L'any de la reforma del "només sí és sí", el petó de Rubiales i el negacionisme reaccionari
Mentre els feminismes han arrelat a l'opinió pública, una onada reaccionària de la dreta i l'extrema dreta de Vox amenaça de retallar drets i recursos des de les institucions
El 2023 ha sigut un any de contrastos en l'àmbit polític pel que fa a la violència masclista. En un curs en què els feminismes han irromput amb força a l'opinió pública, ha arribat, en paral·lel, una onada reaccionària de dreta i extrema dreta que amenaça de retallar drets i recursos, com de fet, ja ha passat en alguns territoris. Anem a pams.
Tot just començar l'any, encara ressonaven al Congrés els insults masclistes a Irene Montero per part de l'extrema dreta pel seu paper com a impulsora de la llei del "només sí és sí". Entre un reguitzell d'atacs, es posaven les bases per intentar condicionar el relat sobre la necessitat de modificar la norma.
Per al director del Màster en Intervenció Interdisciplinària en Violència de Gènere de la UIV, Pau Crespo Donet, les reaccions masclistes als avenços de les dones tenen una motivació clara:
"Al llarg de la història davant de cada avanç de les dones, legislatiu, de visibilització de noves violències o que no estaven visibilitzades sempre hi ha hagut contraonades. Contraonades que han anat per evitar els avanços o per intentar revertir la situació a una situació d'un major domini d'allò masculí contra allò femení".
Del suport a Montero a "intervenir-li" la llei
Els insults van provocar una primera onada de missatges de suport a Montero, tant des del govern espanyol com d'altres formacions polítiques, però la unitat entorn de la responsable d'Igualtat es va desfer aviat.
Després de mesos de tensió creixent en el si del govern de socialistes i Podem per aquesta qüestió, la reforma de la llei del "només sí és sí", a l'abril, amb els vots del PSOE i el PP, va comportar una esquerda en l'executiu.
Aleshores, Montero va assegurar que havia viscut el dia "més trist i difícil" com a ministra i que la decisió suposava un pas enrere en la lluita antimasclista.
El negacionisme de Vox i PP irromp a les institucions
En aquell moment estàvem a les portes de les eleccions autonòmiques i municipals del maig, que van acabar comportant la irrupció definitiva de Vox a les institucions de la mà del PP.
A les comunitats on van obtenir el poder, van establir un discurs negacionista per corcar des de dins els avenços fets durant dècades en prevenció de la violència masclista.
I és que en aquest 2023 s'ha evidenciat, encara més, la voluntat del partit liderat per Santiago Abascal de fer un forat al consens en la lluita contra la violència masclista.
En un dels últims actes de rebuig, per exemple, han trencat la unitat i s'ha situat al marge de tots els diputats del Congrés. "El que veiem és que a vegades hi són, a vegades no hi són i a vegades busquen fer l'espectacle per guanyar una fotografia i això és una falta de respecte vers les víctimes i el conjunt de dones del país", assegura la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge.
Verge va més enllà i ho atribueix a una estratègica política:
"Aquest partit el que fa és impartir més violència contra les dones, amb la seva negació de l'existència de la violència, però també allà on governa retallant els recursos per l'atenció a les dones i als fills o filles en situació de violència masclista."
Rubiales, un petó que val més que mil paraules
I enmig de tot plegat, el petó forçat de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso durant la celebració del Mundial serveix de mirall a la societat, que l'entén com una agressió.
Molts veuen en aquest episodi lamentable l'exemple perfecte per explicar l'esperit del "només sí és sí" a qui es nega a entendre'l.
Els experts, però, creuen que encara hi ha un pòsit cultural masclista a la societat que --segons diuen--, amb educació i sensibilització, s'ha d'anar llimant. Pau Crespo assegura que hi ha qui continua posant en dubte que calgui avançar:
"Tot i que des dels poders públics hi ha hagut unes millores en aquests vint anys, trobem de tant en tant que es posen en dubte: encara sentim frases com 'per què fa falta aquesta partida per fomentar igualtat?'."
Montero acaba l'any arraconada políticament
Després de la patacada en les autonòmiques, Sánchez convoca eleccions generals per al juny. Uns comicis que venen marcats pel fet que Irene Montero cau de les llistes electorals del 23J.
Un cop superada la investidura, també quedarà arraconada de l'executiu, on Sánchez la substitueix per Ana Redondo.
"Ens fan fora per fer el que vam prometre", assegura Montero, evidenciant el seu disgust per acomiadar-se del Ministeri d'Igualtat.
