L'alcalde d'Arenys diu que l'advocat de l'Estat era com un exnazi jutjant una israeliana
L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha incidit en el fet que l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat el referèndum d'Arenys de Munt fos excandidat de la Falange Espanyola i ha estat contundent amb la comparació: és com si "un advocat exnazi fos el representant de dir si una israeliana és culpable en un judici". L'alcalde creu que l'advocat Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Espanyola de les JONS i de la Falange Espanyola Autèntica a mitjans dels 90, no s'hauria d'haver involucrat en el procés, per la qual cosa s'ha mostrat "decebut amb l'estat de dret, que a vegades sembla que no ho sigui".
Com a exemple, l'alcalde ha explicat que un dels regidors del consistori d'Arenys de Munt té un familiar constructor, i que quan el ple ha d'aprovar un pla en el qual aquest familiar té interessos, el regidor no hi participa, cosa que "moralment cal fer". Per això, ha recalcat que Buxadé s'hauria d'haver "inhibit" de representar l'Estat, i troba que amb més raó perquè la Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys pel mateix dia del referèndum, diumenge que ve, encara que la Generalitat els va canviar la data de la protesta, en una resolució que la formació ultradretana ha recorregut.
En una roda de premsa al costat de representants de diverses entitats independentistes, l'alcalde ha assegurat, a més, que és "impossible des de la legalitat" que es prohibeixi la consulta, i fins i tot, en cas d'una sentència judicial desfavorable, disposen d'un "pla B" per poder dur-la a terme, encara que no ha precisat en què consisteix.
Móra ha aclarit que el recurs presentat per l'advocat de l'Estat s'ha "mal interpretat inexactament", ja que únicament s'ha recorregut la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament per donar suport a la iniciativa "privada" del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) i facilitar "una mínima" logística.
"La llei ens empara", ha ressaltat Móra, que ha explicat que l'advocat de l'Ajuntament d'Arenys i exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va utilitzar articles de la Constitució i disposicions del Tribunal Constitucional (TC) per a la seva defensa durant el judici. Aquests documents emparen, segons Móra, les consultes realitzades de manera popular, sense caràcter vinculant i organitzades de manera privada: "no és un referèndum, és una consulta. No s'utilitza el cens ni personal de l'Ajuntament. [...] Els enemics de la consulta no ens faran caure en la trampa de la il·legalitat", ha dit.
Els representants de les entitats independentistes presents (Catalunya Acció, Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure i Bloc Gran del Sobiranisme) han elogiat la "valentia i fermesa" del municipi barceloní i han criticat l'"oportunisme" de les formacions polítiques que van rebutjar al Parlament un referèndum i ara han donat suport al d'Arenys de Munt.
En concret, el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha destacat el "tsunami" que ha suposat la consulta d'Arenys, que ha passat per davant del debat sobre la sentència del TC o l'Estatut i ha col·locat la discussió sobre l'independentisme en primera línia.
D'altra banda, el representant de Catalunya Estat Lliure (CEL), David Minyals, ha criticat que un exfalangista sigui l'advocat de l'Estat en el judici, però ha demanat "no convertir-lo en víctima" i oblidar el veritable culpable, "el govern espanyol".
En una roda de premsa al costat de representants de diverses entitats independentistes, l'alcalde ha assegurat, a més, que és "impossible des de la legalitat" que es prohibeixi la consulta, i fins i tot, en cas d'una sentència judicial desfavorable, disposen d'un "pla B" per poder dur-la a terme, encara que no ha precisat en què consisteix.
Móra ha aclarit que el recurs presentat per l'advocat de l'Estat s'ha "mal interpretat inexactament", ja que únicament s'ha recorregut la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament per donar suport a la iniciativa "privada" del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) i facilitar "una mínima" logística.
"La llei ens empara", ha ressaltat Móra, que ha explicat que l'advocat de l'Ajuntament d'Arenys i exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va utilitzar articles de la Constitució i disposicions del Tribunal Constitucional (TC) per a la seva defensa durant el judici. Aquests documents emparen, segons Móra, les consultes realitzades de manera popular, sense caràcter vinculant i organitzades de manera privada: "no és un referèndum, és una consulta. No s'utilitza el cens ni personal de l'Ajuntament. [...] Els enemics de la consulta no ens faran caure en la trampa de la il·legalitat", ha dit.
Els representants de les entitats independentistes presents (Catalunya Acció, Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure i Bloc Gran del Sobiranisme) han elogiat la "valentia i fermesa" del municipi barceloní i han criticat l'"oportunisme" de les formacions polítiques que van rebutjar al Parlament un referèndum i ara han donat suport al d'Arenys de Munt.
En concret, el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha destacat el "tsunami" que ha suposat la consulta d'Arenys, que ha passat per davant del debat sobre la sentència del TC o l'Estatut i ha col·locat la discussió sobre l'independentisme en primera línia.
D'altra banda, el representant de Catalunya Estat Lliure (CEL), David Minyals, ha criticat que un exfalangista sigui l'advocat de l'Estat en el judici, però ha demanat "no convertir-lo en víctima" i oblidar el veritable culpable, "el govern espanyol".
