L'apologia del franquisme, nou delicte a la reforma del Codi Penal?

La número 2 del PSOE, Adriana Lastra, ha anunciat que la reforma del Codi Penal incorporarà l'apologia del franquisme com a delicte. Lastra ha reconegut, però, que encara no ha vist cap esborrany de la reforma.

"Exhumarem les víctimes que encara hi ha a les fosses comunes, retirarem la simbologia franquista que encara queda en llocs públics i reformarem el Codi Penal perquè l'apologia i l'exaltació del franquisme siguin, per fi, un delicte."

L'acord fins ara amb Unides Podem sobre el tema es limitava a prohibir l'exaltació i l'enaltiment del franquisme en llocs públics. Si aquesta proposta acaba materialitzant-se amb un text inclòs a la reforma del Codi Penal, suposarà un salt endavant:

"En democràcia no es poden homenatjar ni dictadors ni tirans."

Lastra ha assegurat que cal mirar al passat "amb justícia":

"Només la minoria privilegiada dels que mai van patir les conseqüències de voler ser lliures en una Espanya que no ho era poden mirar aquell passat fosc amb nostàlgia."

El vicepresident i líder de Podem, Pablo Iglesias, també s'ha referit a la reforma del Codi Penal per dir que "és una qüestió de normalitat democràtica".

"S'hauria d'haver fet fa temps. Un país democràtic no homenatja dictadors", ha afegit.

Comunicat de la Fundació Francisco Franco

Les declaracions de la líder del PSOE han provocat la reacció de la Fundació Francisco Franco, que en un comunicat ha acusat el govern espanyol de voler "fer callar una veu discordant amb el relat sectari que vol imposar del nostre passat recent l'esquerra des del Butlletí Oficial de l'Estat".

"Es tracta d'un gravíssim atac a la llibertat d'opinió, ideològica d'expressió, de càtedra i de pensament contemplats en els articles 14, 16 i 20 de la Constitució espanyola que hauria de repugnar qualsevol persona que, independentment de les seves idees polítiques, cregui en la democràcia i l'estat de dret."

L'enterrament de Franco a Mingorrubio, entre les últimes mostres d'exaltació del dictador

Una reforma del Codi Penal hauria d'impedir que es repetís el que passa cada any el Dia de la Hispanitat i el que va passar a l'octubre passat, en l'enterrament del dictador al cementiri de Mingorrubio. Unes 300 persones s'hi van congregar amb crits de "Visca Franco", càntics del "Cara al Sol", salutacions feixistes i exhibició de banderes franquistes.

La delegació del govern espanyol havia prohibit les concentracions al costat del cementiri, convocades per la Fundació Francisco Franco i l'associació Raíces, però, a última hora, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va anul·lar el veto.

Va ser després de l'exhumació de les restes de Franco del Valle los Caídos; un gest que li va costar al govern de Pedro Sánchez una llarga batalla judicial i que no va estar exempt de polèmica.

Tot i que el govern espanyol havia anunciat un "acte discret", l'esdeveniment va ser àmpliament seguit, fins i tot a nivell internacional, i la ministra de Justícia de llavors, Dolores Delgado, en representació de l'executiu espanyol, va presenciar el que alguns van qualificar com un "homenatge al franquisme", on tampoc van faltar crits exaltant el dictador i banderes preconstitucionals.

El que ara vol fer el govern espanyol, ja fa temps que es va fer en països com Alemanya, Itàlia i França, on l'exaltació del feixisme està tipificada com a delicte.