L'aritmètica posa pressió a una ERC amb la cúpula esquerdada i Junqueras com a vers lliure

Esquerra va recollir diumenge els pitjors resultats electorals de la dècada però, paradoxalment, i encara que li cremi, té a les mans la clau de la nova legislatura: els seus vots poden aplanar la investidura de Salvador Illa, ajudar a una improbable però no impossible investidura de Carles Puigdemont, o bé encaminar l'escenari cap a una repetició electoral. 

El primer que toca decidir al partit és la posició en les negociacions a la mesa del Parlament, que es constituirà tot just l'endemà de les eleccions europees. Aquí, Oriol Junqueras hi tindrà molt a dir, perquè encara és al capdavant de la direcció.

Però la decisió més important, la de la presidència de la Generalitat, l'haurà de prendre una cúpula esquerdada en què ell ja no hi serà (deixarà la presidència d'aquí a poques setmanes però voldria tornar-hi al novembre) i en què el màxim comandament el tindran Pere Aragonès i Marta Rovira, tots dos de sortida després d'anunciar que es retiraran de la primera línia per la patacada a les urnes.

En aquest marc, Esquerra haurà de decidir si opta --com han dit fins ara-- per mantenir-se a l'oposició, si s'inclina per facilitar la investidura del candidat socialista o del de Junts o si, finalment, s'inhibeix i aboca Catalunya a una repetició electoral.

En qualsevol dels casos, la decisió, que pot generar una ferida encara més grossa al sí del partit, es prendrà després de les europees i amb Junqueras fora: faci el faci Esquerra no passarà factura a la nova direcció que s'esculli al novembre, ja sigui amb ell, o sense. 

I sobre això, l'exvicepresident del govern encara no té una decisió ferma, però no amaga que li agradaria tornar a la presidència amb una legitimitat renovada.

De moment ha dit que s'involucrarà en la campanya europea i, un cop hagi deixat de pilotar el partit, posarà el termòmetre al carrer reservant-se per si creu que pot tornar a presentar batalla interna. Una maniobra que li permet guanyar temps mentre no s'aprova i s'aplica l'amnistia: ara està inhabilitat, i no podria ser candidat en unes eleccions encara que ho volgués.

El trencament Rovira-Junqueras

L'escenari post-electoral ha fet aflorar discrepàncies en un partit que, després de dècades de lluites fraticides, s'havia acostumat a la pau interna. La d'ara no és una guerra, però Oriol Junqueras ha decidit actuar com a vers lliure --s'ha escenificat un trencament amb la seva número 2, Marta Rovira-- i posar damunt la taula que vol continuar perquè no veu el seu mandat esgotat.

Per al màxim dirigent del partit, els anys a la presó no li han permès completar el projecte que tenia per als republicans i que, originalment, passava per arribar ell mateix a la presidència del govern.

Ara moltes veus creuen que aquest cicle s'ha acabat per tota la direcció, inclosos Aragonès, Rovira i Junqueras, perquè també ha pres part de les decisions que han encaminat el partit fins on és: en un cicle de descens que va començar amb les municipals del 2023, després que el 2019 aconseguissin els millors resultat, va continuar amb les generals, i ara en les catalanes.

La situació ha impactat de ple en el tàndem Junqueras-Rovira, que des del 2011 havien dirigit el partit a l'uníson malgrat les evidents dificultats, primer, de pilotar la nau en els anys més convulsos del procés, i després, d'haver de continuar la feina des de la presó i des de l'exili. 

Mentre a fora hi plovia a bots i barrals, Esquerra aconseguia elecció rere elecció els millors resultats de la seva història i la direcció sortia avalada i enfortida cada cop que se sotmetia a votació de la militància.

Oriol Junqueras confia que ara torni a ser així, però ja sap del cert que el camí l'haurà de recórrer sense qui ha estat fins ara el seu puntal. En una carta pública, aquest dimecres, Rovira apostava per una transició tranquil·la i fugint dels lideratges messiànics. Missatge sense noms, però que sembla que té un destinatari clar.

De moment, això sí, totes les mirades se centren en les eleccions europees i no hi ha moviments significatius per iniciar una batalla imminent contra la direcció, malgrat que el debat és viu entre una militància que, en la renovació de la cúpula barcelonina, ara fa pocs mesos, ja va haver d'escollir entre la línia continuista i una candidatura més crítica amb la cúpula de la formació.

Els primers, amb Eva Baró al capdavant, van aconseguir 365 vots. Els segons, amb Patrícia Gomà, en van aconseguir 342. La votació va ser molt ajustada, però la va guanyar l'aposta de Junqueras.