L'app per vetar el porno als menors, a debat: Com funciona? És segura? Resoldrà el problema?

La barrera del govern espanyol perquè els menors no puguin accedir al porno en línia no convenç a tothom. Es tracta d'una aplicació mòbil per verificar la majoria d'edat i s'espera que estigui enllestida a finals de l'estiu.

Serà aleshores quan, segons el ministre per a la Transformació Digital, José Luis Escrivá, es llançarà Cartera Digital Beta, una primera versió del topall que es va anunciar fa mesos i que ara s'ha concretat com funcionarà.

Des del govern asseguren que serà una credencial "totalment anònima" i que no hi figurarà cap dada personal.

Cada usuari tindrà una lletra, 'K', que l'identificarà com a major d'edat, després d'haver-ho acreditat a l'app mitjançant DNI electrònic, certificats qualificats o les claus concertades del sistema Cl@ve.

Però les explicacions han generat dubtes i suspicàcies, tant des del punt de vista tècnic com des del social, on moltes veus qüestionen que una única app erradiqui una problemàtica que afecta greument els menors.

"Sentirem que això no és suficient i és veritat"

De fet, el mateix ministre del ram ja ha reconegut que, probablement, l'eina queda curta: "Sentirem que això no és suficient i és veritat."

"Malgrat tot, pensem que és probablement la mesura més necessària i més eficaç en aquest moment per començar a abordar d'una forma decisiva el que és l'accés dels menors a continguts inadequats", ha afirmat:

"L'únic que estem demanant als adults és un esforç petitó i que s'identifiquin amb un sistema que és molt fàcil."

No cal dir que la frase en castellà --"un pequeñín esfuerzo"-- ja s'ha fet viral, juntament amb conceptes que han proliferat a les xarxes com "pajaporte". Sobren les paraules.

En aquest article expliquem quins són els elements que estan generant més debat i analitzem amb experts l'eficàcia del dispositiu.

Els dubtes sobre la privacitat: "Pot ser perillós"

D'entrada, el que s'ha avançat sobre l'app no ha fet el pes a la plataforma pels drets digitals Xnet, que ha advertit que qualsevol sistema que permeti la identificació de les persones "pot ser perillós per a la privacitat".

Critiquen que sigui l'Administració qui gestioni les credencials i apunten al model de verificació d'identitat autosobirana per demostrar que una persona és major d'edat sense associar-ho a la seva data de naixement i les seves dades personals.

"Per saber si el sistema proposat és realment així, s'ha de poder auditar el codi per verificar el que executa. Pel que sabem, el codi, almenys de moment, no està disponible", subratlla Xnet en un comunicat.

També expressa els seus dubtes sobre aquest aspecte José María López, periodista especialitzat en tecnologia: "Encara no sabem com serà l'app, si realment l'usuari és anònim o no", denuncia, mentre diu que creu que el govern s'ha precipitat en fer l'anunci:

"No és el mateix fer la declaració de la renda en línia, on has de dir qui ets, que dir que ets major d'edat sense dir qui ets. És complicat."

En canvi, el professor de Tecnologia en la Comunicació Audiovisual de la UPF Josep Maria Ganyet dona validesa a aquesta mena de sistema i creu que té prou elements per ser segur.

30 credencials en 30 dies

Un altre dels aspectes controvertits és el fet que la credencial caduqui cada trenta dies, una mesura de seguretat que La Moncloa ha defensat per "impedir que les plataformes puguin fer una traçabilitat de la persona".

Segons Xnet, això seria interessant "si fos automàtic, i igual per a tothom, perquè no podria perfilar-se un comportament":

"Però tal com es planteja sí que es pot, no només en el moment de l'alta sinó també en cada renovació."

Més enllà de la caducitat, cada usuari disposarà de 30 credencials, i cadascuna es podrà fer servir un màxim de tres vegades en cada plataforma.

De fet, Ganyet retrata el funcionament de l'app com un moneder virtual i el veu interessant.

El govern ja ha avançat que espera estendre-ho a molts més àmbits.

Serà efectiu?

Sobre l'efectivitat des d'un punt de vista tècnic també se n'ha parlat molt i, en aquest cas, sembla haver-hi consens sobre el fet que inicialment serà limitada i serà fàcil saltar-se el control.

Des de Xnet apunten que, com que la majoria de les pàgines web porno no s'allotgen a Espanya --que és sobre les que pot regular el govern-- "per als usuaris serà més fàcil utilitzar VPN que no pas fer un tràmit burocràtic cada mes".

Es refereixen a les xarxes que canvien l'adreça IP de manera virtual i que permeten saltar-se les restriccions geogràfiques i connectar-se a pàgines disponibles només a un país.

Ganyet també creu que la fórmula ara per ara serà insuficient, però considera que "és un primer bloqueig que servirà de filtre per a molts usuaris", perquè no tots saben com esquivar-lo: 

"Tot el que sigui posar traves està molt bé. És bo que se'n parli i es vagi adaptant la consciència col·lectiva sobre aquesta problemàtica per impedir que gent sense escrúpols faci negoci amb els menors."

Recorda, a més, que el que ara es posa sobre la taula segueix el rastre d'una normativa molt més àmplia a escala europea i dels Estats Units, i que quan s'apliqui globalment el sistema guanyarà robustesa.

L'octubre del 2027, aquesta cartera digital serà obligatòria per accedir a totes les plataformes digitals que operin a la Unió Europea que hagin d'incorporar la limitació de l'edat.

"El porno no només arriba via web"

López també considera que posar un control parental "no garanteix que els joves no puguin trobar porno, perquè es poden saltar amb una VPN, un proxy web o amb navegadors tipus Tor", però apunta a un altre factor:

"El porno no només arriba per les webs habituals; Telegram i WhatsApp estan plens de gent, joves i adults, passant-se vídeos, alguns robats o fins i tot il·legals. L'app és una solució per quedar bé, però que no arregla el problema ni és efectiva."

Sobre aquest punt, Ganyet creu que l'app en un futur també podria servir per bloquejar els continguts que arriben per missatgeria.

"Probablement ho veurem en altres àmbits", anticipa. "Quan el sistema identifiqui un contingut per a adults que es comparteix per Whatsapp, també podrà demanar l'autentificació d'edat per accedir-hi", exemplifica.

"El que cal és educació sexual"

Més enllà del prisma tècnic, la mare dels ous és si les traves --funcionin o no-- són realment efectives per limitar el porno entre els menors.

Ara mateix, les estadístiques diuen que l'accés es fa a una edat cada cop més jove. Els menors d'edat hi tenen el primer contacte, en alguns casos, a 4t de primària, és a dir, quan tenen deu anys.

Per això, a banda d'incrementar les dificultats per accedir als continguts, els experts consideren que cal insistir en una educació sexual més àmplia a les escoles i també a casa.

És el cas de la ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda, que creu que, tot i que "la situació és tan dramàtica que no hem de menysprear qualsevol cosa que contribueixi a mitigar el problema", el dispositiu que planteja el govern "és totalment insuficient":

 "Tots aquests mètodes sempre comptaran amb les limitacions pròpies de la tecnologia i del món digital en què vivim, de manera que tornarem al mantra que els professionals repetim una i altra vegada: per limitar l'accés dels menors a la pornografia, n'han de prendre consciència ells i això passa per l'educació sexual."

Contrarestar la curiositat amb coneixement

En aquest sentit, l'experta aposta per educar els menors perquè "sàpiguen quins efectes té el porno en la seva sexualitat":

"És com pretendre que els nostres fills no consumiran drogues perquè localitzarem tots els camells. Això no passarà, sempre hi haurà gent que vengui drogues i que surti del control. El que hem de fer és educar els fills perquè sàpiguen que les drogues són nocives. Amb el porno passa el mateix."

La clau, evidencia, és "contrarestar la curiositat amb el coneixement".

"El cervell dels menors no està preparat per pair aquests continguts"

Tulleuda explica que la problemàtica principal és que la pornografia té un efecte directe en el cervell dels menors. "El nostre cervell no està preparat per distingir si el que veu és fantasia o realitat, sinó que ho diferencia d'acord amb l'experiència", adverteix.

Ho exemplifica d'una manera molt gràfica: "Quan veiem una pel·lícula de terror, per exemple, podem tenir una por controlada, perquè per repetició sabem que l'àlien no sortirà de la pantalla":

"Si comences a veure pornografia i no has tingut relacions sexuals en primera persona, el teu cervell no té amb què comparar. Com que a més hi ha una reacció física d'excitació, el que fa és arxivar-ho com una experiència real, i quan es troba en la situació, molts cops acaba amb una frustració absoluta".

La sexòloga relata que cada vegada es troben a consulta amb més casos en què les joves tenen dificultats per l'orgasme o vaginisme i els nois ejaculacions ràpides i disfuncions erèctils a causa de l'exposició al porno.

A més, detalla que els continguts per a adults tenen efectes en la resposta sexual, amb estereotips i models de resposta sexual que "no s'adapten a la realitat" i una proliferació "d'actituds totalment masclistes i degradants cap a la dona", a més de propiciar una pèrdua d'autoestima.

Recupera la sèrie documental "Generació porno" a 3Cat, on s'analitza la relació dels joves amb el sexe per debatre i trobar solucions davant el contacte prematur amb la pornografia.

Aquí tens el primer capítol: