L'angoixa de ser membre d'una mesa: "Què passa si entra algú i es treu la mascareta?"

A una setmana de les eleccions, titulars i suplents de les meses electorals del 14F ja han rebut les notificacions. Molts - un de cada quatre - han presentat la sol·licitud per renunciar al seu paper. Amb la pandèmia, les al·legacions per por i angoixa s'han disparat. Les Juntes Electorals resolen i, un cop tombada la petició, no hi ha més camí per recórrer.

Al Juan Luis Pérez li ha tocat ser segon vocal mesa electoral. Justament estava gestionant el vot per correu quan va rebre la notificació. Va al·legar que té asma i ansietat. Però li han denegat la petició. I ara ja no pot presentar cap més recurs. Hi haurà d'anar i es planteja un dubte: "què passa si entra algú i es treu la mascareta?".
 

"El Suplement" de Catalunya Ràdio també ha recollit casos de persones que els ha tocat ser membres de mesa amb situacions complicades i que malgrat tot hi hauran d'anar.

En Jordi té un càncer neuroendocrí. Té les defenses minvades i fa mesos que, a casa, la seva família va amb mascareta. Ara, li han negat les al·legacions per evitar haver d'anar a una mesa electoral.
 

Aquest dijous s'informava que s'havien presentat més de 20.000 al·legacions per no ser membre d'una mesa. És una quarta part del total de persones citades. El que no se sap, però, és quantes n'han tombat les Juntes Electorals.

La xarxa comença a anar plena de casos, com el de Rodrigo Sánchez, que ha compartit la seva experiència a Twitter:

En Rodrigo ho ha explicat a "El Suplement" de Catalunya Ràdio:  "La meva dona té un limfoma i m'han denegat les al·legacions per no ser president de mesa".
 

Amb la pandèmia, les al·legacions han fet rècord. En altres eleccions, les més habituals tenien a veure amb la feina, amb vacances o amb compromisos reservats el dia dels comicis. Ara, la majoria són mèdiques. Les Juntes Electorals de Zona de Barcelona, Girona i Lleida han demanat fins i tot l'ajuda de forenses per poder decidir els casos amb més dubtes. Es tracta de valorar quin nivell de risc és assumible per formar part d'una mesa. Aina Estarellas, directora de l'Institut de Medicina Legal i Forense, explica que valoren els antecedents mèdics i personals però deixa clar que la decisió última queda a mans de la Junta Electoral de Zona.
 

Si la Junta Electoral acaba rebutjant l'al·legació, la persona ha d'anar a la mesa. No fer-ho es considera un delicte electoral amb penes de fins a un any de presó i multes de fins a 7.000 euros.
 

Les alternatives per cobrir les meses

La logística per garantir que el 14F es podrà votar amb normalitat i seguretat està marcada per diversos factors excepcionals. Per evitar que les meses no es puguin constituir, la Junta Electoral de Barcelona insta a recol·locar els suplents de les meses electorals constituïdes en d'altres on hi hagi vacants, fins i tot fora del seu municipi.

És el cas de Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya amb tan sols 29 habitants. L'Ajuntament va preguntar a la Junta Electoral de Zona després que tots els membres de l'única mesa que hi ha van presentar al·legacions. La Junta va respondre que haurà de constituir la mesa amb suplents dels municipis veïns de Vilada i Borredà. I si les meses de Vilada i Borredà es queden sense suplents, s'optaria per demanar-ho als suplents dels col·legis electorals de Berga.

La junta provincial també demana que no s'apliqui la llei al peu de la lletra i es facin incorporar a les meses els primers electors que arribin als centres, ja que es preveu que sigui gent gran.
 

Els ajuntaments es mouen: voluntaris i contractats

Davant unes eleccions tan excepcionals, els ajuntaments estan movent fitxa. Són els encarregats de nodrir la bossa de persones que han d'anar a les meses a través de sortejos. I ara es troben amb una allau d'al·legacions. I un segon problema: alguns funcionaris d'ajuntaments no volen treballar el dia de les eleccions per por del contagi.

Davant d'aquesta situació, els municipis han aplicat dues tècniques. Una és directament contractar gent de fora, com han fet a Badalona, Reus, Roda de Ter o Blanes. Serà el primer cop en unes eleccions que els ajuntaments contracten personal per poder gestionar-ne la logística.

L'altra tècnica és la que han fet servir a Tarragona: en comptes de contractar gent de fora, l'Ajuntament he fet un requeriment per sorteig entre tots els funcionaris. Un requeriment vol dir que si et toca estàs obligat a anar a treballar.
 

I pel que fa als membres de les meses, hi ha opcions com les de Platja d'Aro, que ha obert una borsa de voluntaris que vulguin formar part de les meses electorals del 14F. L'alcalde diu que és conscient "que la legislació vigent no ho preveu", però ho justifica per garantir que es pugui votar. La borsa estarà oberta fins al divendres 12 i ja hi ha veïns que s'han interessat per inscriure-s'hi.

El que han fet altres ajuntaments és canviar o repetir els sortejos de membres de les meses. A l'Hospitalet de Llobregat fa anys que van canviar de sistema: sempre sortegen nou persones per a cada càrrec. En notifiquen 3 (titular i 2 suplents), i es guarden un coixí de 5 reserves per a casos com els d'aquest any.
 

Simulacres d'eleccions

Per assajar els protocols sanitaris als col·legis electorals del 14F, alguns municipis han començat els simulacres de votació. El primer s'ha fet a Sant Julià de Ramis, al Gironès, S'ha fet amb els veïns escollits per formar part d'una mesa aprofitant una reunió convocada per informar-los de com aniria tot.
 

Aquest cap de setmana i els pròxims dies es faran més simulacres en altres municipis.

El dispositiu electoral tindrà el 14F un altre repte: gestionar el rècord de vot per correu. Ja acaba el termini per demanar-lo i, en total, ho han fet més de 270.000 persones.