L'albatros Wisdom, l'ocell més vell del món, torna a ser mare als 70 anys

Ser mare als 70 anys. És el que ha aconseguit Wisdom, un albatros de Laysan que viu a l'arxipèlag de Hawaii.

L'1 de febrer el pollet va sortir de l'ou que havia post la mare a finals de novembre. Havien passat 65 dies, inclosa la incubació i el temps que el pollet va trigar a trencar la closca. Ho va comunicar a la seva web l'oficina del Pacífic del Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units.

L'albatros de Laysan, de nom científic Phoebastria immutabilis, és un gran ocell marí que habita al Pacífic. Aquest i altres albatros són dels ocells molt longeus i Wisdom està al capdamunt del podi. És l'ocell de més edat dels que estan anellats i, per tant, controlats.

Però que hagi tingut una altra cria –es calcula que ja n'ha tingut entre 30 i 36 al llarg de la vida– ha sorprès i entusiasmat els ornitòlegs. Així ho anunciava el Servei en el seu compte de Twitter:

🚨Cute baby alert! Wisdom's chick has hatched!!! 🐣😍

Wisdom, a mōlī (Laysan albatross) and world's oldest known, banded wild bird is at least 70 years old. Biologists estimate she has had at least 30-36 chicks. https://t.co/cjM8X2clme

📸-Jon Brack/Friends of Midway Atoll NWR pic.twitter.com/voK0kO27ed

— USFWS Pacific Region (@USFWSPacific) February 5, 2021

Tornen sempre al lloc de cria

Els biòlegs van identificar i anellar Wisdom el 1956, quan es calculava que tenia uns cinc anys. Per poc, l'ornitòleg que la va anellar, Chandler Seymour Robbins, no ha conegut la nova cria. Tot i haver tingut també una llarga vida, Robbins va morir el 2017, als 98 anys.

Wisdom, és a dir, "saviesa", viu a l'atol de Midway, vora l'extrem nord-occidental de les Hawaii. El nom de l'espècie albatros de Laysan en hawaià és "mōlī".
 

Els albatros es passen la vida volant d'un lloc a un altre pel Pacífic Nord. Però cada any, cap a l'octubre, milions d'aquests ocells tornen a l'atol per aparellar-se i pondre ous.

Així ho va fer Wisdom. I com que són una espècie fidel, es va retrobar amb la seva parella, Akeakamai. Estan junts almenys des del 2012, quan van anellar aquest mascle.

Els ornitòlegs creuen que Wisdom ha tingut altres parelles, com explica la biòloga Beth Flint:

"Tot i que els albatros s'aparellen per a tota las vida, poden trobar nous companys si és necessari –per exemple, si sobreviuen al seu primer company."

La incubació té una altra particularitat. Un cop va pondré l'ou, Wisdom va tornar al mar a buscar menjar i va ser Akeakamai qui en va tenir cura.

Una vegada nascut el pollet, tots dos van compartir obligacions per alimentar la cria amb ous de peix i calamars. Regurgitaven el menjar que havien capturat al mar i el ficaven en el bec del poll.

Entre juny i juliol, la cria ja farà el primer vol. I si és tan longeu i actiu com la seva mare, farà molts quilòmetres. Segons el seguiment que se n'ha fet des que la van anellar, Wisdom ha volat vora cinc milions de quilòmetres, és a dir, unes 120 vegades la circumferència de la Terra.

Espècies amenaçades i en territori de ningú

A part d'aquests viatges continus, Wisdom també ha superat moments molt difícils. El 2011 va sobreviure, juntament amb la seva cria, al tsunami provocat pel violent terratrèmol de Tōhoku, al Japó. Aquesta catàstrofe va acabar amb la vida d'uns dos mil albatros de Laysan.

Vora el 70% de la població mundial de mōlī –és a dir, d'albatros de Laysan-, almenys el 40% de kaʻupu (albatros camanegre) i el makalena (albatros cuacurt) viuen a l'atol de Midway. Hi ha almenys vint espècies més que crien en aquest atol. En total, és la llar de més de tres milions d'ocells.

Un estudi acabat de publicar a la revista Science Advances assenyala que els albatros i els petrells –un altre ocell marí– passen el 39% del seu temps en llocs on cap país té jurisdicció.

L'anàlisi dels moviments d'aquestes aus marines, altament amenaçades, l'ha fet un ampli equip internacional que ha rastrejat els moviments de 5.775 individus pertanyents a 39 espècies utilitzant petits dispositius electrònics.

Entre els autors hi ha investigadors del Grup d'Ecologia d'Aus Marines de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), sota la direcció del catedràtic Jacob González-Solís, i Daniel Oro, del grup d'Ecologia Teòrica i Computacional del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

Prop del 50% d'aquestes espècies estan en perill d'extinció a causa de la introducció d'espècies invasores a les colònies de cria, la captura accidental en pesqueres, la sobrepesca, la contaminació lumínica, el canvi climàtic o la pol·lució.

Els autors demanen millorar la governança dels territoris d'alta mar, establir acords bilaterals i aplicar sense excepcions els tractats de protecció vigents avui dia, com assenyala Martin Beal, de l'Institut Universitari de Lisboa i autor principal de l'estudi:

"Mostra de manera inequívoca que els albatros i els petrells gegants necessiten una protecció que s'estengui més enllà de les fronteres de qualsevol país. Aquest tractat representa una gran oportunitat perquè els països es comprometin a protegir les espècies siguin on siguin."

"Es tracta d'un repte majúscul, com passa sempre que anem més enllà de les jurisdiccions de cada país", comenta Daniel Oro. I Jacob González-Solís esmenta una de les espècies més pròximes:

"Actualment, un dels ocells marins més perjudicats per l'impacte de l'activitat pesquera és la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una espècie endèmica de la Mediterrània i classificada en perill crític d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN)."

Els experts alerten que, tot i saber que la pesca de palangre és actualment la principal responsable del declivi de les baldrigues balear, cendrosa i mediterrània, a dia d'avui les pesqueres que operen en territori espanyol encara treballen sense cap regulació que obligui els pescadors a minimitzar les captures accidentals de baldrigues i altres ocells marins.