L'ambaixadora del Marroc torna a Madrid després del gir espanyol sobre el Sàhara Occidental

L'ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, ha tornat a Madrid després de gairebé un any d'absència.

Ha tornat arran del canvi de posició del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental, que ara avala com una "base seriosa i creïble" el pla d'autonomia marroquina per trobar una solució al conflicte.

La diplomàtica ha dit a EFE que és un plaer tornar a treballar a Madrid i reforçar les relacions entre Espanya i el Marroc.

Karima Benyaich es va retirar de Madrid l'any passat, amb la crisi diplomàtica oberta per l'acollida del líder del Front Polisario i el posterior salt massiu de migrants a Ceuta.

Un any fora de Madrid

El maig del 2021, el govern marroquí va cridar la seva ambaixadora a consultes, després de la crisi diplomàtica oberta per l'acolliment a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va anar a un hospital de Logronyo per tractar-se de la covid.

Brahim Ghali va tornar cap al Sàhara Occidental al juny, després de declarar a l'Audiència Nacional, acusat de diversos delictes.

La crisi es va agreujar poc després amb l'arribada massiva de milers de migrants a Ceuta des del Marroc, al mateix mes de maig. L'ambaixadora va dir llavors que hi ha actes que tenen conseqüències "i s'han d'assumir". El Marroc va admetre que era una represàlia i va tancar la frontera amb Ceuta.

Algèria crida l'ambaixador

El govern espanyol tanca una etapa de crisi diplomàtica amb el Marroc, però potser n'obre una altra a Algèria.

Alger ha cridat a consultes el seu ambaixador a Madrid arran del canvi d'estratègia sobre el Sàhara, tot i que La Moncloa ha dit que el govern algerià estava avisat del nou rumb.

Algèria, el principal aliat del Sàhara Occidental en el conflicte, manté trencades les relacions amb el Marroc, i és el principal subministrador de gas d'Espanya.

Crítiques polítiques

El canvi de postura espanyol ha motivat crítiques tant a l'oposició com als aliats de govern i fins i tot dins el partit socialista.

En un tuit, la presidenta balear, Francina Armengol, ha mostrat el seu suport al poble saharaui i ha defensat que cal respectar els drets humans.

Sóc conscient que vivim temps complicats, però ara, més que mai, és important respectar i defensar un dels valors més universals: els drets humans.

El poble sahrauí es mereix viure en pau i llibertat.

Des del cor, tot el meu suport a les famílies i el poble sahrauí ??

— Francina Armengol (@F_Armengol) March 19, 2022

Alberto Núñez Feijóo, al capdavant del PP, ha qualificat la decisió espanyola de temerària, ha lamentat que el cap de l'executiu hagi tirat endavant de forma unilateral sense tenir prou suport i ha advertit que "no admetran ambigüitats sobre Ceuta i Melilla".

Podem s'han refermat en el rebuig al suport a Rabat i han exigit al PSOE que compleixi el programa electoral. Només saber-se que Espanya feia costat al Marroc en aquesta qüestió, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va fer un tuit en què assegurava que cal respectar "la voluntat democràtica del poble saharaui":

Dissabte, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar al govern espanyol que rectifiqui aquest "error amb conseqüències importants, especialment sobre el poble sahrauí" i que torni a defensar el referèndum d'autodeterminació del Sàhara.

Dilluns arriba al Congrés la petició d'onze partits perquè Pedro Sánchez comparegui de manera urgent, incloent-hi el PDeCAT, ERC, Junts, la CUP i Bildu.

Mentre, La Moncloa prepara ja un viatge del president espanyol a Rabat per segellar el nou capítol de les relacions entre els dos costats de l'estret de Gibraltar.