L'anècdota de Trump per la pressió d'aigua a la dutxa que tapa la reculada en la política climàtica

Donald Trump ha firmat una ordre executiva per desregular la pressió de l'aigua que pot sortir, per exemple, del capçal d'una dutxa. Aquesta va ser una mesura decretada per Obama, derogada per Trump en el seu primer terme i reinstaurada per Biden amb la intenció de contenir el consum d'aigua. 

"En el meu cas, m'agrada fer-me una bona dutxa per cuidar els meus bonics cabells. Ara m'he d'estar un quart d'hora a la dutxa perquè quedi moll", ha dit el president entre les rialles dels seus col·laboradors. 

Revocades o reduïdes 31 mesures

L'anècdota ha deixat en segon pla el reguitzell de regulacions, fins a 31, que ha revocat en matèria de protecció de medi ambient. Les va anunciar a mitjans de març, i tot i les crítiques d'experts, que avisaven del perjudici que representaven per a la salut pública, ho ha tirat endavant. 

Són ordres com la de reduir o eliminar normes que limitaven la pol·lució de l'aire causada pel trànsit de vehicles i centrals d'energia, que restringien les emissions de mercuri o protegien la qualitat de les aigües. 

La preocupació per l'entorn és força selectiva: per exemple, s'alleugen restriccions per operar plantes de carbó, mentre que s'aturen projectes d'energia eòlica per l'impacte que els molins de vent tenen sobre algunes aus. 

Objectiu declarat: reduir l'impacte econòmic

L'argument de l'EPA, l'Agència per a la Protecció del Medi Ambient per justificar aquestes mesures, és que redueixen el cost de la vida perquè abarateixen el cost dels vehicles, la calefacció de les cases o la gestió de negocis.

Enrere quedarà l'acceptació que els gasos d'efecte hivernacle són perillosos per a la salut humana. 

Aquesta havia estat una via que s'havia trobat per poder continuar lluitant contra el canvi climàtic quan Trump va decidir retirar els Estats Units de l'Acord de París. 

Un estalvi econòmic que no compta el cost de les conseqüències

Per Lee Zeldin, l'administrador de l'EPA, Trump haurà aconseguit acabar amb el que anomenen "l'estafa verda", que segons argumenten costava bilions de dòlars als contribuents. 

No diu res de les 200.000 vides que s'haurien salvat en els pròxims 25 anys gràcies a la disminució de malalties cardíaques, respiratòries i d'altres, segons un estudi fet... per la mateixa Agència.