L'Alt Karabakh trasllada els cossos dels morts en l'últim atac per enterrar-los a Armènia

Hi ha un cementiri en un turó de Yerevan amb milers de joves soldats que han lluitat a l'Alt Karabakh. Aquest dimarts, una excavadora obria noves fosses per als cossos dels morts en l'últim atac àzeri.

Forats arrenglerats al costat de les tombes que encara tenen flors fresques de les cerimònies d'ahir o potser d'abans d'ahir, col·locades de tal manera que permeten ampliar el perímetre del cementiri al costat dels sepulcres dels que van morir en l'última guerra, ara aviat farà tres anys.

Alguna d'aquestes tombes que encara tenen flors fresques és la del nebot de la Larisa Farmazyan, professora de rus a la Universitat de Yerevan. Hauria pogut morir en l'última guerra defensant la República d'Artsakh, perquè en va ser soldat. Però no, va morir quan les forces de l'Alt Karabakh ja havien capitulat arran d'un accident quan buscava gasolina per fugir amb la seva família. Faltava poc perquè nasqués el seu tercer fill.

La professora relata que, amb el bloqueig, tothom estava molt convençut de quedar-se a casa seva, però amb l'últim bombardeig els van dir que si no marxaven els matarien a tots. I van marxar.

L'èxode massiu, empès per una gran por de morir i sumar un nou episodi tràgic a la història dels armenis, va arribar després de mesos de bloqueig d'aquest enclavament. El règim àzeri va tancar l'única carretera que els unia amb Armènia i, quan va arribar el moment de fugir, ja feia mesos que hi havia escassetat d'aliments i carburant.

El segon dia de l'èxode una munió de gent es va congregar al voltant d'un tanc de gasolina per poder-ne aconseguir uns litres i arribar a Armènia. Quan hi havia centenars de persones al seu voltant, va explotar i va deixar gairebé 200 morts i més de 350 ferits.

Un dels ferits va ser el nebot de la Larisa, que finalment va morir aquesta setmana en un hospital de Yerevan, on la República d'Armènia li sufragava les despeses.

Tenir-los a prop

Molts armenis de Yerevan han anat aquesta setmana fins a la ciutat més propera a l'enclavament, Goris, per ajudar en l'acollida dels refugiats, cosa que ha fet que les xarxes socials s'omplissin d'històries personals.

La periodista armènia Narien Vardanyan explica en un post l'arribada d'un home al centre d'acollida de refugiats que porta el cadàver del seu fill al cotxe. Demana un lloc on poder enterrar el seu fill, que va morir en l'explosió de gasolina i no l'ha volgut deixar sol. Diu que no necessiten cap lloc temporal on viure, sinó un tros de terra on enterrar-lo i, si pot ser, viure a prop seu.

El cas que explica Vardanyan no és pas l'únic. Hi ha una organització de periodistes que treballa pels drets humans a Armènia que s'encarrega de seguir els casos de soldats desapareguts o empresonats a l'Azerbaidjan, que ara també ha començat a denunciar les situacions en què es troben els refugiats de l'Alt Karabakh. Per ara, han conegut 12 famílies més que s'han emportat els cossos per enterrar-los a Armènia.

La seva presidenta, Zhana Alexanyan, creu que les dades sobre desapareguts o sobre els cossos que seran enterrats a Armènia encara poden canviar molt perquè tot és molt recent. "Hem d'esperar uns mesos", diu.

S'ha acabat la cerca

Un equip de les Nacions Unides va visitar aquest dimecres l'Alt Karabakh i va determinar que les infraestructures civils com hospitals, escoles o fins i tot els habitatges no havien estat malmesos i que hi quedaven encara entre 50 i 1.000 armenis.

Són unes paraules que han decebut els armenis que esperaven que, almenys, es parlés de neteja ètnica després que en els últims set dies haguessin marxat més de 100.000 armenis de l'Alt Karabakh. "Els armenis hem viscut a l'Alt Karabakh des de temps remots", es repeteixen.

A la República d'Artsakh, que es dissoldrà oficialment el dia 1 de gener del 2024, encara hi havia un equip de rescat que ha marxat aquest dijous perquè no tenia sentit continuar-hi, ja no trobaven res.

La majoria de cossos de les víctimes civils i militars de l'atac àzeri i de l'explosió de carburant just quan l'èxode començava han estat traslladats a Armènia. El Ministeri de Salut s'encarrega de la recollida de dades genètiques per als que encara no han estat identificats.

Alexanayan confia poc en el govern liderat pel primer ministre Nikol Pashinyan. Tot és un caos, apunta, i afirma que han localitzat famílies que s'han passat una setmana dormint al cotxe. "No crec que aquest govern pugui ajudar els refugiats. Encara hi ha cossos sense identificar de la guerra del 2020", es queixa.

Els cementiris armenis, doncs, acolliran ara els cossos de les darreres víctimes a l'Alt Karabakh.

La periodista karabakhiana Siranush Sargsyan ha estat una de les veus que s'han fet sentir a diversos mitjans de comunicació anglesos i sobretot a les xarxes socials durant el bloqueig de l'Alt Karabakh i encara més durant l'èxode. En un article a la BBC, va relatar la mort de dos nens de 8 i 10 anys durant l'atac àzeri que ara han estat enterrats a Masis, a pocs quilòmetres al sud de Yerevan.

A més dels cossos, Armènia també s'ha hagut de fer càrrec dels ferits. Alguns d'ells, com el nebot de la Larisa, van ser traslladats en helicòpter i hospitalitzats a Yerevan. En aquell moment, Artsakh ja era una administració en fallida i era impossible l'atenció als centenars de ferits de l'explosió a l'hospital de Stepanakert.

Davant del cementiri de Yerablur, en un turó de Yerevan, plou mentre els taxis descarreguen famílies que enfilen un caminet fins a les tombes amb un ram de flors fresques a la mà.

"Molts joves van morir al Karabakh i ara ja no hi ha Karabakh", afegeix Alexanayan, que conclou: "Sembla que els morts no hagin servit per a res i és molt trist per a les famílies".