L'actor Jordi Sánchez
L'actor Jordi Sánchez (3Cat)

L'agenda cultural de la setmana: les 7 cites que ens proposa l'actor Jordi Sánchez

Les propostes culturals -entre Madrid i Barcelona- de l'inoblidable "Lopes" de "Plats bruts"

Enllaç a altres textos de l'autor

Virgínia Martí Blasco

Periodista de la secció de Cultura d'Informatius de TV3

@VirginiaMartiB
Actualitzat

Per a molta gent, va ser, és i sempre serà el "Lopes" de "Plats bruts", la sèrie que van crear amb Joel Joan. Estrenada fa 25 anys, va ser un èxit totalment inesperat i es va acabar convertint en el gran clàssic de l'humor de TV3. Encara avui segueix fent riure milers d'espectadors des de la plataforma 3Cat.

Abans d'aquell èxit que li va canviar la vida professional, Jordi Sánchez ja feia uns anys que era al món del teatre.

Primer, com tanta gent, a la gran escola del teatre amateur, amb molts Nadals de funcions dels Pastorets al Foment Hortenc, a Barcelona. Després, amb la seva pròpia companyia, amb què van estrenar èxits com "Kràmpack", que també es va adaptar al cinema.

Des de fa més de 15 anys viu a cavall de Barcelona i Madrid, on s'ha convertit en una de les cares més populars de la sèrie "La que se avecina" i en un dels actors habituals de les comèdies espanyoles més esbojarrades.

Amb tants viatges amunt i avall, somnia de tenir una vida tranquil·la i compartir estones de sofà amb la família per veure sèries i pel·lícules. També és un gran lector, per això li hem demanat que ens faci les propostes per a la seva agenda de la setmana, en el seu cas, a cavall de les dues capitals. Una mena de pont aeri cultural. 


Divendres, 20:  "Dos tronos y dos reinas", Teatre Bellas Artes

Si avui sou per Madrid no us perdeu l'obra de petit format "Dos tronos y dos reinas", al Teatre Bellas Artes. La protagonitza el meu amic i company de feina Nacho Guerreros. És un exemple de l'amor a l'ofici i del que comporta el fet d'aixecar una funció del no-res. D'aposta, de risc, de diners, de vertigen, de tot el que no es veu mai… Setembre és un més excel·lent per anar al teatre (els altres mesos també). L'obra és francament bonica i avui és un bon dia.

El cartell de l'obra "Dos tronos i dos reinas"

Dissabte, 21:  "free tours"

Us recomano una visita guiada per la ciutat de Madrid. Fa molts anys que sempre que viatjo faig visites amb guia, sigui la ciutat que sigui. Tinc comprovat que, si no ho faig així, em perdo la meitat de les coses. Els free tours valen molt la pena i el preu el poses tu. De fet, ho vull començar a fer també per Barcelona. Evidentment, després del guia, també voltes pel teu compte, però ja no és el mateix. Feu-me cas, és com tornar a fer BUP i COU, però sense examinar-se. Un plaer.

La ciutat de Madrid (Turisme de Madrid)

Diumenge, 22: casa-museu Sorolla

Dia de museus. Si seguiu per Madrid us recomano una visita a la casa-museu de Sorolla. Va ser casa i taller. I la conserven tal com era. Allà va viure, amb la seva dona i els seus tres fills, la segona meitat del segle XIX.  El jardí, també dissenyat per ell, val molt la pena. La casa és preciosa i la feina, excel·lent. I tot plegat et fa molta sensació de pau.

És com sortir de Madrid sense fer-ho. S'ha de dir que l'home no vivia malament… Si fa sol, avui és un bon dia. Si plou poc aneu al Thyssen i després a passejar pel centre de la ciutat. Si plou molt, aneu al Prado, que dona per tot el dia. Com a tota gran ciutat, l'oferta de museus és espectacular (també la de tapes).

L'interior de la casa-museu de Sorolla (Turisme de Madrid)

Dilluns, 23: "El encargado", plataforma Disney +

M'agrada molt ser a casa. Potser perquè faig molt de tren, sempre pujant i baixant. Així que per avui tinc una sèrie que us recomano molt: El Encargado. Una perla! Genial! Un bombó d'aquests que qualsevol actor voldria per ell, i que Guillermo Francella fa brillar com ningú. El dia a dia d'un conserge molt especial en un edifici molt especial. Així que avui us recomano un bon sofà, un trosset de xocolata negra i "El encargado".

Imatge de la sèrie "El Encargado" de Disney+

Dimarts, 24:  parc del Guinardó

Ara que ja no fa aquesta calor, insuportable i paralitzadora, us recomano un passeig per un pulmó preciós de Barcelona: el parc del Guinardó. És un passeig d'allò més agradable, amb gossos o sense, sol o acompanyat. Jo, concretament, el faig des de Maragall fins als búnquers, però el parc te molts altres llocs per accedir-hi des del punt que vulguis. Han fet nova la plaça de la Font d'en Fargues. Val moltíssim la pena, tornes a casa nou. Respires, fas exercici, et toca l'aire, no hi ha porcs senglars...

Una vista del parc del Guinardó

Dimecres, 25:  dia de lectura

Com he reiterat, està bé quedar-se a casa. En aquest cas us proposo tres opcions. La primera és llegir qualsevol llibre de Luis Landero. Si mai no l'heu llegit, us recomano "El balcón en invierno", per arrencar. Un novel·lista excel·lent. Tinc pendent "Vetllar per ella", guanyadora del premi Goncourt 2023. M'ha arribat aquest matí i me n'han parlat molt bé.

La portada del llibre "El balcón en invierno" de Luis Landero

Si voleu una cosa més lleugera, qualsevol llibre de David Sedaris està molt bé. Escriptor, humorista i col·laborador de ràdio americà. Assajos humorístics autobiogràfics que t'engalanen el dia. És clar que també us puc recomanar "Nadie es normal", un llibre de relats que vaig escriure jo, però d'aquest no en diré res perquè fa lleig.  


Dijous, 26: "Mar i cel", Teatre Victòria

I finalment, teatre. Sempre he estat molt fan de Dagoll Dagom. Des de "No hablaré en clase", els seus muntatges m'han acompanyat al llarg de la vida: "Antaviana", "La nit de Sant Joan", "El Mikado"… El primer cop que vaig veure "Mar i Cel" tenia 24 anys, tot estava per fer. Aquell any em vaig presentar a l'Institut del Teatre. La cosa va anar prou bé per poder viure d'aquest ofici, que tant m'estimo, i que tantes satisfaccions m'ha donat sempre.

El cartell de l'obra "Mar i Cel" de Dagoll Dagom

Vaig tornar a veure "Mar i cel" just després d'haver gravat "Plats bruts", i estaré encantat de fer-ho ara que Dagoll Dagom fa 50 anys i s'acomiada dels escenaris amb el seu musical emblemàtic. Enhorabona per la feina feta Periel, Bozzo i Cisquella. Feliç jubilació!

ARXIVAT A:
Cultura
Anar al contingut