L'apoderat de José Tomás: "M'escandalitza que aquest Parlament jugui a l'animalisme de saló"
La iniciativa legislativa popular contra les corrides de toros continua el seu camí amb l'inici de les compareixences al Parlament de partidaris i detractors dels espectacles taurins. El primer compareixent i el més contundent en contra de la ILP ha estat l'apoderat del torero José Tomás, el músic Salvador Boix, que ha tingut dures paraules per als detractors de les corrides. Un cop s'hagin escoltat tots els arguments, s'obrirà el termini perquè els grups puguin presentar esmenes a la iniciativa, que demana la prohibició de les corrides de toros a Catalunya.
El músic Salvador Boix ha acusat de cínics i hipòcrites els que són contraris a les corrides de toros, però en canvi no ho són dels correbous que se celebren a les Terres de l'Ebre o dels parcs zoològics. També ha afirmat que els partidaris dels toros viuen a Catalunya en la "semiclandestinitat".
També ha carregat contra la cambra catalana: "M'escandalitza, com a ciutadà, que aquest Parlament jugui a l'animalisme de saló", ha afirmat l'apoderat de José Tomàs, "i que a més a més es plantegi atemptar contra la llibertat d'una part de la ciutadania".
"No voldria creure que la seva incapacitat per atendre les preocupacions reals dels ciutadans és tanta que, tot i els grans problemes de tot ordre, ara vostès s'hagin d'entretenir a prohibir els toros per complaure els neguits puritans i animalistes d'una part de la població, a canvi de fer perdre la llibertat d'una altra part", ha etzibat.
Boix, que considera que el Parlament deu als aficionats a la tauromàquia "una disculpa i un reconeixement", ha criticat que TV3 i Catalunya Ràdio no informin sobre les corrides de toros i ha considerat que l'aficionat "no té cap culpa de la utilització política de la tauromàquia i només vol viure la seva afició amb passió".
A més de Boix, també han exposat els seus arguments en contra el torero i ramader José Miguel Arroyo i membres de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa. Arroyo ha assegurat que si hagués nascut a Catalunya "també seria espanyol i torero" i que li fa "pena veure una societat que aposta per la llibertat i l'aperturisme i demostra que està plena de complexos".
Per la seva banda, Jaume Josa, de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa, ha defensat els beneficis econòmics de les corrides "perquè la plaça de toros és una activitat empresarial, i no es pot enmig d'una crisi començar a tancar fàbriques".
L'escriptora Natàlia Molero ha assenyalat que l'"espectacle atàvic" de les corrides està més vinculat al món rural que a l'urbà, menys acostumat al tracte amb animals. Molero ha reconegut que no hi ha equitat entre la intel·ligència del torero i la força bruta del toro, però ha remarcat que la biologia d'aquest animal, la seva capacitat per alliberar metaendorfines quan està "en combat", anestesia aquest dolor, que el converteix en una "excitació agressiva" que l'incita a envestir, cosa que és la base de la festa.
La psicòloga i vicepresidenta de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, Marilén Barceló, ha assegurat que es pot ser "català i taurí", i ha apuntat que "no veu vàlida" la possibilitat apuntada pel diputat de CiU Josep Rull que les corrides no acabin amb la mort del toro, com passa a Portugal.
El 17 de març la comissió es reunirà perquè compareguin l'empresari Pedro Balañá i l'eurodiputat especialista en drets dels animals Carl Schyter. El Parlament va aprovar el 18 de desembre tramitar la ILP i el 2 de febrer els grups van aprovar les 30 compareixences polítiques.
També ha carregat contra la cambra catalana: "M'escandalitza, com a ciutadà, que aquest Parlament jugui a l'animalisme de saló", ha afirmat l'apoderat de José Tomàs, "i que a més a més es plantegi atemptar contra la llibertat d'una part de la ciutadania".
"No voldria creure que la seva incapacitat per atendre les preocupacions reals dels ciutadans és tanta que, tot i els grans problemes de tot ordre, ara vostès s'hagin d'entretenir a prohibir els toros per complaure els neguits puritans i animalistes d'una part de la població, a canvi de fer perdre la llibertat d'una altra part", ha etzibat.
Boix, que considera que el Parlament deu als aficionats a la tauromàquia "una disculpa i un reconeixement", ha criticat que TV3 i Catalunya Ràdio no informin sobre les corrides de toros i ha considerat que l'aficionat "no té cap culpa de la utilització política de la tauromàquia i només vol viure la seva afició amb passió".
A més de Boix, també han exposat els seus arguments en contra el torero i ramader José Miguel Arroyo i membres de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa. Arroyo ha assegurat que si hagués nascut a Catalunya "també seria espanyol i torero" i que li fa "pena veure una societat que aposta per la llibertat i l'aperturisme i demostra que està plena de complexos".
Per la seva banda, Jaume Josa, de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa, ha defensat els beneficis econòmics de les corrides "perquè la plaça de toros és una activitat empresarial, i no es pot enmig d'una crisi començar a tancar fàbriques".
L'escriptora Natàlia Molero ha assenyalat que l'"espectacle atàvic" de les corrides està més vinculat al món rural que a l'urbà, menys acostumat al tracte amb animals. Molero ha reconegut que no hi ha equitat entre la intel·ligència del torero i la força bruta del toro, però ha remarcat que la biologia d'aquest animal, la seva capacitat per alliberar metaendorfines quan està "en combat", anestesia aquest dolor, que el converteix en una "excitació agressiva" que l'incita a envestir, cosa que és la base de la festa.
La psicòloga i vicepresidenta de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, Marilén Barceló, ha assegurat que es pot ser "català i taurí", i ha apuntat que "no veu vàlida" la possibilitat apuntada pel diputat de CiU Josep Rull que les corrides no acabin amb la mort del toro, com passa a Portugal.
El 17 de març la comissió es reunirà perquè compareguin l'empresari Pedro Balañá i l'eurodiputat especialista en drets dels animals Carl Schyter. El Parlament va aprovar el 18 de desembre tramitar la ILP i el 2 de febrer els grups van aprovar les 30 compareixences polítiques.
