L'Ajuntament de Madrid desmunta el memorial a víctimes del franquisme de Carmena
"Infame", "vandalisme de l'odi" i "miserables", qualificatius d'associacions i oposició, mentre el govern d'Almeida diu que està aplicant la llei de memòria històrica
Conflicte obert a Madrid per la memòria històrica: el govern municipal de PP i Cs ha ordenat desmuntar el memorial a les víctimes del franquisme del cementiri de l'Almudena.
Aquest memorial va decidir construir-lo l'anterior govern de Manuela Carmena, es va començar a aixecar al maig, i estava previst que en 3 setmanes estigués acabat.
"Unificar el reconeixement"
El govern, encapçalat per l'alcalde del PP, José Luis Martínez-Almeida, vol substituir-lo per un altre memorial que homenatgi les víctimes dels dos bàndols i que no inclogui noms:
"Unificar aquest reconeixement en un sol monument que abasti totes les víctimes que hi van ser afusellades entre el 1936 i el 1944."
El projecte de Carmena incloïa plaques amb els noms dels gairebé 3.000 assassinats per ordre del règim franquista al cementiri entre el 1939 i el 1944.
Aquestes són les plaques que aquest dilluns s'han arrencat del lloc on ja estaven col·locades i que han aixecat l'alarma de les associacions de memòria històrica.
Plaques amb noms de víctimes del franquisme arrencades del monument, aquest dimarts al cementiri de l'Almudena
El govern de PP i Cs diu que entre les víctimes també hi ha botxins del bàndol republicà, i que tampoc no inclou els franquistes que van matar-hi entre el 1936 i el 1939.
"Arrencar un tros de democràcia"
Una associació de memòria històrica, AMRO, ha denunciat aquest dimarts la iniciativa de l'Ajuntament, al qual ha acusat de prevaricació.
La denúncia l'han posada a la Fiscalia i també al Tribunal de Comptes, i han assegurat que el que ha fet l'Ajuntament és "arrencar un tros de democràcia."
Fragment del text de la denúncia posada aquest dimarts per AMRO
També l'associació Fòrum per la Memòria s'ha queixat de la iniciativa de l'Ajuntament: han penjat a les xarxes socials fotos de les plaques i han qualificat l'alcalde d'"infame":
Foro por la Memoria (@foromemoria) November 25, 2019
El Comissionat de Memòria Històrica, dissolt
Per prendre la decisió, l'Ajuntament s'ha remès a la feina feta pel Comissionat de Memòria Històrica. que va funcionar a Madrid entre el 2016 i el 2018.
Segons l'actual govern municipal, aquest organisme, creat pel govern de Carmena, va recomanar no fer memorials amb noms, i també que ajuntessin les víctimes dels dos bàndols.
De fet, el Comissionat, que va ser encapçalat per la socialista Francisca Sauquillo, es va dissoldre degut a les diferències de criteri amb el govern municipal de llavors.
Fanjul: "Aquest govern no farà política amb la memòria històrica"
En aquest sentit, Borja Fanjul, president del ple de l'Ajuntament, ha afirmat aquest dimarts que el govern de Carmena no va fer cas al Comissionat, i ha afegit que només estan complint amb el que diuen les lleis:
"Aquest govern no farà política amb la llei de memòria històrica, igual que no fa política amb el Codi Penal. Aquesta llei és una llei, cal complir-la i no fer-hi política. Aquí radica la primera diferència amb el que va fer Més Madrid i el PSOE, una política de revenja i sectària que només va servir per reobrir ferides i per generar problemes on no n'hi havia."
"Vandalisme de l'odi"
Les afirmacions de Fanjul han estat replicades per Més Madrid i també pel PSOE: Marta Gómez, portaveu de la primera força, ha assegurat que el que ha fet l'Ajuntament és "vandalisme de l'odi":
"No es pot destruir d'aquesta manera. Si volen construir un memorial, facin-lo amb el seu criteri, però això de dilluns ha estat un acte de vandalisme de l'odi."
Per la seva banda, Ramón Silva, regidor socialista, ha qualificat de "miserables" PP i Cs per haver comès un "atac institucional" arrencant i trencant les plaques del memorial.
El record de les víctimes de la Guerra Civil
El règim franquista va homenatjar àmpliament les víctimes del seu bàndol després de la Guerra Civil arreu del territori espanyol, sota el concepte de "caiguts per la pàtria" en la "gloriosa croada".
Els anys 50, el dictador Franco va canviar el seu discurs de cara a l'obertura del Valle de Los Caídos, que inicialment estava pensat per estar només dedicat a les víctimes franquistes.
Llavors Franco va decidir que fos un monument dedicat a la "germandat entre els espanyols", i per això hi va fer portar i enterrar també milers de víctimes del bàndol republicà.
Des de fa dècades, descendents d'aquestes víctimes lluiten per retornar les restes dels seus avantpassats a les tombes originàries.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica
