Els fiscals del judici del procés al Suprem s'oposen a aplicar l'amnistia als encausats del procés (Europa Press)

L'amnistia, publicada al BOE: comença a córrer el termini de dos mesos per aplicar-la

El Suprem manté per ara l'ordre de detenció a Puigdemont mentre dona cinc dies a les parts per pronunciar-se sobre si se li ha d'aplicar l'amnistia
Redacció Actualitzat
TEMA:
Amnistia

Després de la firma del rei, l'amnistia, aprovada el 30 de maig, ja ha sortit publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i ara comença el periple d'aplicació per part de la judicatura.

Diversos tribunals ja han mogut fitxa, entre els quals el Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional, que demanen a les parts que es pronunciïn.

Hi ha més de 400 persones que se'n podrien beneficiar i, de fet, un centenar ja han demanat que se'ls apliqui la norma. Són, entre d'altres, dirigents polítics i activistes que ja han presentat escrits als jutges reclamant-ho.

Ara s'obre un període de dos mesos per aplicar-la. Segons la llei, els jutges ho hauran de fer d'ofici o a petició d'alguna de les parts i amb "caràcter preferent i urgent".

Tot i això, encara queden incògnites per resoldre.

 

El PSOE celebra l'inici de la "nova etapa" mentre el PP demana eleccions

De moment el govern espanyol n'ha fet una valoració molt positiva mitjançant fonts del Ministeri de Justícia i Presidència encapçalat per Félix Bolaños, que han dit que obre "una nova etapa" a Catalunya.

En aquest sentit, la portaveu Pilar Alegria ha recordat que un cop publicada al BOE, "el govern i el Congrés ja han fet la seva feina" i ara "correspon als jutges la seva aplicació". La llei, ha dit, "ja està en vigor" i "com hem defensat des del primer dia, clarament ajudarà al camí cap a la convivència a Catalunya".

Alegría ha volgut esvair sospites sobre si l'executiu havia endarrerit la seva publicació fins després de les eleccions europees de diumenge, i ha recordat que els terminis amb què s'ha publicat són els "normals".

La interpretació que n'ha fet el Partit Popular és diametralment oposada: Alberto Núñez Feijóo ha parlat de la "pàgina més trista de la nostra democràcia" i ha reclamat a Sánchez que convoqui eleccions. "En les condicions que té Sánchez, no hauria d'haver començat aquesta legislatura mai i, tal com estan les coses, ha d'acabar-la com més aviat millor", ha afirmat en el Comitè Executiu del PP.

Feijóo ha dit als seus dirigents que la convocatòria de noves eleccions no depèn del PP, sinó que serà una "qüestió de l'independentisme" perquè, amb la llei d'amnistia aprovada i el Parlament presidit per Junts, "Sánchez resulta menys útil a l'independentisme".

Membres d'ERC, entre els quals els represaliats per l'1-O, celebren l'aprovació de l'amnistia al Congrés (Reuters/Susana Vera)

Què farà la Fiscalia?

La Fiscalia de l'Estat ja té identificats els casos susceptibles de ser amnistiats, però esperarà els moviments dels jutges o les defenses. És a dir, la Fiscalia no liderarà les peticions per revisar els casos i només serà proactiva en el cas que passin els dos mesos que dona la llei per aplicar-la i algun jutge no hagi fet res.

Els fiscals del Suprem, de la causa del procés, ja han plantejat batalla i, de moment, s'oposen que s'amnistiïn els casos de malversació. Pel mateix motiu, en un extens informe de més de 100 pàgines rebutjaven aixecar les ordres de detenció contra els exiliats, incloent-hi l'expresident Carles Puigdemont.

Si els jutges acabessin seguint aquesta interpretació, tampoc quedarien amnistiats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, a més dels altres exiliats, Toni Comín i Lluís Puig.

Però quan arribi el moment d'aplicar la llei i el jutge els demani la seva posició definitiva, hauran d'acatar el que digui el seu superior, que és el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que tindrà l'última paraula.

Tot i que tenen mecanismes per expressar el seu desacord, en cas de no acatar el criteri fixat, se'ls podrà, fins i tot, rellevar i substituir per uns altres fiscals.

Això no vol dir que la Fiscalia general de l'Estat estigui a favor d'amnistiar tots els casos, perquè n'hi ha de complexos, com el de l'operació Judes dels CDR, que estan acusats per terrorisme.

Hi ha casos complexos, com l'operació Judes, que no queda clar si entraria dins de l'amnistia (Gemma Sánchez Bonel/ACN)

Què poden fer els jutges?

Si els jutges tenen dubtes sobre l'aplicació de la llei, poden dirigir les seves qüestions al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o al Tribunal Constitucional.

Quan es planteja una qüestió prejudicial al TJUE, la jurisprudència diu que tot el procediment judicial queda suspès fins que el tribunal aclareix els dubtes. Això vol dir que l'aplicació definitiva de l'amnistia en alguns casos podria quedar ajornada durant uns quants mesos.

Això sí, la Fiscalia considera que encara que els jutges plantegin aquests dubtes, s'haurien d'aixecar les mesures cautelars --entre les quals, les ordres de detenció--, de manera que els exiliats podrien tornar.

Si s'aixequen les mesures cautelars, Puigdemont i Comín podrien tornar de l'exili sense enfrontar-se al risc d'anar a la presó

I és que l'article 4 de la llei d'amnistia estableix que el primer que han de fer els jutges és retirar de forma immediata qualsevol mesura cautelar. Per tant, haurien de deixar sense efecte les ordres de detenció com a màxim d'aquí dos mesos, el temps que tenen per aplicar l'amnistia.

Si això es compleix, els exiliats podrien tornar sense risc d'anar a la presó. Ara, tots s'enfronten a aquest risc, excepte Marta Rovira, que només està acusada de desobediència, un delicte que no comporta pena de presó.

Quines causes quedaran amnistiades?

La causa oberta contra els dirigents de l'1-O hauria de quedar arxivada. El president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig estan perseguits per malversació agreujada i desobediència, amb penes que podrien arribar als dotze anys de presó.

Amb la reforma del Codi Penal i l'eliminació de la sedició, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i Clara Ponsatí estan encausades per desobediència, un delicte que no comporta presó.

També s'hauria d'eliminar la condemna que el Suprem va imposar a dotze líders durant el judici del procés. Nou d'aquells dirigents van ser condemnats a penes d'entre nou i tretze anys de presó, per les quals van acabar sent indultats. Però n'hi ha quatre que encara segueixen inhabilitats: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. L'amnistia hauria de posar fi a aquesta inhabilitació i també tots els antecedents penals.

La llei també hauria de cobrir les causes obertes contra els membres independentistes de dues meses del Parlament, entre els quals hi ha els expresidents Carme Forcadell i Roger Torrent.

Pels preparatius de l'1-O, hi ha dues causes judicials que haurien de quedar arxivades amb l'amnistia, la que afecta els dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga.

D'altra banda, hi ha la macrocausa que porta el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Hi ha 29 alts càrrecs de govern, empresaris i directius de mitjans de comunicació públics.

També quedarien amnistiats els 35 encausats al Tribunal de Comptes pels diners públics destinats a l'1-O i a la promoció del procés a l'estranger i els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O.

Alcaldes, manifestants i policies encausats completen la llista dels que es podran beneficiar de l'amnistia, si finalment així ho decideixen els jutges.

 

ARXIVAT A:
Amnistia Referèndum 1-O Tribunal Suprem
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut