L'alcohol causa el 4% dels nous casos de càncer, amb esòfag, fetge i mama al capdavant

El consum d'alcohol estaria relacionat amb 740.000 nous casos de càncer a tot el món el 2020, segons l'estimació feta per un grup internacional d'investigadors.

Això significa el 4% dels nous casos i els càncers d'esòfag, fetge i pit serien els més nombrosos. Hauria afectat el triple d'homes que de dones.

L'estudi l'encapçala Harriet Rumgay, de l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC), i s'ha publicat a The Lancet Oncology.  

L'alcohol incrementa la generació, a l'organisme, de diverses substàncies químiques que afavoreixen el desenvolupament de càncers i afecta la producció hormonal. També empitjora l'efecte cancerigen d'altres productes com el tabac.

El consum d'alcohol s'ha relacionat amb diversos tipus de càncer, però aquest estudi ofereix dades d'aquest lligam per sexe, tipus de càncer i països.

Per les dades d'anys anteriors es calcula que el 2020 hi va haver més de 6,3 milions de casos de càncer de boca, faringe, laringe, esòfag, colon, recte, fetge i mama. En tots aquests està ben establert que el consum d'alcohol els afavoreix. Però el nou estudi ha analitzat dades del consum per país i sexe per establir una relació directa.

Així, els autors van analitzar el consum diari per persona a cada país el 2010, per deixar un marge de deu anys fins que el càncer es detectés. Després es van prendre les dades dels nous casos de càncer i es va calcular la incidència.

El consum moderat també influeix

Els investigadors han utilitzat una classificació que ja s'ha fet servir en diversos estudis. Han considerat consum moderat de 0,1 a 20 grams diaris, equivalent a fins a dues begudes alcohòliques. El consum de risc va de 20 a 60 grams diaris, entre dues i sis begudes. Per sobre de 60 grams es considera consum excessiu.

Aquest darrer és el que va casar més càncers, el 47%. El consum de risc estava lligat al 39% de casos. Però els autors destaquen que fins i tot el consum moderat havia provocat uns 103.100 casos, el 14% del total.

Per tipus, el més usual va ser el d'esòfag, amb 189.700 casos -el 25,59% del total-, seguit del de fetge (154.700 casos) i mama (98.300). Al darrere hi anaven el càncer colorectal, el de boca i el de gola.

La majoria dels nous casos relacionats amb l'alcohol es van donar en homes: 568.700, el 77%. En dones, en van ser 172.600, el 23% restant.

Incidència més elevada a l'Àsia de l'Est i a l'Europa central i de l'Est

Per regions, la proporció més elevada de casos en dones es va donar a l'Europa central i de l'Est i a Austràlia i Nova Zelanda. Per als homes, la proporció més elevada es donava a l'Àsia de l'Est i a l'Europa central i de l'Est.

També són aquestes regions les que tenen un percentatge més elevat de casos totals de càncer relacionat amb el consum d'alcohol: un 6%. En canvi, on hi havia menys incidència era al nord d'Àfrica i a l'oest d'Àsia, per sota de l'1%.

Per països, el percentatge més elevat es va donar a Mongòlia, amb un 10%, i el més baix a Kuwait, amb menys de cinc casos, un percentatge pròxim al 0%. L'Índia i la Xina, amb un 5% i un 6% respectivament, també tenien una incidència elevada.

A Europa, els països més afectats van ser Moldàvia, amb un 7,9%, i Romania, amb un 6,8%. Per la banda baixa destaquen Islàndia i Malta, amb un 2,3%. França té un 4,7%, Espanya un 4,4%, Alemanya un 4%, Itàlia un 2,6% i Portugal un 6,1%.

Segons Harriet Rumgay, la tendència observada és que el consum d'alcohol per persona ha disminuït a molts països europeus, però ha augmentat a la Xina, l'Índia i a l'Àfrica subsahariana. Al mateix temps, hi ha proves que la pandèmia de Covid ha fet augmentar el consum d'alcohol a diversos llocs. La bona notícia, afegeix Rumgay, és que "petits canvis en el consum d'alcohol podrien tenir un impacte positiu en els futurs casos de càncer".

I afegeix que "cal augmentar urgentment la consciència sobre la relació entre consum d'alcohol i càncer entre dirigents polítics i públic en general":

"Estratègies de salut pública, com fer l'alcohol menys assequible, etiquetar aquests productes amb advertències sobre la salut i prohibicions de màrqueting podrien reduir els percentatges de càncers produïts per l'alcohol."

També considera que algunes mesures que han tingut èxit a Europa, com més impostos i preus mínims unificats, es podrien implantar a altres llocs.

En un comentari que acompanya l'article, Amy C. Justice, de la Universitat Yale, assenyala que estimar els efectes de l'alcohol en els casos de càncer és difícil perquè, per exemple, la quarta part de les compres d'aquestes begudes no es registren en les dades governamentals:

"Fins que no corregim les limitacions en les mesures, podem subestimar els riscos per a la salut associats amb l'alcohol, especialment de càncer."

Tot i així, els autors també reconeixen algunes limitacions, perquè no han tingut en compte altres factors que poden haver incidit en els casos de càncer, com obesitat i tabaquisme, ni, en alguns països, els càncers de fetge produïts per interacció amb els virus de l'hepatitis B i C.

El nivell segur és zero

Un estudi publicat a The Lancet l'agost del 2018, on s'analitzaven dades de 195 països durant 26 anys, indicava que no hi ha un llindar per sota del qual el consum d'alcohol és segur. És a dir, que el risc només és zero amb consum zero.

Tanmateix, també cal tenir en compte les probabilitats i amb consum molt baix el risc, sense ser inexistent, també és baix, però augmenta ràpidament a mesura que s'incrementa el consum.

Dos investigadors anglesos, Robyn Burton i Nick Sheron, titulaven així un comentari publicat en el mateix número de la revista: "Cap nivell de consum d'alcohol millora la salut".

Destacaven que alguns possibles efectes beneficiosos, com la menor incidència de problemes cardiovasculars revelada per alguns estudis, són sobrepassats per l'augment del risc d'altres malalties, com el càncer.