L'anàlisi d'Oriol Serra: "L'enigma de Westminster"
El corresponsal de Catalunya Ràdio a Londres, Oriol Serra, analitza els resultats de les eleccions britàniques per al 3cat24.
La incertesa pronosticada s'ha confirmat. Els resultats electorals britànics han conduït el país a una situació difícil de resoldre. Ara la solució a l'enigma s'amaga en algun despatx del Parlament de Westminster.
L'aritmètica parlamentària fa possible un govern de coalició entre laboristes, liberaldemòcrates, nacionalistes escocesos, nacionalistes gal·lesos i fins i tot el primer diputat de la història aconseguit pel partit ecologista. Però aquesta coalició de progrés tindria un preu molt alt en un moment en què governi qui governi caldrà estrènyer el cinturó de la despesa pública. En altres paraules, la cosa no estarà per fer regals ni a Edimburg ni a Cardiff.
Hi ha diversos fets consumats: el primer ministre, Gordon Brown, ha perdut les eleccions, el liberaldemòcrata Nick Clegg ha obtingut uns resultats decebedors i el Partit Conservador de David Cameron ha guanyat les eleccions, encara que no ho ha fet amb la contundència que esperava fa uns mesos.
La majoria simple en escons dels "tories" va acompanyada d'una victòria en percentatge de vot i això els legitimaria per formar govern, segons la tradició britànica. El protocol indica que a falta d'una majoria absoluta és l'actual primer ministre qui té prioritat per parlar amb la reina d'Anglaterra, però els assessors de Buckingham Palace difícilment s'atreviran a recomanar a sa majestat que s'inclini per un govern minoritari, inestable i deslegitimat a les urnes.
L'agonia de Gordon Brown es podria allargar fins a 12 dies, és a dir, fins a la reobertura del Parlament de Westminster. Però un potencial govern en minoria dels conservadors també podria ser agònic. Per tant, David Cameron podria trucar a la porta dels liberaldemòcrates per proposar-los una coalició contra natura a l'estil –salvant les distàncies- del primer govern de la cancellera alemanya, Angela Merkel, format per conservadors i socialdemòcrates.
Els liberaldemòcrates de Nick Clegg, doncs, tot i la "punxada" electoral podrien esdevenir els "kingmakers", és a dir, poden tenir la clau del pròxim govern britànic. El partit de Clegg es debatrà entre la preservació de la pròpia credibilitat i la temptació de saber quin és el gust del poder. Sens dubte està davant d'una irresistible oportunitat. Davant d'un tren que no se sap mai quan podria tornar a passar.
L'aritmètica parlamentària fa possible un govern de coalició entre laboristes, liberaldemòcrates, nacionalistes escocesos, nacionalistes gal·lesos i fins i tot el primer diputat de la història aconseguit pel partit ecologista. Però aquesta coalició de progrés tindria un preu molt alt en un moment en què governi qui governi caldrà estrènyer el cinturó de la despesa pública. En altres paraules, la cosa no estarà per fer regals ni a Edimburg ni a Cardiff.
Hi ha diversos fets consumats: el primer ministre, Gordon Brown, ha perdut les eleccions, el liberaldemòcrata Nick Clegg ha obtingut uns resultats decebedors i el Partit Conservador de David Cameron ha guanyat les eleccions, encara que no ho ha fet amb la contundència que esperava fa uns mesos.
La majoria simple en escons dels "tories" va acompanyada d'una victòria en percentatge de vot i això els legitimaria per formar govern, segons la tradició britànica. El protocol indica que a falta d'una majoria absoluta és l'actual primer ministre qui té prioritat per parlar amb la reina d'Anglaterra, però els assessors de Buckingham Palace difícilment s'atreviran a recomanar a sa majestat que s'inclini per un govern minoritari, inestable i deslegitimat a les urnes.
L'agonia de Gordon Brown es podria allargar fins a 12 dies, és a dir, fins a la reobertura del Parlament de Westminster. Però un potencial govern en minoria dels conservadors també podria ser agònic. Per tant, David Cameron podria trucar a la porta dels liberaldemòcrates per proposar-los una coalició contra natura a l'estil –salvant les distàncies- del primer govern de la cancellera alemanya, Angela Merkel, format per conservadors i socialdemòcrates.
Els liberaldemòcrates de Nick Clegg, doncs, tot i la "punxada" electoral podrien esdevenir els "kingmakers", és a dir, poden tenir la clau del pròxim govern britànic. El partit de Clegg es debatrà entre la preservació de la pròpia credibilitat i la temptació de saber quin és el gust del poder. Sens dubte està davant d'una irresistible oportunitat. Davant d'un tren que no se sap mai quan podria tornar a passar.
