L'Ajuntament de Palma relega l'ús del català i elimina el ".cat" per un pacte PP-Vox

El català ha deixat de ser la llengua prioritària d'interacció amb la ciutadania per a l'Ajuntament de Palma, governat per PP amb el suport de l'extrema dreta de Vox. El ple municipal va aprovar dijous el canvi de la normativa lingüística del consistori, que també inclou la desaparició del domini ".cat" del lloc web.

La proposta ha estat iniciativa de la formació d'extrema dreta i ha rebut el suport dels populars. La resta de formacions (PSOE, Més Per Palma i el grup mixt) hi ha votat en contra.

El català deixa de ser prioritari

A partir d'ara, deixa d'estar en vigor la directriu que existia des de fa 36 anys i que mai cap partit polític havia pensat a derogar. L'Ajuntament es dirigirà als ciutadans indistintament en català o en castellà, en principi depenent de la llengua amb què s'hagi comunicat d'inici.

Amb la normativa que acaba de desaparèixer, els funcionaris només s'havien de dirigir als ciutadans en castellà si hi havia una petició explícita, cosa que Vox considerava un "tracte discriminatori". D'ara endavant, la situació de les dues llengües es podria girar com un mitjó.

El ".cat", fora del web

El ple també ha decidit eliminar el domini de la web municipal, que fins ara avia estat ".cat" i adoptarà la nomenclatura espanyola. L'espai digital de l'Ajuntament passa a dir-se "palma.es".

L'equilibri amb Vox

Tot i que el canvi de normativa s'ha produït a proposta de Vox, el PP l'ha defensat recordant que era un dels punts del seu programa electoral a les eleccions municipals del 28 de maig.

L'alcalde popular investit a partir d'aquests comicis, Jaime Martínez Llabrés, governa des d'aleshores en minoria, només amb 11 regidors. Per evitar la inestabilitat ha de comptar el suport de Vox, amb qui no va voler fer un pacte d'investidura de bon principi.

L'OCB no descarta prendre mesures legals

L'Obra Cultural Balear va ser present en el ple de dijous. L'entitat, que vetlla per la defensa i la promoció del català a les illes, ha lamentat que es modifiqui una política que cap alcalde havia tocat en quatre dècades.

També ha reivindicat que una mesura com aquesta no es pot prendre només des de l'administració, sinó que hauria de requerir consens social.

L'organització està preocupada que no es vulnerin els drets dels ciutadans o l'ordenament de l'Estatut balear. Si això fos així, han avisat que recorreran als tribunals.