L'Antoni i en Josep tornen a casa, més de 80 anys després de morir a la Guerra Civil
Aquests dos soldats identificats gràcies al programa d'identificació genètica de la Generalitat poden descansar ara amb els seus familiars
"A la flor de la infantesa us vaig perdre, pare meu, una guerra maleïda va segar la vostra vida i ja mai més tornareu". És un fragment del poema que Dolors Casanovas va escriure al seu pare, desaparegut a la Batalla de l'Ebre. Antoni Casanovas va morir quan la seva filla tenia només quatre anys. Ara, vuit dècades després, les seves restes tornen a casa, recollides i identificades a la fossa comuna de Pernafeites.
Aquest dissabte, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha fet entrega a les famílies de les restes mortals de dos soldats republicans morts al front de l'Ebre. Unes són les d'Antoni Casanovas i les altres, de Josep Sans, que va morir a Vilalba dels Arcs.
El retorn ha estat possible gràcies al programa d'identificació genètica de la Generalitat, a què s'havien adherit les dues famílies.
La família de l'Antoni: "És molt gran, això"
A casa dels Casanovas, l'emoció ha estat evident. Només conserven un parell de fotos de l'Antoni, la del servei militar al Marroc i la del dia del seu casament. Treballava en una vaqueria de Castellterçol i va ser cridat a files i destinat al front de l'Ebre.
L'últim record de l'Antoni, nascut al Brull el 1907, era la darrera carta que va escriure a la seva dona des del front. Explicava que estava ferit i que l'havien evacuat a un hospital que no coneixia. "I ja va estar", recorda la Dolors. Des d'aquella carta no en van saber mai més res.
Durant el franquisme, a casa sempre els va envoltar el silenci. "No podíem preguntar perquè la canalla ha de callar sempre, ens deien. Així ens vam criar. I de grans, ja no preguntàvem tampoc", explica la Dolors.
El seu fill, en canvi, en Pere Fàbregas, sempre va sentir parlar del seu avi, a qui van inscriure al Cens de Persones Desaparegudes i al primer banc d'ADN que es va crear a l'Hospital Clínic.
L'ADN ha permès identificar l'Antoni a la fossa de Pernafeites, a Miravet, on es van trobar 99 cossos de soldats morts a la Batalla de l'Ebre. És la primera persona que s'ha pogut identificar en aquesta fossa. Ara, podrà acompanyar la seva dona: "Que estigui amb nosaltres és molt gran, això. Soc feliç, molt feliç."
Podeu veure la Dolors recordant el seu pare en aquest reportatge:
La història d'en Josep
Les restes que també s'han tornat avui pertanyen a Josep Sans Cabot, que va néixer a Sant Andreu de Llavaneres l'abril del 1908. Als 30 anys, va ser cridat a files per l'exèrcit republicà. Estava casat i tenia una filla, Rosa, de tres mesos d'edat.
Va desaparèixer al front de l'Ebre el setembre del 1938. La darrera carta que li havia enviat la seva dona li va ser retornada el 16 de setembre del 1938.
El seu cos es va localitzar per unes obres en un molí de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, el 2009. Van trobar un forat causat per un projectil on hi havia les restes de quatre persones mortes durant la batalla de l'Ebre.
La seva família l'havia inscrit al Cens de Persones Desaparegudes el 24 d'octubre del 2010. El retorn de les restes s'ha dut a terme al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres, lloc on encara viu la família.
Pendents de més de 600 fosses
La consellera de Justícia ha explicat que a Catalunya hi ha 700 fosses comunes i que només se n'han obert 61: "És un esforç molt i molt gran."
"Creiem que és de justícia històrica que el govern de Catalunya ajudi les famílies a tancar el dol."
El govern demana a les famílies que tinguin desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme que "no defalleixin". Ciuró ha fet una crida a inscriure's al Cens de Persones Desaparegudes i fer-se les proves d'ADN a l'Hospital Vall d'Hebron a través del programa d'identificació genètica.
La fossa del Soleràs i la de Pernafeites tenen encara moltes restes no identificades. En el cas del Soleràs, hi ha 116 cossos pendents d'identificar i en el de Miravet, 98.
La fossa de Santa Magdalena, de Móra d'Ebre, intervinguda durant el primer semestre del 2021, va permetre recuperar 177 restes de persones mortes a la batalla de l'Ebre que s'estan analitzant per trobar possibles familiars.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Guerra Civil espanyola
