L'agenda cultural de la setmana: les set cites que ens proposa Toni Casares, director de la Sala Beckett

Vinculat a la sala Beckett des de la seva fundació -primer a Gràcia, a la seu original, i ara a l'esplèndida seu del Poblenou-, Toni Casares dirigeix aquest teatre (i escola d'escriptura teatral) des de 1997.

Casares és un clàssic del paisatge cultural i escènic i, des de la Beckett, ha impulsat projectes teatrals (i acadèmics) brillants. Aquest Nadal, la sala té programat el debut teatral de David Trueba, "Los guapos" i "La cuina", un projecte personal de l'actriu Laura Aubert i la seva companyia Els Pirates.

La curiositat de Casares i el coneixement profund de Barcelona fa que algunes de les recomanacions d'aquesta setmana siguin dobles o, fins i tot, triples. Ah, i l'agenda d'avui -l'última de l'any- té un atractiu afegit: Toni Casares va néixer un 25 de desembre.

Aquestes són les set cites culturals de Toni Casares...
 

Divendres, 20: Chicuelo i Marco Mezquida, L'Auditori  

Un dels festivals de música més interessants que tenim a la ciutat és, sens dubte, el Festival Jazz Barcelona, que entén el jazz com una expressió musical oberta a diferents estils, i amb propostes sempre de gran qualitat.

El dia 20 hi ha una cita imprescindible: la guitarra inspirada i flamenca de Chicuelo dialogant amb la delicadesa i la sensibilitat de Marco Mezquida al piano, acompanyats per la percussió de Paco de Mode. Senyores i senyors, el Nadal és a tocar!

Dissabte, 21: "Ramon", Sala Àtrium, i Restaurant Santa Magdalena

La Sala Àtrium, un dels teatres de proximitat on el teatre de Barcelona batega a bon ritme, reobre les portes després d'una reforma arquitectònica que amplia el seu aforament i millora les condicions de recepció i creació.

Ho fa reposant Ramon, un monòleg divertit i punyent sobre la por al compromís d'un prototípic "masclet" de la generació dels 80, magníficament interpretat pel versàtil Francesc Ferrer. Un text intel·ligent i mordaç de la dramaturga Mar Monegal.

I com que és dissabte i ara ve Nadal i matarem el gall i hem d'anar acostumant el cos al bon menjar "de tota la vida", us recomano que, sortint de teatre de l'Eixample, us arribeu a Gràcia, al restaurant Santa Magdalena, del Quim Marquès, i que hi tasteu el seu suculent fricandó. Santa "magdalena de Proust" us farà pensar en l'àvia i en la seva cuina.

Diumenge, 22: "El Messies", Palau de la Música Catalana

Avui ja no ho podreu evitar: sabreu que som a Nadal perquè en un moment o altre del dia sentireu, segur, la cantarella dels "niños de San Ildefonso", i comprovareu que aquest any tampoc no us ha tocat la rifa.

Però si malgrat tot, encara no us heu adonat que ja és Nadal, doncs què voleu que us digui, res millor per fer-se'n càrrec que submergir-se de ple en la seva banda sonora més irrefutable: El Messies de Händel! Diuen que si l'escoltes al Palau de la Música Catalana, el tió caga doble. Bones festes!

Dilluns, 23: Llibres i màgia de proximitat

No hi ha millor regal que un bon llibre triat amb calma i expressament pensat per a la persona que l'ha de rebre. Triar i remenar llibres pensant explícitament en el destinatari de l'obsequi és un acte d'amor i de cultura en majúscules. Digueu a la feina que no us trobeu gaire bé i escapeu-vos a alguna de les meravelloses llibreries de barri de la vostra ciutat.

A Barcelona hi ha llibreries esplèndides, on l'estona passa que ni te n'adones. Les meves són: Al Poblenou i al Clot, la NoLlegiu i l'Etcètera; a Gràcia, la Taifa i la Memòria; a Sant Antoni, la Calders; a Sants, La Ciutat Invisible i Barra Llibre; La Central, La Finestres, l'Ona o la Laie a l'Eixample,... però n'hi ha moltes més! Ah! I recordeu que el teatre també es publica i també es llegeix.

Acaba de sortir, per exemple, el volum Entreacte(s), de l'Editorial Comanegra i l'Institut del Teatre, amb peces teatrals breus dels millors autors del teatre català contemporani. Un tió sense llibres és com un arròs de conill sense conill.

I al vespre? Els vespres de dilluns són difícils, però Barcelona està plena de sorpreses! Us recomano la cocteleria Somnia, un petit local al darrere del Centre d'Art Santa Mònica, que em va fer descobrir l'arquitecte Daniele Porreta, inquiet i distòpic amic meu.

El diminut i vermellós espai on us asseureu, si hi aneu, és una poderosa invitació al somni, a la màgia i a les il·lusions que encara es poden despertar dins nostre. De tan petit com és el lloc, la màgia forçosament ha de ser de proximitat. I això fa que hagi d'estar perfectament executada per les mans hàbils i la ment enigmàtica d'un mag il·lusionista que us serveix beguda, sorpresa i cops d'efecte en ajustades proporcions.

A Joan Brossa li hauria encantat saber que en la Barcelona turística i gentrificada d'avui encara hi ha llocs com aquest, amb crispetes incloses.

Dimarts, 24: Torres-Garcia a la Parés, un suís a Petritxol  i el "Cant de la Sibil·la"

Tot bon català, cada any, per Nadal, un dia o altre, ha de trepitjar el carrer Petritxol, de Barcelona. Ja sigui a principis de desembre perquè ha baixat a la fira de Santa Llúcia i ho ha aprofitat per fer un vol per Ciutat Vella i repassar les rimes de l'Auca del senyor Esteve, o bé perquè a vigília de Reis encara no té clar què li ha de regalar a l'oncle Antoniu, i es fica adelerat a cadascuna de les botigues de regals que hi ha en aquest carrer, i tot ho troba massa car, massa cursi o no prou original, fins que entra, desesperat, a la Ganiveteria Roca i li compra una navalla d'afaitar.

La Sala Parés, en aquest mateix carrer, és una de les galeries d'art emblemàtiques de la ciutat. Aquests dies commemora el 150 aniversari del pintor Torres-Garcia amb una sèrie d'obres de diferents moments de la seva evolució estètica, del classicisme Noucentista a l'avantguarda i l'art constructiu.

Com que us tocarà fer temps per empalmar amb la segona activitat que us proposo, què millor que entrar a la Granja Dulcinea i fer un suís deliciós amb melindros, a la memòria del dramaturg Àngel Guimerà, veí i client habitual del local, de qui hem celebrat aquest any el centenari de la mort.

Però no ens n'oblidem, és Nit de Nadal! Hi ha qui encara va, avui en dia, a la missa del gall. Però el que ara es porta, feu-me cas, no és tant la missa del gall en ella mateixa, sinó el pròleg que hi han incorporat des de fa uns anys la majoria de les esglésies de la ciutat (l'església del Pi, a tocar precisament del carrer Petritxol, entre moltes d'altres): el "Cant de la Sibil·la"!

Una breu peça de cant medieval que interpreta una cantaire-endevina abans de la missa i, espasa en mà, recorda als feligresos que tard o d'hora, un dia o altre, vindrà el Judici Final i el món s'ha d'acabar. És una melodia bellíssima, per a un moment de místic recolliment col·lectiu (cada any hi assisteix més gent, gairebé no hi cap ni una agulla). I no deixa de ser significativa la cara del capellà quan, un cop acabat el cant que no dura més de deu o quinze minuts, veu com desfila la concurrència i com es buida l'església per a la missa del gall. Vivim temps més d'apocalipsi que no pas de naixença?

Dimecres, 25: "Rara avis", Ateneu Popular Nou Barris

Bon Nadal a tothom! I per molts anys, els nascuts tal dia com avui (un servidor de vostès, per exemple, i també una directora d'un important centre de cultura contemporània de la ciutat, no miro a ningú). Un bon dinar de Nadal, amb tots els tòpics i totes les convencions, és alta cultura, no ho oblidéssim!

Feu cagar el tió amb les incomptables versions de la cançoneta, feu dir el vers de Nadal als més petits, si us plau, i enfilats a la cadira, que ho passin ben malament i que es morin de la vergonya. I els més grans, petons, obsequis i abraçades abans de dinar i cops de colze, badalls i foteu al camp ja d'una vegada, un cop acabat el cafè.

Entre altres coses perquè aquesta tarda heu de tenir ja ben a punt les entrades per una anada al Circ amb la canalla! Família, cap a Nou Barris, que avui és Nadal!

Dijous, 26:  "La cuina", Sala Beckett

No me'n puc estar i espero que ho entendreu; alguna cosa de la Beckett us he de recomanar, oi? Us proposo acabar aquesta marató cultural i nadalenca amb un homenatge a les cuines dels restaurants de tota la vida i amb un lament per la Barcelona que anem perdent de manera accelerada.

L'any 1957, el dramaturg anglès Arnold Wesker va estrenar a Londres una obra de teatre que passava tota sencera dins la cuina d'un restaurant i on hi sortien ben bé una trentena de personatges. Aquella cuina era la ciutat i era el món sencer, i els diàlegs que hi tenien lloc parlaven de precarietat laboral, d'immigració, racisme i d'il·lusions frustrades i desigs secrets. Us sonen aquests temes?

Ara, l'actriu i dramaturga Laura Aubert, juntament amb tota la seva colla de "Pirates" -que són els responsables artístics d'un altre dels petits espais teatrals on el teatre d'aquesta ciutat batega, el Maldà Teatre, ben a prop, per cert, del carrer Petritxol- han fet una adaptació sui generis d'aquella obra i han instal·lat a la Beckett els fogons d'una nova-antiga cuina, aquest cop manifestament barcelonina i actual. Els problemes, malauradament, són els mateixos. També ho són les il·lusions.