L'arribada de menors migrants no acompanyats es dispara a tot Espanya
L'arribada de menors estrangers no acompanyats ha augmentat, no només a Catalunya.
A tot Espanya, des del 2012 la tendència és a l'alça, però es dispara a partir del 2016. En només aquests dos últims anys, s'ha passat de 4.000 menors no acompanyats a més de 7.000.
La distribució d'aquests menors és molt desigual pel territori espanyol.
Andalusia és la comunitat que més n'acull perquè també és el punt d'arribada de la majoria, sobretot per l'estret de Gibraltar.
Catalunya, segons dades del Ministeri de l'Interior, ocupa el segon lloc, amb més d'un miler de menors, una xifra que, segons la Generalitat -actualitzada al mes de setembre-, ja supera els 2.000.
Per la seva ubicació geogràfica, Melilla també n'acull prop d'un miler, i el País Basc, València i Madrid es reparteixen la resta.
En canvi, comunitats com Navarra, Extremadura o La Rioja, gairebé no en tenen cap.
Catalina Perazzo és responsable d'infància de Save the Children:
"La situació geogràfica del nostre país posa la pressió migratòria en uns punts concrets com poden ser les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla o tota la frontera sud a l'arribada per costes. També tenim les ciutats més grans com Barcelona o Madrid."
Però molts només hi estan de pas.
"Els nois i les noies que apareixen a Euskadi o a Catalunya ho fan per moviments secundaris, que és quan ells mateixos es traslladen d'una comunitat autònoma a una altra."
Fins i tot n'hi ha que volen anar a altres ciutats d'Europa. Com explica Mercedes Jiménez, antropòloga i experta en migracions de menors:
"Hi ha menors que no es volen quedar a Andalusia, no es volen quedar a Catalunya ni a Euskadi. Estan anant a París, a Estocolm, a Düsseldorf..."
Tot i que les arribades han augmentat en els últims mesos, els experts descarten un efecte crida i se centren en diverses disfuncions del sistema com, per exemple, un registre difícil de controlar on els joves es mouen d'un lloc a un altre.
"La falta de previsió i la disfuncionalitat passa a nivell de tot el territori. No té cap mena de sentit assenyalar a un territori o un altre."
Aquest divendres, precisament, acaba el termini que el Ministeri de Sanitat va donar a les comunitats autònomes perquè fixin el nombre de menors que estan disposats a acollir, per repartir després els 40 milions d'euros que té previst destinar per atendre aquests joves. .
Des de les comunitats més afectades es reclama solidaritat a la resta, una solidaritat que veuen bé els experts i les ONG tot i que adverteixen que el problema de la migració de menors no és una qüestió només entre comunitats, sinó que ha d'anar molt més enllà. És, diuen, un problema de tot Europa.
- ARXIVAT A:
- MenorsMigracions
