L'alcalde de Perpinyà reconeix públicament haver discriminat un casament en català

En el ple municipal de l'Ajuntament de Perpinyà celebrat el 13 de febrer, el batlle Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, va afirmar que el setembre passat va refusar cedir la sala de casaments de l'Ajuntament del centre de la ciutat. 

Aliot va explicar que va prendre aquesta decisió perquè els futurs esposos volien que s'incorporés la llengua catalana a la cerimònia.

Les sales de casaments del centre i del nord de la ciutat

L'Ajuntament de Perpinyà està situat dins d'un edifici històric del centre de la ciutat, el de la Llotja. A l'interior hi ha diverses sales, entre les quals la sala dels casaments. 

Des del mandat precedent de Jean-Marc Pujol, es va establir una nova sala de casaments al barri Nord de Perpinyà. De manera general, els casaments entre setmana se celebren a la sala de la Llotja, mentre que els del dissabte es fan a la sala del Nord, excepte si hi ha una petició formal i l'accepta el batlle de la ciutat.

El cas de Brice Lafontaine, el setembre del 2024

Al mes de setembre qui es casava era Brice Lafontaine, antic regidor de l'Ajuntament de Perpinyà i actualment membre d'Unitat Catalana, un partit opositor a l'actual majoria d'extrema dreta que governa a la ciutat. 

Coneixedor de la llei, Lafontaine confirma que de cap manera volia un casament exclusivament en català, sinó bilingüe. 

A més, explica que en el moment de fer la petició de la sala de casaments de la Llotja, els treballadors municipals li van respondre que no hi hauria cap problema. 

En rebutjar-li la cessió de la sala, Lafontaine es va acabar casant a la sala del Nord de Perpinyà.

L'argument del batlle Louis Aliot

A mitjans de febrer, aprofitant que al ple municipal es tractava el codi de bona conducta dels futurs casats, la regidora de l'oposició Chantal Gombert, que va ser l'encarregada de casar Brice Lafontaine, va voler aclarir la situació i va preguntar al batlle Aliot si es tractava d'una decisió política o lingüística. La resposta va ser contundent:

"Demano que el casament es faci en francès. Encara som a França i, tot i que tinc molt de respecte per la cultura catalana..., trobo que en alguns casos es prenen unes certes llibertats que podrien donar idees als altres."

L'argumentari d'Aliot no ha convençut el nuvi, ja que considera que una decisió per raons lingüístiques és més difícil de recórrer judicialment comparada amb raons d'oposició política.

Els casaments en català i francès a la Catalunya Nord

A la Catalunya Nord se celebren regularment casaments bilingües en català i francès. Els primers, com recorda el president del SIOCCAT (Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitanes i Catalanes), Pere Manzanares, es van començar a fer a principis dels anys vuitanta a Toluges. Als anys 90, és quan es van començar a fer a Perpinyà després de l'elecció de Jean-Paul Alduy com a alcalde. 

Manzanares explica que el SIOCCAT posa a disposició dels municipis que ho demanen la traducció al català dels diferents articles del Codi Civil per als casaments i que fins ara no té constància que mai hagi plantejat cap problema.