L'Argentina: la tragèdia permanent
Enllaç a altres textos de l'autor
Josep Noguer
Redactor de la secció d'Internacional de TVC
L'Argentina tanca provisionalment una altra pàgina de la seva tragèdia permanent. Aquest cop, la prova d'ADN feta als fills de la propietària del diari "Clarín" ha estat negativa. O, el que és el mateix, els resultats de les proves de Marcela i Felipe Noble, fills adoptius de la dona més rica del país i primera accionista del grup mediàtic més gran de l'Argentina, no concorden amb els de les dues famílies que, fa anys, van presentar una querella en considerar que podien ser els seus néts, fills de desapareguts durant l'última dictadura militar. Aquest cas ha evidenciat que algunes ferides de la història recent de l'Argentina encara continuen obertes i envoltades de circumstàncies terribles. Fins al punt que la filiació de Marcela i Felipe ha remogut no només sentiments, sinó els tripijocs més baixos de la política.
Marcela i Felipe, actualment de 35 anys, eren considerats dos dels 500 nadons que van néixer en captivitat. Per als demandants, les seves mares embarassades van ser traslladades a centres específicament habilitats perquè donessin a llum abans de ser assassinades pels colpistes. Eren, doncs, dos nens oferts en adopció de forma il·legal les àvies dels quals els volien recuperar. Però, amb tot, la circumstància que la seva mare adoptiva sigui una dona multimilionària i propietària de l'imperi mediàtic Clarín, enfrontat contra el govern peronista, fa del cas un "primus inter pares". Al procés judicial, s'hi van afegir els odis que des de la Casa Rosada es dispensaven contra Ernestina Noble, de 86 anys, la totpoderosa Señora, com se la coneix encara en l'empresa multimèdia.
L'Argentina, pel que fa al dret de conèixer la pròpia identitat, també és un país diferent. En cap altre país la legislació obliga un jove adoptat a sometre's a proves d'ADN a petició de familiars biològics que reclamen el restabliment de la relació. Però la recent i traumàtica història argentina ho capgira tot i, així, a través d'una adopció, es pot amagar un delicte greu. D'aquí la justificació d'una acurada investigació judicial.
I des del poder polític s'ha volgut exemplificar, amb aquest cas, els que van patir centenars de famílies en circumstàncies similars. El matrimoni Kirchner entenia com a prioritària la depuració de responsabilitats dels que van obrar a favor de la dictadura. "Clarín" va mantenir un silenci inculpatori durant els anys de la ignomínia com la majoria de publicacions, però, posteriorment, mai va fer cap autocrítica, ni tan sols un reconeixement explícit de la seva connivència amb l'"statu quo" imposat. La ruptura amb la presidència de la República va ser el colofó d'un seguit de retrets més o menys amplificats tant per els uns com pels altres.
I no va haver de transcórrer gaire temps, perquè el diari "Clarín" va passar a ser l'objectiu prioritari de la lluita política del peronisme oficial. En poc temps, es van aprovar lleis antimonopoli, es van suprimir llicències i l'imperi mediàtic va ser sotmès a inspeccions fiscals rigorosíssimes. La guerra era oberta i pública, però les conseqüències necessàriament afectaven la privacitat d'una família a la qual no es concedia ni tan sols el dret a la intimitat.
Amb el resultat negatiu de la prova d'ADN, conegut ara, es dóna carta de naturalesa jurídica al posicionament inicial d'Ernestina Noble, la mare adoptiva, i atura, si més no de moment, l'ofensiva del govern de Cristina Fernández de Kirchner. De totes maneres, ningú a l'Argentina pot assegurar que la cursa hagi arribat al final, al marge del sofriment d'uns nens, avui adults, que, més que víctimes, han estat presentats injustament com a victimaris.
Marcela i Felipe, actualment de 35 anys, eren considerats dos dels 500 nadons que van néixer en captivitat. Per als demandants, les seves mares embarassades van ser traslladades a centres específicament habilitats perquè donessin a llum abans de ser assassinades pels colpistes. Eren, doncs, dos nens oferts en adopció de forma il·legal les àvies dels quals els volien recuperar. Però, amb tot, la circumstància que la seva mare adoptiva sigui una dona multimilionària i propietària de l'imperi mediàtic Clarín, enfrontat contra el govern peronista, fa del cas un "primus inter pares". Al procés judicial, s'hi van afegir els odis que des de la Casa Rosada es dispensaven contra Ernestina Noble, de 86 anys, la totpoderosa Señora, com se la coneix encara en l'empresa multimèdia.
L'Argentina, pel que fa al dret de conèixer la pròpia identitat, també és un país diferent. En cap altre país la legislació obliga un jove adoptat a sometre's a proves d'ADN a petició de familiars biològics que reclamen el restabliment de la relació. Però la recent i traumàtica història argentina ho capgira tot i, així, a través d'una adopció, es pot amagar un delicte greu. D'aquí la justificació d'una acurada investigació judicial.
I des del poder polític s'ha volgut exemplificar, amb aquest cas, els que van patir centenars de famílies en circumstàncies similars. El matrimoni Kirchner entenia com a prioritària la depuració de responsabilitats dels que van obrar a favor de la dictadura. "Clarín" va mantenir un silenci inculpatori durant els anys de la ignomínia com la majoria de publicacions, però, posteriorment, mai va fer cap autocrítica, ni tan sols un reconeixement explícit de la seva connivència amb l'"statu quo" imposat. La ruptura amb la presidència de la República va ser el colofó d'un seguit de retrets més o menys amplificats tant per els uns com pels altres.
I no va haver de transcórrer gaire temps, perquè el diari "Clarín" va passar a ser l'objectiu prioritari de la lluita política del peronisme oficial. En poc temps, es van aprovar lleis antimonopoli, es van suprimir llicències i l'imperi mediàtic va ser sotmès a inspeccions fiscals rigorosíssimes. La guerra era oberta i pública, però les conseqüències necessàriament afectaven la privacitat d'una família a la qual no es concedia ni tan sols el dret a la intimitat.
Amb el resultat negatiu de la prova d'ADN, conegut ara, es dóna carta de naturalesa jurídica al posicionament inicial d'Ernestina Noble, la mare adoptiva, i atura, si més no de moment, l'ofensiva del govern de Cristina Fernández de Kirchner. De totes maneres, ningú a l'Argentina pot assegurar que la cursa hagi arribat al final, al marge del sofriment d'uns nens, avui adults, que, més que víctimes, han estat presentats injustament com a victimaris.
