L'alcaldessa d'Amsterdam demana legalitzar la cocaïna: "Hem donat el monopoli als delinqüents"
Femke Halsema ha emprès una campanya internacional per buscar solucions que acabin amb el poder dels grups criminals que s'amaguen darrere del narcotràfic
Regular el mercat de drogues dures com la cocaïna i l'MDMA és, per l'alcaldessa d'Amsterdam, l'única manera de combatre el tràfic de drogues i les seves conseqüències "desastroses" sobre l'economia i la seguretat de la capital holandesa.
"Podríem plantejar que la cocaïna s'obtingués a les farmàcies o per recepta", ha proposat Femke Halsema en una entrevista a l'agència France Presse.
Halsema porta les regnes de la ciutat des de l'any 2018 i ara lidera una campanya internacional per regular l'ús de la cocaïna amb l'esperança que això pugui ajudar a fer front a l'impacte que suposa que el tràfic estigui en mans de bandes criminals.
"Sovint aquesta és una discussió emocional i moral", diu l'ecologista, que pretén animar les autoritats polítiques a adoptar una posició més "econòmica o pragmàtica" en aquest assumpte, sense negar el perill del consum de substàncies estupefaents:
"També crec que algunes drogues són perilloses i que és prudent reduir-ne el consum, però la manera com estem procedint no ajuda."
Per Halsema, darrere del consum de drogues hi ha un món "sanguinari i poderós" que genera milers de milions d'euros cada any, pertorba l'economia i amenaça el futur dels joves vulnerables de la capital dels Països Baixos i altres capitals europees, on el consum, recorda, és cada cop més habitual.
"Hem donat el monopoli als delinqüents", lamenta la primera autoritat d'una ciutat on, apunta, el 80% de les actuacions policials es dediquen a combatre la delinqüència relacionada amb les drogues.
Cap a un narcoestat?
Els Països Baixos són un dels principals punts d'entrada d'aquest tipus de substàncies a Europa, amb nombrosos grups de crim organitzat que operen a través de ports com el de Rotterdam.
"No és ridícul que deixem el narcotràfic als delinqüents i no intentem trobar un model de mercat civilitzat?", es pregunta la política, que demana no criminalitzar els consumidors:
"Són delinqüents? Crec que no, i criminalitzar-los no ha tingut els efectes esperats a l'altra banda de l'Atlàntic, on les presons estan sobrepoblades i els efectes sobre la salut segueixen sent desastrosos."
Més enllà d'això, l'alcaldessa apunta que el sistema judicial està al límit i costa "sumes increïbles" de diners, i recorda que en aquesta qüestió hi ha molt en joc, com indiquen els tres assassinats que hi ha hagut a la ciutat els últims anys vinculats al judici d'un narcotraficant:
"Estem evolucionant a poc a poc cap a un narcoestat en què la lluita contra les drogues esdevé un dels assumptes més importants."
Tot i això, la política també admet que aconseguir un mercat "regulat, saludable i controlat" requereix dècades, perquè caldrà pensar en "tota la cadena, des de la producció".
La posició de l'alcaldessa topa directament amb la que mantenen ciutats properes i amb problemàtiques semblants, com Anvers, on l'alcalde Bart de Wever ha emprès una guerra contra les drogues, o Rotterdam, on les autoritats han llançat una campanya dirigia a assenyalar que els consumidors estan donant ales a xarxes criminals.
La mateixa alcaldessa denuncia que "el govern conservador dels Països Baixos no vol parlar" de l'assumpte, però amb el seu posicionament --i com a cara visible d'una de les grans capitals de la droga-- ja ha aconseguit fer-se un lloc en un debat que traspassa fronteres.
- ARXIVAT A:
- DroguesPaïsos Baixos