L'any més mortífer al mar: 6.618 persones moren el 2023 intentant arribar a Espanya, 18 al dia

La xifra de morts i desapareguts al mar aquest 2023 intentant arribar a Espanya ha assolit un nou rècord. Segons l'últim informe de l'ONG Caminando Fronteras, 6.618 persones hi han mort, principalment a la ruta atlàntica, des de les costes del Senegal, Gàmbia o Mauritània fins a les Canàries. Són 18 persones al dia, de mitjana. La majoria, homes adults. Però també han mort 384 nens i 363 dones.

Segons les xifres de l'ONG Caminando Fronteras, el 2023 ha sigut l'any més mortífer a les diferents rutes migratòries d'accés a Espanya, des que en tenen registres, el 2007. Unes xifres que consideren "alarmants".

Aquestes xifres pràcticament tripliquen les del 2022, quan 2.390 persones van morir. Tot plegat, en un context de moltes més arribades, explicades en part per la situació cada cop més inestable al Senegal. Les dades reflecteixen "les dades de les víctimes d'una necropolítica cada vegada més cruel i agressiva amb els drets humans", exposa l'ONG. L'any 2021, van ser 4.639 les persones que van perdre la vida al mar. En total, 84 embarcacions han desaparegut al mar sense deixar-ne rastre.

Des de l'Observatori de Drets Humans de Caminando Fronteras consideren que la causa de l'augment de les morts és la priorització del control de les fronteres per sobre del deure de socors, la no activació dels mitjans de recerca i rescat amb la urgència necessària, la pràctica de cerques passives, l'impacte de l'externalització de fronteres amb tercers països i la reducció de mitjans destinats a la protecció de la vida.

La ruta canària, la més letal

La ruta canària, a través de l'oceà Atlàntic, torna a ser la regió més letal del món. Des de Caminando Fronteras destaquen que el 2023 han augmentat les sortides des de punts més llunyans, com ara Mauritània, el Senegal i Gàmbia. Des del mes de juny destaca l'augment de cayucos provinents del Senegal. "Demostra l'èxode de la seva població, provocat per una gran inestabilitat social i política al país", expliquen des de l'ONG. Només el 2023, hi ha hagut 3.176 víctimes provinents del Senegal. 

La ruta dels cayucos des de Mauritània és la via de fugida de persones refugiades del Sahel, sobretot malinesos. Aquesta ruta va deixar 395 víctimes. Per altra banda, des de Gàmbia surten moltes embarcacions amb una gran quantitat de persones a bord, sobretot menors. "És la part de la ruta migratòria cap a les illes Canàries més llarga i l'augment de la distància suposa ja afrontar més risc en la travessia atlàntica", detallen des de Caminando Fronteras. Han monitorejat 1.018 víctimes en aquesta ruta. 

L'informe també es fixa en altres punts de sortida. A partir del 2019, el desplaçament de les sortides de persones migrants entre Agadir, al Marroc, i Dakhla, al Sàhara Occidental, marca la reobertura de les rutes Atlàntiques cap a les Illes Canàries. El 2021 comencen a aparèixer pneumàtiques en aquesta zona, una nova manera de creuar, ja que abans el trànsit es feia en embarcacions més sòlides, de fibra o fusta. Segons les xifres de Caminando Fronteres, el 2023, 1.418 persones han mort a la ruta algeriana del Mediterrani occidental. 

A la ruta algeriana del Mediterrani occidental la majoria de les víctimes són persones d'origen algerià, tot i que la presència d'altres nacionalitats procedents d'Àfrica central i occidental ha augmentat a la zona més perillosa de la ruta amb destinació a les Illes Balears. "Tot i l'amplitud geogràfica d'aquesta ruta, es coneix poc de l'impacte que té sobre el dret a la vida", denuncien des de l'ONG. 434 persones van perdre la vida en aquesta ruta. 

A la ruta de l'Estret de Gibraltar han mort 147 persones al llarg del 2023. La majoria de víctimes en aquesta ruta es produeixen nedant cap a Ceuta per les zones de Benzú i Tarajal (Marroc). En el trajecte de l'Estret les persones mortes i desaparegudes estan vinculades a les pneumàtiques a rems, conegudes com a 'toys', que surten des de la zona de Tànger.

De manera anàloga a la ruta de l'Estret, durant l'any 2023 la majoria de víctimes de la ruta de l'Alboran es van produir nedant cap a Melilla, "en unes condicions de gran precarietat i desprotecció", denuncien. 30 persones van morir aquí. 

Segons les dades recollides per Caminando Fronteras, els mesos compresos entre juny i octubre concentren la majoria de víctimes. 

"Fa quasi un any que busco els meus cosins"

Darrere de les xifres, cal recordar que hi ha persones i històries. Un dels familiars dels desapareguts a la ruta algeriana -que des de l'ONG preserven el seu nom-, relata a l'informe el seu cas. Els seus cosins "van sortir d'Algèria en un petit vaixell amb 21 persones més", explica. Des d'aleshores, no han tingut notícies ni rastre d'ells. Per això, diu, han "arribat a la conclusió que alguna cosa greu els hi va passar durant la travessa". El problema és que, "sense cadàvers ni autenticacions, no ens podem lamentar". Per això reclamen saber la veritat de què va passar. El que passa cada dia al mar Mediterrani. 

Des de Caminando Fronteras reconeixen que 2023 ha sigut un any "especialment complicat per fer memòria" i "buscar la veritat, reparació i justícia per a les víctimes de les fronteres". Per això, han hagut de reforçar els seus equips sobre terreny.

Un altre dels problemes amb què es troben és fer front al tabú al voltant de les morts a les fronteres. "El silenci sobre les víctimes s'ha vist augmentat per la por a Estats que responen amb repressió i detencions a qui s'atreveixen a alçar la veu", afirmen. Per això denuncien que han constatat un augment de la persecució, estigmatització i criminalització de les famílies que busquen els seus éssers estimats. 

"Publiquem dades que són necessàries per a la reparació individual, familiar i comunitària del mal que produeixen les morts col·lectives a les fronteres", conclouen des de Caminando Fronteras.