Paluzie, la més votada al secretariat de l'ANC enmig d'una pugna entre dos blocs
Antonio Baños queda en segon lloc i Montserrat Soler, apadrinada per Joan Canadell, és la tercera més votada en les eleccions al secretariat nacional
L'actual presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, és la principal favorita a continuar en el càrrec. En unes eleccions al secretariat marcades per les diverses ànimes de l'entitat, Paluzie ha obtingut més suports que cap altre candidat, tot i que això no li assegura la reelecció.
En primer lloc, amb 6.078 vots, ha quedat Elisenda Paluzie. Antonio Baños ha quedat segon, amb 5.283 suports, i Montserrat Soler, tercera amb 4.687. Soler és la candidata apadrinada per Joan Canadell i s'apuntava com la principal rival de Paluzie. David Fernàndez i Adrià Alsina han quedat quart i cinquè. En total, s'han elegit 77 membres entre secretaris nacionals, territorials i sectorials. Cada membre de ple dret podia votar diversos candidats a cada apartat.
Els secretaris hauran d'elegir per majoria de dos terços els quatre càrrecs orgànics de l'entitat: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Els noms dels qui seran els nous dirigents de l'entitat independentista se sabran el dia 20. La majoria de vots no garanteix el títol de la presidència. En dues ocasions, Jordi Sànchez va quedar segon en vots i va acabar obtenint la presidència de l'ANC.
Dels gairebé 45.000 socis de l'ANC, 8.876 membres de ple dret han votat en les eleccions al secretariat nacional. La participació ha estat baixa -un 19,7%- però més alta que en les últimes eleccions. Ara han votat 1.721 persones més que el 2018. Hi havia 116 candidats.
Els reptes del secretariat
Després d'aprovar el full de ruta cap a la unilateralitat amb el 92% dels vots el març passat, el nou secretariat nacional de l'ANC haurà d'afrontar reptes molt concrets a curt i mitjà termini, sobretot el ritme que imprimeix al seu objectiu.
L'actual vicepresident de l'entitat, Pep Cruanyes, explica que l'ANC s'enfronta a dos grans reptes:
"Enfortir el moviment de mobilització de l'entitat de cara a preparar i a fer possible l'acció unilateral, que és el que ens portarà a la independència. D'altra banda, afrontar la taula de diàleg i aquest procés de diàleg viciat."
El professor de Ciència Política de l'UOC, Ivan Serrano, considera que l'Assemblea ha de decidir quin paper vol jugar en la política catalana. El sector guanyador d'aquestes eleccions serà qui determinarà que es decanti per una posició o una altra dins la diversitat ideològica de l'independentisme:
"L'Assemblea s'enfronta a aquest repte de decidir quin paper juga en el context de la política catalana. Té diverses opcions que són el resultat de la diversitat ideològica o més tàctica a la qual s'està enfrontant avui en dia l'independentisme català en el seu conjunt."
Les dues ànimes de l'ANC
D'una banda, l'actual presidenta, Elisenda Paluzie, representa l'opció continuista i defensa la transversalitat. Noms com el de l'advocada Sònia Urpí i el professor de la Universitat Rovira i Virgili David Llambrich, li donarien el seu suport per repetir la seva presidència. Els dos han sortit elegits al nou secretariat.
A l'altra banda de la pugna hi ha Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç, que, tot i que ell no es presenta a les eleccions, sí que ha donat suport en públic a una sèrie de noms, entre els quals destaca Montserrat Soler Prat, creadora de la campanya Eines de País amb què van guanyar les eleccions a la cambra, la qual es postularia com a candidata a presidir l'ANC.
Canadell s'ha mostrat crític amb Paluzie i la seva gestió. Aquesta candidatura vol redoblar la pressió als partits per tirar endavant la independència.
"I sembla que el debat està en quin tipus de duresa o quin tipus de pressió més explícita s'ha de dur a terme. Aquesta pressió explícita pot passar per transformar-se no només en moviment o organització, sinó en actor polític. També s'ha estat especulant si podria acabar en algun moment en alguna candidatura electoral", explica Ivan Serrano.
A més, les candidatures de Roger Heredia, excandidat d'Esquerra, o d'Eduard Cabús han estat vetades per la junta electoral, formada per juristes externs, per fer campanya als mitjans o a les xarxes, una pràctica que no es permet a l'ANC durant el procés electoral.
