L'alta ocupació reobre el debat sobre la massificació i el model turístic a les Balears

El sector turístic de les illes Balears recupera l'alè aquest estiu. L'aeroport de Palma ha arribat a nivells que s'acosten als d'abans de la pandèmia, malgrat restriccions, mesures anti-Covid i cinquena onada. L'ocupació de les cases de vacances és gairebé completa a Mallorca, i un 70% de les places hoteleres estan cobertes. Una represa que torna a obrir el debat sobre la massificació turística de les Illes i sobre si cal canviar de model.

Després d'un any gairebé sense activitat econòmica, el trànsit de passatgers a l'aeroport és un dels termòmetres que mesura l'activitat turística de les Balears. El cap de setmana passat, l'aeroport de Palma va registrar dades només un 10 % inferiors a les mateixes dates de fa dos anys.

La despesa turística per persona a Mallorca ha augmentat de mitjana en relació a fa dos anys. Els carrers són plens a l'illa i hi ha cues per entrar a restaurants i botigues.

Fins que no es coneguin les dades definitives, aquests són indicis que els visitants, pendents de les decisions que es prenguin a Alemanya o al Regne Unit, van arribant aquest estiu a les Illes. També els procedents de la península, com els catalans, que sembla que trien sobretot habitatges vacacionals i pobles de l'interior.

Però aquesta recuperació ve acompanyada d'inconvenients que també han retornat, com la gentrificació, les carreteres plenes i el brogit.

Model de turisme a Menorca

"A Menorca hi desembarquen uns 500 cotxes cada dia", diu Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que participa amb altres economistes en una reflexió pública sobre el present i futur de Menorca.

Casasnovas alerta que els recursos de la que és l'illa de moda aquest any poden estar en perill si es respon a la demanda actual.

"Identifiquen que Menorca està en una nova cruïlla. Si responem massivament a aquesta demanda que atrau Menorca, de la mateixa manera que en el passat la van respondre, el que són uns recursos que volem que siguin sostenibles poden acabar morint del propi èxit."

Un debat que planteja, altra vegada, els mateixos interrogants que abans de la pandèmia.