L'antifeminisme, estratègia de l'extrema dreta per fer retrocedir els drets de les dones

"La violència no té gènere"; "talibans del feminisme"; "ideologies totalitàries"; "demonitzar els homes", "organismes feministes radicals subvencionats"... són alguns dels conceptes que fa servir l'extrema dreta per atacar el feminisme. Aquest fenomen, molt utilitzat per Vox, es coneix com a antifeminisme, un moviment polític que qüestiona tots els avenços del feminisme. De fet, l'antifeminisme o l'antigènere és una de les estratègies polítiques dels partits d'extrema dreta. "És una eina de lluita, al qual treuen rèdit electoral i polític", explica la professora de Filosofia del Dret de la UB, Noelia Igareda. 

"El feminisme com a moviment suposa una amenaça a una societat, a un statu quo, que està organitzada al voltant d'una divisió de rols, d'estereotip de gènere, que privilegia uns quants i que els dota d'un estatus", diu Igareda. I remarca: "El feminisme ve a posar de cap per avall i a qüestionar tota aquesta divisió social de privilegis i de poder."

Per això també és habitual que l'estratègia de l'extrema dreta passi per la violència política. Com quan la diputada de Vox Carla Toscano va provocar una esbroncada al Congrés dels Diputats en afirmar que "l'únic mèrit" de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, és "haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias".

Però més enllà de les consignes dites en seu parlamentària, també ho plasmen als seus idearis polítics, com al document "100 mesures urgents de Vox per a Espanya", on es poden llegir missatges com "la derogació de la violència de gènere", la "llei de violència intrafamiliar", la "supressió d'organismes feministes radicals subvencionats" o la persecució de "denúncies falses". 

Davant d'aquesta situació, el catedràtic en Cència Política de la UB Joan Anton-Mellón considera que cal tenir molt en compte quan fan servir eufemismes. "Ells en realitat voldrien dir una cosa, però saben que no és políticament correcte i utilitzen altres termes o fins i disfressen els seus missatges, i per això cal esbrinar i cal analitzar i veure què hi ha darrere i què pretenen veritablement, què volen dir", remarca Anton-Mellón. Vox, recorda el catedràtic de la UB, "és una manifestació a Espanya d'una onada reaccionària mundial" que "ve de la dreta radical pura, neofeixista, on hi ha elements de l'integrisme catòlic". 

Què suposa el feminisme, el 8M i el moviment Me Too per a l'extrema dreta?

"Ara anomenar-te feminista és quasi un sinònim de 'feminazi'", lamenta Igareda, que analitza com des de l'extrema dreta fan servir termes que "confonen" la ciutadania.

"El feminisme no advoca per la superioritat de les dones a la societat, advoca per una igualtat, i, en canvi, han transformat el terme com si fos equivalent al masclisme, que diu que els homes estan per sobre de les dones a la societat."

Per Igareda, hi ha dates o moviments emblemàtics del feminisme, com el 8M, als quals ataquen "perquè representen una seriosa amenaça a allò que ells clamen". "Només cal pensar en una manifestació del 8M, com les d'abans de la pandèmia, amb milers de persones, no només homes, que es manifesten al carrer", avisa: "Són potencials votants i fent el que qüestiona un discurs antigènere o antifeminista que posa el dit a la llaga i visibilitzen una opressió constant". Una representació, diu, d'allò "contra el qual l'extrema dreta vol lluitar, que els fa dubtar del seu espai de privilegi". Per això els fa tanta por. 

En una línia similar s'expressa el catedràtic Joan Anton-Mellón, que explica com l'extrema dreta llegeix el 8M com "un atac" perquè veuen com "la seva postura és cada vegada més minoritària". Especialment, diu, en un moment on "cada vegada es toleren menys situacions de domini i de privilegi". 

Al Parlament, Vox no ha firmat la declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament, i fins i tot n'ha fet bandera. 

"No estem parlant d'interessos de les feministes o grups que defensen drets LGTBIQ+. És parlar de drets humans, de garantia de drets i societats democràtiques. No ens estem inventant drets per a uns o uns altres", remarca la professora de Filosofia del Dret a la UAB Noelia Igareda. "Continuar avançant en lleis democràtiques és continuar garantint el nostre estat de dret", conclou. 

Paraules clau i "dog whistles"

L'extrema dreta es comunica i navega amb enginy per les xarxes socials. En part, perquè utilitzen un missatge simple i directe. "Són capaços de parlar de problemes molt complexos, com la crisi econòmica, la immigració, el feminisme, simplificar-ho i aportar solucions fàcils: déu, pàtria i família", esbotza Iriarte, que destaca com aquest llenguatge funciona especialment entre els joves, que veuen els partits d'extrema dreta com Vox com a "revolucionaris, transgressors i provocadors, molt allunyats dels vells discursos dels partits tradicionals".

El Proyecto UNA és una col·lectivitat millennial que té com a objectiu, diuen, "desemmascarar les noves formes del feixisme que s'amaguen sota simbologia aparentment inofensiva", així com reconèixer i posar en valor "les aliances feministes forjades a la calor dels píxels". Són un col·lectiu anònim, per protecció davant l'extrema dreta, però també per reivindicar "l'internet del principi", on hi havia més anonimat. Remarquen que des de l'antifeminisme "anem al racisme, a l'antisemitisme i l'ultraneoliberalisme, una porta d'entrada molt fàcil". 

Tot i que des del Proyecto UNA estan especialitzats en els missatges a les xarxes socials, veuen com, cada vegada més, molts dels discursos al Parlament o al Congrés "estan pensats per acabar en forma de vídeo a les xarxes socials".

Destaquen el que anomenen "missatges en ultrasons", el que tradueixen dels "dog whistles politics" (política de xiulets de gossos). "Són missatges que semblen inofensius, perquè només qui entengui el significat real els podrà entendre", expliquen.

"Tu ho pots dir en un espai públic sense escandalitzar, però qui estigui més polititzat sap quin missatge estàs dient i cap a quin col·lectiu va dirigit."  

Un exemple d'aquests "missatges en ultrasons" seria el concepte "provida". "L'extrema dreta parla de 'provida', quan en realitat estan parlant de retirar drets reproductius", exemplifiquen des de Proyecto UNA, que critiquen que "només els importa que el fetus neixi, no que la dona pugui triar".

"Lobby queer, lobby gay, pagueta, xiringuito... són altres exemples de paraules que no sonen especialment escandaloses, però que qui les escolti i estigui en aquest corrent de pensament les agafarà i les traslladarà al seu marc mental." 

"El marc de pensament de la família apel·la a l'emocionalitat, és fàcil portar els malestars cap allà", detallen: "El capitalisme fa que ens sentim soles i tinguem incertesa per al nostre futur i que molta gent pateixi moltíssim. La idea de família tradicional, que al final és com una institució, immutable, natural... és molt bàsica i emocionalment connecta coses molt bàsiques". Per això, diuen, el "conservadorisme ataca la dona. Hi ha un camí molt traçat, no s'han inventat res, simplement reprodueixen el que sempre ha funcionat". 

Tot i el soroll que l'extrema dreta pugui fer a les xarxes socials cal veure la resposta al carrer. "Hem de pensar la potència que tenim, qui s'organitza al carrer i quina capacitat té l'extrema dreta d'impedir-ho", animen des de Proyecto UNA, en referència a les manifestacions del 8M.