L'Eloi Canal, la Montserrat Comes i la Pilar Soler, satisfets que hi hagi relleu generacional (Catalunya Ràdio / Nati Adell)

L'arròs es tornarà a servir al santuari de Cabrera: "És important no espatllar un llegat preciós"

L'equip de dones de Cabrera, que ha portat el restaurant els últims 50 anys, passen el relleu a un jove de 28 anys que s'ho pren com un regal
Nati Adell Actualitzat

Vents de canvi a l'emblemàtic santuari de Cabrera, a Osona, al capdamunt d'un altiplà a uns 1.300 metres d'altitud, a tocar de Cantonigròs. Les dones que n'han portat el restaurant els últims 50 anys, tota una institució a la zona, s'han jubilat, però la continuïtat està assegurada. Ara passen el relleu a un jove de 28 anys de Cantonigròs que arriba amb idees renovades, però tenint clar que vol preservar el llegat heretat.

De moment s'estan fent obres de millora al restaurant i a les habitacions de l'hostatgeria i, per això estarà tancat fins a la primavera, quan tornarà a obrir i a servir el seu tradicional arròs de muntanya.

Energies renovades al santuari de Cabrera, al Collsacabra, a Osona (Nati Adell)

Qui agafa el relleu és l'Eloi Canal, que després de treballar-hi dos anys, està muntant el seu propi equip. Està entusiasmat i el seu mòbil treu fum:"M'ha caigut del cel poder-ho agafar, és com un regal."

La Montserrat Comes, que hi ha treballat 53 anys pujant tots els caps de setmana, valora molt que hi hagi relleu: "Espero que duri molts anys i obrin cada diumenge perquè, si no, la marededéu es quedarà molt sola."

Una altra de les persones que hi ha treballat temps, en aquest cas 18 anys, és la Pilar Soler, que admet que ara troba a faltar la feina cada cop que puja a Cabrera. "He plorat", confessa.

L'Eloi té clares les prioritats a partir d'ara i subratlla que "el més important és no espatllar el llegat preciós, meravellós, que funciona perfectament". Vol fer, però, coses noves: avançar cap a la idea de refugi de muntanya, i recuperar l'aplec i les ballades de sardanes per tornar a fer de l'indret un punt de trobada de la gent de la zona.

Una altra de les accions que vol posar en marxar és posar plaques solars perquè a Cabrera, que depèn del bisbat de Vic, no hi ha llum ni calefacció: funcionen amb generadors i gasoil. Des del 1987, el menjar del restaurant es puja en muntacàrregues, però durant anys es feia amb animals, matxos i mules, o directament carregant-lo a l'esquena.


"Un generador de records"

Al santuari només s'hi pot pujar a peu. O bé a través del camí de les Marrades o pujant els 380 esglaons. Hi han pujat moltes generacions. Ara ho fan amb els nets aquells que ja van ser-hi amb els pares. "És un generador de records com pocs", resumeix l'Eloi.

En Francisco Vinyoles, exemple que la tradició de pujar a Cabrera passa de pares a fills (Catalunya Ràdio / Nati Adell)

Un bon exemple és en Francisco Vinyoles, de Sant Pere de Torelló, que amb 100 anys és l'home de més edat que hi ha pujat: "Sempre m'ha agradat. No tothom té pebrots per fer-ho, t'asseguro que es necessita fe."

Ell, com tanta gent de la Plana de Vic, continuaran anant al santuari de Cabrera i, ben aviat, a degustar-hi de nou un bon arròs, la recompensa per un esforç que sempre val la pena.

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut