L'Amazònia del Brasil crema més que mai i Bolsonaro en culpa les ONG

L'Amazònia crema i el president del Brasil, Jair Bolsonaro, ha acusat les ONG de ser les causants dels incendis. En unes declaracions fetes dimecres, sense aportar proves, Bolsonaro va afirmar que la raó podia ser que el seu govern havia retallat els fons a aquestes entitats.

Si això fos cert, les ONG haurien hagut de fer un esforç considerable, perquè, segons l'Institut Nacional de Recerca Espacial del Brasil (INPE), http://www.inpe.br entre l'1 de gener i el 15 d'agost del 2019 els incendis a l'Amazònia brasilera -aquesta selva tropical s'estén per vuit països més- s'han incrementat un 84% en relació al mateix període del 2018. En total, fins aquell dia n'hi havia hagut més de 32.000, cosa que significa un 60% més que la mitjana dels darrers tres anys. A tot el país, el 2019 hi ha hagut més de 72.000 incendis -uns 9.000 en l'última setmana.

Les dades no agradaran al president, que a finals de juliol va destituir el director de l'INPE, Ricardo Galvão, per pèrdua de confiança. Bolsonaro havia afirmat que es divulgaven dades falses sobre la desforestació de l'Amazònia de forma "irresponsable" i amb "mala fe". Pocs dies després, Galvão feia aquesta acusació al president en una entrevista al diari britànic "The Guardian":

"El que està passant és que el govern ha enviat un missatge clar que ja no hi haurà càstigs [per a delictes ambientals] com abans. Aquest govern està enviant un missatge clar que el control de la deforestació no serà com era abans."

Les dades mostren no només que sota el mandat de Bolsonaro la desforestació de l'Amazònia està augmentant, sinó que ho fa amb molta rapidesa. El president va prendre possessió al gener i en els dos primers mesos de l'any hi va haver un increment del 54% en la desforestació respecte al mateix període del 2018. I aquest mes de juliol la superfície desforestada va ser un 270% superior a la de juliol de l'any passat.

Una política que afavoreix la desforestació

És cert que la desforestació ja era un problema abans de Bolsonaro i que s'havia accelerat en el darrer mig segle, tret del període entre 2004 i 2012 en què la velocitat de destrucció de la selva es va reduir més d'un 80%. Però a partir del 2013 va tornar a augmentar. Bona part de la culpa es devia a les aclarides per vendre fusta i per guanyar terres per a conreus i pastures.
 

Però amb Bolsonaro hi ha màniga ampla per eliminar boscos. En els seus primers 100 dies de mandat, Bolsonaro va canviar el personal i va reduir l'autoritat de l'agència ambiental (IBAMA) i de l'ICMBio (Institut Chico Mendes de Conservació de la Biodiversitat), va introduir normes que permetien recórrer amb facilitat les multes per tala d'arbres, i va legislar perquè els diners recaptats amb les multes no anessin a parar a projectes ambientals d'ONG. També ha donat permisos per a activitats mineres en terres dels indígenes i ha fet els ulls grossos davant els atacs a aquestes comunitats per bandes armades -els anomenats "grileiros".

Protestes internacionals

La situació és preocupant i ha aixecat nombroses protestes. Al juny més de 340 organitzacions van publicar una carta oberta adreçada a la Unió Europea. Els signants feien una crida a aturar immediatament les negociacions amb Mercosur -mercat comú creat per Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneçuela, i que té altres països associats. També demanen que no es puguin vendre a la UE productes brasilers que estiguin contribuint a la desforestació, ocupació de terres dels nadius o violacions dels drets humans. I volen suport a la societat civil brasilera i controlar les violacions a drets humans produïdes des que Bolsonaro és president.

De moment, Noruega, país que no pertany a la UE, ha anunciat la congelació de 30 milions d'euros que havia de donar al Fons Amazònia, mecanisme de cooperació internacional del qual és el màxim contribuent. Alemanya també va suspendre una aportació per un valor similar. Amb el seu estil diplomàtic, Bolsonaro va enviar un missatge a la cancellera Angela Merkel: "Pren la teva pasta i reforesta Alemanya. Ho necessiteu molt més allà que aquí".
 

La desforestació afavoreix els incendis

Segons un informe de l'IPAM (Institut de Recerca Ambiental de l'Amazònia), l'augment dels focs registrats no té relació amb uns mesos més secs ni es poden atribuir a incendis naturals, que a l'Amazònia no es produeixen, sinó que tenen una relació molt clara amb la desforestació. Els deu municipis amazònics que han registrat més incendis també són els que tenien un nivell de desforestació més elevat. Així, els incendis produeixen desforestació, que facilita l'expansió dels incendis.

Per això, l'IPAM recomana intensificar la lluita contra la tala il·legal, reduir l'ús del foc per guanyar terres de conreu o pastures i reprendre les campanyes de prevenció d'incendis. Alerta que si la selva continua cedint espai a altres activitats, aquests incendis seran més comuns, amb uns danys futurs incalculables. Demanen esforços per aturar la desforestació, però la política i les declaracions de Bolsonaro van en sentit totalment contrari.

De moment, la Fiscalia del Brasil ha obert una investigació sobre els focs que afecten l'Amazònia.