L'any de les diferències: què ens depara el nou curs judicial i quins casos marcaran l'agenda

El Consell General del Poder Judicial ha superat cinc anys de bloqueig, i per primer cop el presideix una dona, la catalana Isabel Perelló. Està considerada del sector progressista, i això també és una novetat respecte als últims 28 anys. Primeres dues diferències d'un any que en tindrà d'altres.

El primer discurs de Perelló ha estat també diferent. Ha defensat el paper de la dona en la justícia i també acabar amb els atacs judicatura, que qualifica d'injustificats. Isabel Perelló creu que els atacs minen la legitimitat dels jutges. 

Però a banda del discurs, en aquest any judicial acabat d'estrenar també hi haurà diferències en l'agenda. Serà un any marcat per causes en instrucció i no en grans judicis mediàtics.

El protagonitzaran les investigacions judicials a Begoña Gómez, la dona del president del govern espanyol Pedro Sánchez, per tràfic d'influències i corrupció en els negocis. En el fons del cas, la possibilitat que Gómez rebés fons per a la seva càtedra des d'empreses que havien guanyat concursos públics adjudicats pel govern espanyol o d'empreses com Spanair, rescatades amb fons públics de la crisi.

També la causa per diversos fraus fiscals instruïda contra Alberto González Amador, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso.

Dues peces en què es barregen les acusacions a jutges i fiscals de voler influir en el terreny polític. En la primera es planteja la recusació del jutge Juan Carlos Peinado per si hi ha intencionalitat política en la investigació a Begoña Gómez. I en la segona, si el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va tenir alguna cosa a veure en la filtració del nom de González Amador en la premsa quan buscava un pacte amb la Fiscalia que li estalviés el judici.

A l'Audiència Nacional s'hauria d'avançar en les investigacions de l'anomenat cas Koldo, i els tractes de favor a diverses empreses per part del Ministeri de Transports en els pitjors moments de la pandèmia.

Causes a punt de judici: Boye i Rubiales

De les causes a punt de judici en destaquen dues. Al novembre Gonzalo Boye, l'advocat de Carles Puigdemont, seurà al banc dels acusats de l'Audiència Nacional. Arriba a judici l'anomenada operació Mito. L'advocat està acusat per --presumptament-- ajudar un dels seus antics clients, el narcotraficant Sito Miñanco, a blanquejar diners.

L'altra cita judicial que no s'escaparà del focus mediàtic serà al febrer, quan l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales s'assegui al banc dels acusats pel petó forçat a Jennifer Hermoso en la final del Mundial femení de futbol l'any passat.

Rubiales s'enfronta a l'acusació d'agressió sexual, pel petó, i a la de coaccions, per haver intentat i pressionat perquè la futbolista canviés la seva versió i admetés que el petó havia estat consentit.

Què passarà amb l'amnistia?

L'amnistia, que des del juny s'ha començat a aplicar a mig gas, encara marcarà aquest any judicial.

Serà en les dues causes del Suprem en què encara se li nega a Puigdemont i a altres líders independentistes, perquè els magistrats consideren que la malversació del Procés queda fora de la mesura de gràcia.

I en l'intent del jutge d'instrucció 1 de Barcelona, Joaquin Aguirre, de perseguir Puigdemont per traïció. Causes que cada vegada miren més cap al Tribunal Constitucional i la justícia europea, on els líders independentistes sí que confien ser amnistiats.

El magistrat del Suprem Pablo Llarena, l'instructor del Procés, es resisteix a tancar la seva carpeta. Ara té damunt la seva taula els informes de Ministeri de l'Interior i els Mossos d'Esquadra sobre el perquè de la fugida de l'expresident de Barcelona el 8 d'agost, el dia de la investidura de Salvador Illa al Parlament.

La causa del Procés afegeix nous arguments amb els quals Llarena intentarà portar Puigdemont davant la justícia espanyola.