Alpinisme

L'alpinista català Manel de la Matta mor durant el descens del K2

Manel de la Matta ha mort durant el descens del K2. Òscar Cadiach, el seu company de descens, ha arribat al camp base i juntament amb Jordi Corominas, que dilluns va aconseguir el cim en solitari, i Valentí Giró han comunicat la mort del seu company. De la Matta ha perdut la vida al camp 1, el Negrotto, a 6.400 metres. Jordi Corominas va fer el cim del K2 per la Magic Line, una via per la qual només s'havia fet una vegada; una expedició polonesa que la va obrir ho va aconseguir el 1986.

Actualitzat
En el comunicat, els seus companys han expressat el succeït: "Avui, 19 d'agost de 2004, us hem de donar la trista notícia de la mort de Manel de la Matta al camp 1 (Negrotto, 6.400 metres) en el descens del K2". A més, hi afegeixen: "Manel de la Matta ha estat el principal motor de l'expedició i el nostre èxit queda dedicat a ell per sempre". La muntanya, la segona més alta del planeta, amb 8.611 metres, és considerada la més complicada de coronar per les dificultats tècniques i les condicions meteorològiques que hi ha. Corominas va fer el cim després de passar tres dies per sobre dels 8.000 metres, sense suport d'oxigen, i escalar durant 21 hores seguides. Qui era De la Matta? Manel de la Matta era director del Centre de Formació de Muntanya de l'Escola Pia de Sarrià, a Barcelona. Era un alpinista amb una àmplia experiència, que havia intentat en dues ocasions arribar al cim de l'Everest sense oxigen. També va fer vies en veritable estil alpí al Cho Oyu i al Shishapangma. L'alpinista català era llicenciat en Econòmiques, tenia un màster en Gestió Esportiva als Estats Units i era guia professional d'alta muntanya. La dificultat del K2 El K2 s'ha cobrat prop de mig centenar de morts en les seves respectives ascensions, amb un total de 48 víctimes. Ocupa el quart lloc de perillositat dels vuit mil, darrere d'Annapurna, Nanga Parbat i Manaslu. El cim del K2, amb 8.611 metres, és la segona muntanya més alta del món, seguida de l'Everest, però està considerada la més difícil. L'esperó sud-oest o ruta Magic Line, que és la via de més dificultat del K2 -una aresta de 3.200 m de desnivell des de la gelera al cim del K2-, havia estat fins aleshores considerada com un dels grans reptes pendents de la muntanya. L'absència de repeticions demostra la duresa de la ruta. Sense anar gaire lluny, la passada setmana, la guipuscoana Edurne Pasaban i l'alabès Juanito Oiarzabal, que són els dos muntanyistes que més vuit mils acumulen en el món, van patir l'amputació d'alguns dels dits afectats per congelacions. La Magic Line ha estat escalada amb èxit només un cop, el 3 d'agost del 1986, pels polonesos Piasecki, Wroz i el txec Bozik. Des d'aleshores, la via ha tornat a ser atacada diverses vegades sense èxit. El mateix any una expedició italiana de Renato Casarotto va intentar la via Magic Line, però l'alpinista italià va morir en una caiguda. Una altra expedició italiana dirigida per Agostino da Polenza, de la qual formaven part Kurt Diemberger i Julie Tullis, va intentar el K2. En el camp 4 es va produir la mort de la companya d'en Kurt. Aquest mateix any una expedició polonesa, amb Janusz Majer, Wroz, Piasecki i Bozik, va aconseguir el cim per la famosa Magic Line, però en el descens va morir Wroz. Encara aquest 1986 Tomo Cesen va obrir una nova via a l'esquerra de l'esperó dels Abruços.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut