiques. Cada més, 300.000 euros se'n van en manteniment i 7.700 en llum. Les nòmines sumen uns 32.000 euros mensuals, 382.000 l'any. El control aeri costa 850.000 euros anuals i la seguretat, 1,1 milions d'euros més. En total, sis milions cada any, tot i que alguns càlculs eleven la xifra fins als vuit.
A totes les despeses, cal sumar-hi 90.000 euros anuals en vigilància de fauna, una partida habitual en els aeroports. En el cas de Castelló, això inclou vuit fures per controlar una plaga de conills que amenaça de menjar-se els cables de la infraestructura. També hi ha vuit falcons que patrullen la zona per eliminar-ne les aus que puguin afectar negativament uns avions que, de moment, no existeixen.
Un aeroport desert
L'aeroport de Castelló celebra el seu aniversari en solitari. El dia que més persones hi han anat va ser el de la seva inauguració. Aquell 25 de març, més de 1.500 persones van anar a veure la infraestructura. Des de llavors, només hi ha hagut una temptativa d'igualar la xifra: una festa "rave de protesta" per denunciar el malbaratament de la inversió. No va reeixir. La van prohibir i, al final, només una trentena de persones es van presentar a la crida.
Malgrat tot, les institucions no perden l'esperança. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, assegura que treballen amb els gestors i les companyies per tirar endavant el somni d'un aeroport turístic per a Castelló. Tenen la competència de Reus i València, dos aeròdroms a menys de 50 minuts de trajecte. Realista, Fabra reconeix que, mentre no hi hagi avions, no obriran.
I, de moment, a l'aeroport no hi entren ni avions ni passatges. Els que sí que hi hauran d'entrar són els obrers que han d'arreglar la part de la pista on han de girar els avions. Ara no hi podrien passar els aparells més comuns. Aquest error costarà 600.000 euros que la Generalitat Valenciana vol que pagui la constructora. No és clar que acabi assumint el cost de l'obra.
Previsions irrealitzables
L'aeroport, situat al municipi de Vilanova d'Alcolea, és propietat de la societat pública Aerocas, participada majoritàriament pel govern valencià. Les previsions en la seva inauguració eren que rebés inicialment 600.000 passatgers, fins a arribar al milió l'any 2019. La infraestructura disposa d'una pista de 2.700 metres de longitud i 45 d'amplada.
Un any després de tallar la cinta, l'aeroport continua tan buit com llavors. Buit d'avions que s'enlairin i hi aterrin, però no pas dels serveis necessaris per mantenir-lo viu. Les institucions es troben davant de la disjuntiva d'abandonar-lo o seguir alimentant la màquina d'engolir bitllets. Però no tenen opció: l'aeroport va costar 150.000 milions d'euros que ara no es poden llençar a les escombraries.
Mentre espera un futur millor, l'aeròdrom xucla cada mes 508.000 euros de les arques públiques. Cada més, 300.000 euros se'n van en manteniment i 7.700 en llum. Les nòmines sumen uns 32.000 euros mensuals, 382.000 l'any. El control aeri costa 850.000 euros anuals i la seguretat, 1,1 milions d'euros més. En total, sis milions cada any, tot i que alguns càlculs eleven la xifra fins als vuit.
A totes les despeses, cal sumar-hi 90.000 euros anuals en vigilància de fauna, una partida habitual en els aeroports. En el cas de Castelló, això inclou vuit fures per controlar una plaga de conills que amenaça de menjar-se els cables de la infraestructura. També hi ha vuit falcons que patrullen la zona per eliminar-ne les aus que puguin afectar negativament uns avions que, de moment, no existeixen.
Un aeroport desert
L'aeroport de Castelló celebra el seu aniversari en solitari. El dia que més persones hi han anat va ser el de la seva inauguració. Aquell 25 de març, més de 1.500 persones van anar a veure la infraestructura. Des de llavors, només hi ha hagut una temptativa d'igualar la xifra: una festa "rave de protesta" per denunciar el malbaratament de la inversió. No va reeixir. La van prohibir i, al final, només una trentena de persones es van presentar a la crida.
Malgrat tot, les institucions no perden l'esperança. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, assegura que treballen amb els gestors i les companyies per tirar endavant el somni d'un aeroport turístic per a Castelló. Tenen la competència de Reus i València, dos aeròdroms a menys de 50 minuts de trajecte. Realista, Fabra reconeix que, mentre no hi hagi avions, no obriran.
I, de moment, a l'aeroport no hi entren ni avions ni passatges. Els que sí que hi hauran d'entrar són els obrers que han d'arreglar la part de la pista on han de girar els avions. Ara no hi podrien passar els aparells més comuns. Aquest error costarà 600.000 euros que la Generalitat Valenciana vol que pagui la constructora. No és clar que acabi assumint el cost de l'obra.
Previsions irrealitzables
L'aeroport, situat al municipi de Vilanova d'Alcolea, és propietat de la societat pública Aerocas, participada majoritàriament pel govern valencià. Les previsions en la seva inauguració eren que rebés inicialment 600.000 passatgers, fins a arribar al milió l'any 2019. La infraestructura disposa d'una pista de 2.700 metres de longitud i 45 d'amplada.
