L'Amazònia, en sequera extrema: l'impacte de la crisi climàtica en la població i el transport

L'Amazònia brasilera viu una de les pitjors sequeres de la història i, al port fluvial de la capital, Manaus, l'aigua ha arribat al nivell més baix des del 1902, quan es va començar a mesurar.

Tot plegat afecta molt els habitants d'aquesta zona, perquè el transport tant de persones com de mercaderies es fa pels rius i, amb l'aigua tan baixa, bona part del comerç s'ha aturat.

Segons un informe de l'Organització Meteorològica Mundial, l'OMM, moltes altres grans conques fluvials del planeta, com ara les del Mississipi, del Ganges o del Mekong, també estan patint sequeres extremes.

Aquest informe, fet públic aquest dilluns, també alerta que el 2023 les glaceres d'arreu del món van registrar la pèrdua més gran de gel en 50 anys: 600 milions de tones, sobretot a Amèrica del Nord i als Alps.

La sequera a l'Amazònia anirà a pitjor

A l'Amazònia hi ha comunitats que la sequera ha deixat aïllades; ara, per anar a buscar aliments i aigua potable han de caminar hores sobre la sorra i el fang per trajectes que abans feien en poca estona en barca.

De fet, això afecta el 70% de les comunitats d'aquesta zona, que depenen dels rius per a tot, i els ports fluvials han quedat secs, amb piles d'embarcacions i cases flotants ara en terra ferma.

És el segon any consecutiu que s'hi troben, per la situació de precipitacions inusualment baixes. Ara hi ha almenys 62 municipis en estat d'emergència, amb més de mig milió de persones afectades.

La manca d'aigua i precipitacions també limita les centrals hidroelèctriques, que són la principal font de generació d'electricitat del Brasil, i les autoritats ja estan planificant mesures per reduir-ne el consum. 

A més, els meteoròlegs preveuen que la sequera continuarà força temps i que, fins al 2026, no es recuperaran els nivells habituals de pluja i humitat, de manera que el panorama encara empitjorarà.

Avisos de desequilibri al planeta

Sequeres com les de les grans conques fluvials han coincidit l'últim any amb inundacions en llocs inusuals, com és el cas de Líbia, on van morir més d'11.000 persones, i també en altres zones de l'Àfrica.

Segons Celeste Saulo, secretària general de l'OMM, aquestes anomalies climàtiques són avisos que el sistema terrestre s'està desequilibrant a causa de l'escalfament del planeta:

"L'aigua és el 'canari a la mina' del canvi climàtic i envia senyals d'alerta en forma de tempestes, inundacions i sequeres cada vegada més grans i que provoquen enormes pèrdues de vides, ecosistemes i economies."

2023, l'any més sec en 33 anys per als rius

L'informe de l'OMM recull les anomalies registrades el 2023 arreu del món, i les analitza com a conseqüència de la interacció de l'escalfament de l'atmosfera amb els fenòmens del Niño i la Niña.

També destaca que el desglaç accelerat de les grans masses de gel als continents "amenaça la seguretat a llarg termini de milions de persones" que en depenen:

"2023 va ser l'any més sec per als rius mundials en 33 anys, les glaceres van patir la pèrdua més gran en 50 anys, el cicle hidrològic cada vegada és més erràtic, les inundacions més extremes i les sequeres més intenses."

🚰2023 was the driest year for global rivers in 33 years

🏔️Glaciers suffered the largest mass loss in 50 years

🌊The hydrological cycle is becoming more erratic, floods more extreme & droughts more intense

This is the #StateOfWater.

Full report: https://t.co/Z5TaiSWmnf pic.twitter.com/9NZSAzFnwV

— World Meteorological Organization (@WMO) October 7, 2024

Celeste remarca que l'augment de la temperatura del planeta fa que hi hagi més humitat a l'atmosfera i provoca pluges més intenses en alguns llocs, mentre que en d'altres fa evaporar l'aigua més ràpidament i agreuja les sequeres:

"A conseqüència de l'augment de les temperatures, el cicle hidrològic s'ha accelerat i s'ha tornat més erràtic i difícil de preveure, cosa que fa augmentar els problemes derivats dels excessos o els dèficits d'aigua."