"L'amic americà" s'ofereix per ajudar la UE a tallar la dependència del gas rus

La Unió Europea i els Estats Units han segellat un pacte que canviarà per sempre el mapa energètic del continent. I que torna a col·locar els nord-americans com a socis preferents, amb la flaire d'altres èpoques, després del parèntesi que va representar la presidència de Donald Trump.

La porta d'entrada serà el gas. La UE pretén tallar en sec la dependència de les matèries primeres que arriben des de Rússia, i vol començar aquest 2022. La idea és arribar a l'hivern vinent amb els estocs al 90%, i per aconseguir-ho caldrà treure gas de sota les pedres, literalment.

Ja fa temps que els Estats Units són un dels principals venedors de gas a Europa. De fet, el gas natural liquat que arriba en vaixell des del golf de Mèxic s'ha convertit aquest any en la principal font de subministrament a països com Espanya: entre el gener i el febrer, el 33% de la demanda de gas s'ha cobert amb importacions des dels Estats Units, mentre que la quota del gas algerià (via gasoducte) és del 24%.

El tercer proveïdor és Nigèria, amb el 17% del total. I Rússia, abans d'envair Ucraïna, representava el 5,7%.

Acord a llarg termini

Tal com expliquen en un comunicat conjunt, els Estats Units s'han compromès a ajudar la UE a obtenir uns 15.000 milions de metres cúbics de gas addicionals.

No tot vindrà dels EUA, perquè la producció ja està al límit, però la idea és aconseguir "desviar" subministrament que hauria d'anar a altres llocs del món, com ara l'Àsia. De fet, el Japó -un dels grans consumidors mundials- ja hauria donat llum verda per col·laborar-hi.

Però el pacte Washington-Brussel·les va molt més enllà i representa un pacte a llarg termini.

La Comissió Europea s'ha compromès a comprar fins a 50.000 milions de metres cúbics de gas cada any, almenys fins, com a mínim, el 2030; per tant, els Estats Units s'assegurarien un client a llarg termini a preus raonables. Això els permetrà invertir en noves explotacions per ampliar la capacitat de producció i consolidar la seva indústria del "fracking", que necessita tenir assegurada una certa rendibilitat per funcionar.

Estalvi i renovables

Són xifres encara modestes, si tenim en compte que la UE consumeix fins a 150.000 milions de metres cúbics de gas que arriben des de Rússia.

Brussel·les s'ha marcat com a objectiu prescindir de dos terços d'aquest subministrament per a l'hivern 2022-2023. Amb l'acord segellat amb els nord-americans, només resol un 15% del problema, però confia a aplicar mesures d'estalvi, diversificar el subministrament (amb acords amb Qatar, per exemple), invertir més en renovables i buscar alternatives com el biometà o l'hidrogen verd. Alemanya s'ha marcat la data de l'estiu del 2024 per deixar de dependre del gas rus.