L'any passat van morir 47.000 persones a Europa per la calor, 13.000 menys que el 2022

Durant el 2023 van morir més de 47.000 persones a Europa directament a causa de la calor, 88 per cada milió d'habitants, segons els càlculs d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona, l'ISGlobal.

És una xifra de mortalitat molt alta, però sensiblement inferior a la de l'any anterior, el 2022, en què es van superar els 60.000 morts per la mateixa causa, amb unes temperatures a l'estiu més extremes.

Les dades del 2023 s'han publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine, en un article que afirma que la xifra de morts hauria arribat als 85.000 si els últims anys no s'haguessin implantat mesures preventives.

El de l'any passat va ser l'estiu més càlid registrat al món i el segon més càlid a Europa, un continent que s'està escalfant el doble de ràpid que la resta del planeta, sobretot als països del sud del continent.

A Grècia, gairebé 400 morts per milió d'habitants

L'estudi ha analitzat la mortalitat i les temperatures de 823 regions de 35 països amb una metodologia desenvolupada amb dades del 2015 al 2019, i ha calculat en quins països els ciutadans tenen més risc.

L'any passat el país més afectat va ser Grècia, amb 393 morts per milió d'habitants, seguit de lluny per Bulgària, amb 229, Itàlia, amb 209, i Espanya, amb 175, mentre que a Portugal va haver-hi 136 morts per milió.

A Catalunya l'estudi atribueix a la calor 1.139 morts el 2023, amb un índex de 148 per milió d'habitants. Com és lògic, la majoria de les morts corresponen als mesos més càlids, entre el 29 de maig i l'1 d'octubre.

Hi ha un biaix a la baixa per dades incompletes

Els investigadors destaquen que les dones tenen una taxa de mortalitat un 55% més alta que els homes, i que la dels més grans de 80 anys és un 768% més alta que la de les persones d'entre 65 i 79 anys.

De tota manera, i malgrat que ja és un model estadístic molt treballat, els seus autors creuen que encara no reflecteix prou bé la realitat, i que hi ha un biaix a la baixa que deixa molts casos fora.

En aquest sentit, han calculat quin pot ser aquest biaix, cosa que els ha portat a apuntar que la xifra més real seria de 58.000 morts als 35 països, en comptes dels 47.000 que ha reflectit el model.

Per tot això reclamen que els sistemes de salut d'aquests països millorin les bases de dades sanitàries per poder fer els càlculs de manera més acurada i aconseguir que les xifres siguin més pròximes a la realitat.

Els plans de prevenció pal·lien la calor, de moment

L'estudi inclou una simulació significativa: han aplicat les temperatures del 2023 a la situació del període comprès entre el 2000 i el 2004, i han calculat que hi hauria hagut uns 85.000 morts.

Elisa Gallo, primera autora de l'estudi, afirma que això és degut als plans de prevenció contra la calor a partir del 2003, any especialment calorós, i també "al progrés socioeconòmic general":

"Els nostres resultats mostren com hi ha hagut processos d'adaptació de la societat a les altes temperatures durant aquest segle que han reduït dràsticament la vulnerabilitat a la calor i la càrrega de mortalitat dels últims estius, especialment entre les persones més grans."

Però Gallo i Joan Ballester Claramunt, autor principal de l'estudi sobre el 2022, alerten que l'adaptació serà més difícil en el futur degut "als límits inherents a la fisiologia humana" i també als condicionants socials.

En aquest sentit, reclamen que s'apliquin urgentment "estratègies encaminades a reduir encara més la càrrega de mortalitat dels estius més càlids" que es preveu que hi hagi en els pròxims anys.