L'agonia de les glaceres del Pirineu: podrien desaparèixer en menys de 10 anys

Els científics de l'Institut Pirenaic d'Ecologia fa catorze anys que documenten l'evolució de les glaceres del Pirineu. El 2011 n'hi havia 26, ara només en queden 14 i en unes condicions que anuncien el seu final.

Les grans glaceres del Pirineu --Mont Perdut, Aneto i d'Ossoue, al massís de Vinhamala-- han perdut, de mitjana, 15 metres d'espessor de gel, l'equivalent a un edifici de cinc plantes, i la seva superfície s'ha reduït a la meitat: han passat de 360 hectàrees a les 140 actuals.

El geògraf Nacho López, responsable de l'equip que fa la recerca, subratlla el fet que bona part del gel s'ha fos en els últims anys, un exemple de l'acceleració dels efectes del canvi climàtic:

"Des del 2021 s'ha perdut gairebé la meitat de l'àrea de les glaceres dels Pirineus. De 240 hectàrees, ara només en queden 140. La causa són els estius del 2022 i 2023, que van ser demolidors"

L'equip de l'Institut Pirenaic d'Ecologia ha inclòs aquest any la glacera del Mont Perdut a la llista Global Glacier Casualty List, que documenta les que tenen danys irreversibles a causa del canvi climàtic. Asseguren, però, que totes les que queden al Pirineu reuneixen les característiques per ser-hi.

Els casos del Mont Perdut i l'Aneto

Aquest grup de científics expliquen que quan van començar a treballar al Mont Perdut, el 2011, "va aparèixer per primer cop una petita roca al centre de la glacera. Ara ja és un penya-segat de més de 40 metres que l'ha partit en dos". I hi afegeixen un altre factor preocupant:

"Al Mont Perdut hi ha molta aigua que circula per sota del gel i això ens fa pensar que hi podria haver grans col·lapses, o sigui caigudes de blocs de gel que encara poden accelerar més les pèrdues de la glacera"

A la glacera de l'Aneto, la més gran del Pirineu, hi passa el mateix. S'ha partit en tres parts, ja no hi ha esquerdes, i el gel que trepitgen els alpinistes és cada cop més perillós.

Chemari Carrera fa 29 anys que treballa com a guia de muntanya i monitor d'esquí a la zona. Explica que han hagut de fer canvis en la ruta de pujada perquè el camí clàssic pel Portilló, travessant la glacera, era molt arriscat:

"A tota la diagonal de la glacera hi queien pedres contínuament i, a més, el gel és viu. Ni tan sols amb grampons afilats pots mantenir-te dret. És un gel fòssil molt vell que està molt endurit i té molta sorra i pedres"

Les glaceres s'alimenten de neu i es conserven en temperatures baixes i això és, precisament, el que cada cop costa més de trobar.

Que important que és un grau

Els científics calculen que, al Pirineu, un grau de temperatura retalla 30 dies la temporada de neu, i la seva acumulació a 2.000 metres d'altura baixa un 30%.

A les estacions d'esquí, com a la que hi ha a Llanos del Hospital, als peus de l'Aneto, en són testimonis. Mario Garcia, el director d'aquesta estació d'esquí de fons, lamenta que fa "dos o tres anys que no entren fronts del nord, que són els que ens porten el fred", i que ara, en comptes de nevar, a l'hivern només plou:  

"Quan plou, sempre trobes a faltar aquells dos o tres graus menys. Penses, si tinguéssim dos graus menys cauria una bona nevada!"

Tot plegat configura un canvi en els paisatges i ecosistemes de l'alta muntanya que documenten els científics, però també els que treballen sobre el terreny.

Al parc natural de Posets-Maladeta, on hi ha l'Aneto, l'agent forestal Ricard Jaquet ja troba pi negre per sobre de 2.700 metres, i processionària a 1.800, mentre que abans no passava dels 1.300, però n'hi ha més exemples. Explica que alguns animals també n'han sortit perjudicats:  

"La perdiu blanca canvia el plomatge gris per un de blanc a la tardor, cosa que li servia de camuflatge, però ara el blanc és un color que juga el paper contrari perquè, sense neu, els seus depredadors, com l'àliga reial, la veuen molt fàcilment"

També recorda, entre altres coses, que anys enrere "abans de l'octubre o novembre, la muntanya ja estava blanca". En canvi, ara, sovint arriben al desembre amb poca neu.

S'ha engegat el compte enrere

Les glaceres del Pirineu tenen els dies comptats. Encara que frenéssim dràsticament les emissions de gasos que provoquen l'escalfament global, aquestes masses de gel, les últimes que queden al sud d'Europa, ja no es podrien salvar.

El geògraf Nacho López, responsable de l'equip de recerca de l'Institut Pirenaic d'Ecologia, admet que el canvi climàtic ha superat en rapidesa i intensitat les seves prediccions inicials:

"Abans dèiem que tindríem glaceres durant uns 50 anys, a poc a poc vam passar als 30 i després dels estius del 2022 i 2023, extremadament calorosos, ara ens costa afirmar que puguin durar més de 10 anys"

López sentencia que "es pot dir que pràcticament totes les glaceres del Pirineu estan en gravíssim risc de desaparició".