L'àguila cuabarrada es recupera: ja hi ha la mateixa població a Catalunya que fa 50 anys

L'àguila cuabarrada o perdiguera, una espècie en perill d'extinció, es recupera i ja té el mateix nombre de parelles reproductores a Catalunya que les que hi havia als anys 70, quan se'n va començar a fer seguiment.

Un equip d'investigadors de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona estudia l'àguila cuabarrada des de fa 50 anys. Les observen i les anellen amb un sistema que els permet fer el seguiment a distància. També poden saber quants polls crien, quants individus moren o cap a on emigren. 

Quan van començar el recompte, als anys 70 del segle passat, hi havia unes 90 parelles d'aquesta espècie repartides per tot Catalunya, des de l'Empordà al Montsià, resseguint bona part de les serres del litoral i el prelitoral, però a partir dels anys 80 la població es va reduir. 

L'electrocució amb línies elèctriques va ser la causa d'un 60% de la mortalitat, seguida de la caça, els xocs amb cables o torres elèctriques i els ofegaments en basses de reg. 

El nombre de parelles va baixar fins a 60, un nombre que situava el perill d'extinció a 50 anys en un nivell molt elevat. Ara, però, la població s'ha recuperat i el professor Joan Real apunta dues de les hipòtesis que ho podrien explicar: 

"A l'última dècada s'han corregit línies elèctriques en zones molt perilloses. Això pot haver afavorit la supervivència dels animals territorials. D'altra banda, també contemplem la hipòtesi que hi hagi contribuït el fet que en algunes àrees la presència de les preses potencials de les àguiles ha augmentat: conills, tudons, etc."

Ara sobreviuen més anys

La recuperació de l'espècie no s'ha donat per un increment de cries sinó perquè els exemplars adults, amb aquestes noves condicions, sobreviuen més anys. 

"Si viuen molts anys, encara que es reprodueixin poc, la seva població serà estable i fins i tot pot augmentar. És una estratègia comuna a les espècies de llarga vida com l'àguila o l'os. Passa tot el contrari per exemple amb els ratolins, que saben que es moriran aviat i la seva estratègia és tenir molts descendents per garantir la continuïtat de l'espècie." 

Tot i això, Real no canta victòria, perquè hi continua havent xocs d'àguiles amb línies elèctriques i també hi juguen en contra tant l'abandó de les zones rurals com la urbanització de les planes: 

"És molt difícil dir quin serà el seu futur. Dependrà molt del que fem amb el territori. Si seguim amb l'abandó de les activitats agrícoles i ramaderes que des de fa 30 anys pateixen les zones de muntanya, a aquests rapinyaires se'ls compliquen molt les coses. A Sant Llorenç del Munt, per exemple, hi havia 4 parelles d'àguiles i ara només en queda una, perquè com que ja no hi ha ramats, ni petits conreus, han de marxar molt lluny a buscar aliment."

Segons l'últim estudi de "L'estat de la biodiversitat a Espanya", a Catalunya hi ha 27 espècies en perill crític i 84 en perill d'extinció, una de les quals és l'àguila cuabarrada. 

També hi ha a la llista el tritó del Montseny ("Calotriton arnoldi"), la nacra ("Pinna nobilis"), l'esturió ("Acipenser sturio") o el turó ("Mustela putorius"), molt semblant al visó europeu ("Mustela lutreola"), que ja es considera extingit a casa nostra.