L'art prohibit de Tatxo Benet ja té museu a Barcelona: cinc obres clau de la col·lecció

El febrer del 2018, en plena aplicació de l'article 155 a Catalunya després de l'1-O, la fira d'art contemporani ARCO de Madrid va fer retirar una exposició que va considerar que podia perjudicar-la.

Aquella exposició, titulada "Presos polítics a l'Espanya contemporània", obra de Santiago Sierra, incloïa alguns líders independentistes que llavors eren a la presó, com Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L'obra la va comprar l'empresari de la comunicació Tatxo Benet, que assegura que ho va fer quan ja havia esclatat la polèmica però no n'havien ordenat la retirada:

"La vaig comprar quan encara no l'havien censurat, la van censurar al cap d'una hora."

Va ser la primera d'una llarga llista d'obres que ha comprat des de llavors, totes amb un denominador comú: han estat censurades o prohibides en diferents indrets d'arreu del món.

Més de cinc anys després, la col·lecció de Benet, que porta per nom "Censored", ja supera les 200 obres, i és la base del nou Museu de l'Art Prohibit, que s'inaugura aquesta setmana a Barcelona.

L'han instal·lat a la casa Garriga-Nogués, un edifici noble del centre de la ciutat obra de l'arquitecte Enric Sagnier, on s'exposen permanentment una quarantena d'obres de la col·lecció.

L'obertura d'aquest museu es va anunciar ara fa dos anys amb la intenció d'obrir-lo pocs mesos després, però finalment ha trigat força més temps a portar-se a terme.

Repassem la història de cinc obres clau del museu.

1.- "Not dressed for conquering"

A la col·lecció exposada hi destaca "Not dressed for conquering" (No vestit per conquerir), de l'artista alemanya Ines Doujak, que mostra el rei emèrit espanyol sodomitzat per una activista boliviana.

Aquesta obra va provocar una intensa polèmica a la Biennal de Sao Paulo el 2014, i també una tempesta mediàtica al museu d'art contemporani MACBA de Barcelona que va acabar amb destitucions.

2.- "Shark"

El protagonista de "Shark" (Tauró), de l'artista txec David Cerný, és el dictador de l'Iraq Saddam Hussein, una obra censurada en diversos països europeus després de la polèmica per les caricatures de Mahoma.

3.- "Silence Rouge et bleu"

"Silenci roig i blau", de la francoalgeriana Zoulikha Bouabdellah, consta d'una estesa de 30 catifes per fer la pregària musulmana i 30 parells de sabates de taló de dona.

Aquesta obra, que denuncia el masclisme en el món musulmà, va ser retirada d'un museu de Clichy, a França, després dels atemptats contra el setmanari Charlie Hebdo.

4.- "Amén"

L'Església catòlica és la institució denunciada a "Amén", d'Abel Azcona: un cartell amb la paraula "pederàstia" escrita amb 242 hòsties autèntiques.

Aquesta obra va ser objecte de múltiples querelles judicials per part de sectors catòlics, que van obligar l'artista a marxar d'Espanya, tot i que posteriorment totes les querelles es van arxivar.

5.- "Ideologies oscil·latòries"

Aquesta obra de Núria Güell i Levi Orta apunta directament al franquisme, amb un cotxe utilitari guarnit amb iconografia diversa, com ara retrats de Francisco Franco o banderes preconstitucionals.

Aquesta obra s'havia d'exposar a Figueres en un festival de cultura, però l'Ajuntament de la ciutat la va vetar perquè va considerar que feia una exhibició "irresponsable" de símbols franquistes.

"Vistes en conjunt, l'escàndol baixa molt"

Segons Benet, els motius pels quals cada obra va provocar escàndol i polèmica queden mitigats al museu i permeten al visitant agafar perspectiva sobre el fenomen de la censura:

"Jo crec que una de les experiències que viurà el públic és que determinades obres que li podien causar un cert malestar veient-les individualment, quan les veu amb el conjunt de la resta el nivell d'escàndol baixa molt."

Ara fa tres anys, Benet ja va organitzar una exposició temporal amb obres de la seva col·lecció a Lleida, i posteriorment l'obra de Santiago Sierra sobre els presos polítics va quedar permanent exposada al Museu de Lleida.

L'empresari, que considera que ha creat la seva col·lecció de manera molt ràpida, explica que va veure clar que ho havia de fer:

"Ningú feia cas a aquestes obres i estava pendent que algú les recollís i les posés en conjunt."