L'art de Sixena, de l'assalt anarquista als tribunals i el 155

Les obres de Sixena formen part de la història del Museu de Lleida. D'on han sortit? El seu origen és a Santa Maria de Sixena. Les peces daten del segle XV i XVI i des de fa anys són objecte de disputa entre els governs de Catalunya i l'Aragó. Ara, amb l'aplicació de l'article 155, el final del litigi sembla més pròxim.

Però d'on ve el conflicte? El 1936, membres de la FAI espolien i incendien el monestir, que llavors pertanyia al bisbat de Lleida. El patrimoni queda malmès, però Josep Gudiol, comissari de la Generalitat, salva part de les obres amb l'ajuda de gent del poble.

El 1940 els murals salvats es traslladen al Museu Nacional d'Art de Catalunya, per protegir-los i restaurar-los.

Als anys, 60 les monges de Sixena firmen un préstec indefinit de les obres salvades.

Sixena, un conflicte que ve de lluny... amb un final que pot estar pròxim pel 155. Us expliquem la història de les obres mentre Lleida està pendent de la Guàrdia Civil https://t.co/DdTfmrlATp pic.twitter.com/jt7n2IcJdj

— 324.cat (@324cat) 10 de desembre de 2017

Entre 1983 i 1994, les monges venen 97 peces al Museu de Lleida i el MNAC. El 1992 decideixen donar les obres al MNAC, però moren abans que la Santa Seu ho autoritzi.

La Generalitat i el MNAC van pagar 300.000 euros per les peces. A això cal sumar-li els 350.000 euros que calcula el Museu que ha costat restaurar i conservar les peces durant dècades.

El 1998, el monestir de Sixena deixa el bisbat de Lleida i passa al de Barbastre-Montsó a l'Aragó. Comença llavors el litigi per recuperar les obres.

El 2013, la normativa catalana impedeix el trasllat d'obres si no n'està garantida la conservació posterior. La Generalitat, a més, recorda que en la normativa internacional prevalen les circumstàncies d'adquisició de les obres. L'Aragó, en canvi, demana que es declarin nuls els contractes sobre les 97 peces del MNAC i el Museu de Lleida.

Les sentències declaren nul·les les compres que es van formalitzar anys després. Consideren que no es podien vendre perquè procedien d'un monument protegit i que la monja que ho va autoritzar no estava legitimada.

El 8 d'abril de 2015, la jutge del jutjat de primera instància número 1 d'Osca va declarar nul·les les compres dels béns fetes per la Generalitat de Catalunya. El 12 de juny 2016, el jutjat d'Osca dona l'ordre de trasllat provisional de les obres. Aquell any, la Generalitat torna les 53 obres del MNAC. Les altres 44 continuen a Lleida.

La Generalitat i el Museu defensen que les obres es quedin a Catalunya. Per això han plantejat batalla judicial, però el 155 ha evitat que el govern mantingui l'estratègia per evitar el trasllat.

El 4 de desembre, el jutge d'Osca posa una data límit per a l'entrega dels béns: el dilluns 11 de desembre. I autoritza la Guàrdia Civil a fer ús de la força, si cal. El Museu, però, alerta del perill de moure part de les obres, i més tenint en compte que les sentències són provisionals. 

A mans privades

Les peces de Sixena són ara mateix en un museu públic. Si s'executa la sentència aniran al monestir de Sixena. Passarà a mans privades, les de les monges santjoanistes.

El procés judicial s'ha pagat amb fons públics del govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena.

Les 44 peces del Museu de Lleida

Entre les peces del Museu de Lleida hi ha tres caixes sepulcrals de monges i priors del segle XV. Són obres catalogades i protegides per les lleis del patrimoni catalanes, i formen part d'una col·lecció inseparable.

Les tres caixes sepulcrals gòtiques d'Isabel d'Aragó, Francisquina d'Erill i Beatriz Cornel són els tresors més preuats dels 44 objectes reclamats, juntament amb quatre fragments del retaule de marbre de santa Anna.