L'Aplec d'Agricultura Urbana vol consolidar els horts a Barcelona
L'aplec vol connectar en xarxa persones i col·lectius interessats pel cultiu urbà, també a escala europea
S'ha fet a Barcelona la quarta edició de l'Aplec d'Agricultura Urbana, una trobada anual per a la divulgació del coneixement i els beneficis socials i personals dels horts a la ciutat. L'ha organitzat la cooperativa d'iniciativa social Tarpuna i diversos col·lectius. L'aplec és una trobada anual per a la divulgació del coneixement i els beneficis dels horts a la ciutat.
A Barcelona hi ha actualment 54 horts urbans. 14 són municipals, i la resta els porten cooperatives i altres col·lectius, o són fruit d'ocupacions de solars. Algunes d'aquestes iniciatives van sorgir arran del moviment 15M. Ara el repte és la consolidació. L'aplec vol connectar persones i col·lectius interessats pel cultiu urbà i generar una xarxa de treball de persones i col·lectius, també a escala europea.
Al llarg d'una setmana, hi ha hagut debats, tallers i altres activitats per descobrir una xarxa creixent de producció i distribució ecològica que busca assolir la sobirania alimentària. Dissabte, una bicicletada va permetre als participants visitar una variada mostra d'horts socials amb diferents models de gestió.
Al cor de Ciutat Vella, a banda de patrimoni històric, hi ha més coses per descobrir. A pocs metres de l'església romànica de Sant Pau del Camp torna a haver-hi horts, com segles enrere. L'hort de Sant Pau és un hort municipal que treballen sobretot persones jubilades, però també té un ús social, com el que en fa el Casal dels Infants del Raval.
És un dels horts amb tota mena de models de gestió que han visitat els participants en el Quart Aplec d'Agricultura Urbana. Un altre ha estat l'hort que s'ha creat al terrat de l'edifici de l'Espai i Moviment per l'Educació, la Cultura i el Veïnatge a Sant Antoni del carrer Calàbria 66. I també han pogut conèixer experiències nascudes arran del moviment 15M, com l'hort de Germanetes.
Aquesta edició de l'aplec ha coincidit amb l'Apleking, una trobada internacional organitzada per MedCités amb la participació d'experts i agricultors urbans que han vingut de Tessalònica (Grècia), Tirana (Albània), Bolonya (Itàlia), Montpeller i Marsella (França) i Barcelona. Aquests representants de diferents països mediterranis volen compartir i identificar les necessitats, reptes i bones pràctiques de projectes d'agricultura urbana amb finalitats socials. Un dels objectius és crear una xarxa d'abast europeu.
Com explica Antonis Karagiorgas, agricultor periurbà de Tessalònica :
"Es tracta d'una iniciativa dins el marc del projecte europeu Interreg. Som cinc grans ciutats d'Europa, bàsicament de la Mediterrània, que volem intercanviar experiències de la creació de jardins a la ciutat, jardins comestibles, no solament estètics. Quan hom cultiva els propis aliments es té la seguretat de la qualitat del que s'està menjant."
Floriane Tamini, de l'Agència de les Ciutats i Territoris Mediterranis Sostenibles (AVITEM) de Marsella afegeix:
"Es tracta, entre tots, de tenir una força col·lectiva per dur endavant els projectes. Identificar l'agricultura urbana com una eina impulsora pel territori en termes de resiliència, desenvolupament econòmic i creació de llocs de treball."
"L'interès de l'agricultura urbana radica en el desenvolupament econòmic, perquè pot crear llocs de treball; però també l'aspecte social: pot generar inclusió social, i també és interessant per la salut, la relació amb la natura i l'alimentació saludable."
Una quarantena dels horts urbans de Barcelona estan gestionats de manera comunitària per cooperatives i col·lectius nascuts des de la base. Molts són projectes d'integració social. L'aprofitament d'espais en desús i solars buits ha propiciat una explosió dels horts socials. L'aplec d'agricultura urbana, impulsat per la cooperativa Tarpuna i altres col·lectius d'iniciativa social, vol la consolidació d'aquests projectes, amb diverses propostes i estratègies.
Per a Laura Calvet Mir, estudiosa dels horts urbans del grup Turba de Transformacions Urbanes a la UOC:
"El repte principal és consolidar espais. La ciutadania ho valora moltíssim, pels beneficis que donen els horts a les persones, des de la producció dels propis aliments a temes de cohesió social, compartir i fer veïnatge."
Laura Calvet s'ha referit a un dels temes de debat durant l'aplec:
"És molt millor que les coses sorgeixin des de baix, que sigui un moviment assembleari, però que estigui d'alguna manera legislat o legalitzat, perquè així estiguin més protegits."
Un dels espais visitats durant l'aplec ha estat el Mercat de pagès de l'Eixample, que dona sortida a productes ecològics i de proximitat que ofereixen les mateixes persones productores.
